14 de març del 2011

LLIMONES




Aquest cap de setmana la Carme i jo hem fet la primera collita oficial de llimones del nostre jardí. Hem hagut d’agafar-ne unes quantes de cop, que l’arbre estava començant a tòrcer-se del pes.
És emocionant recordar com encara no fa ni un any varem plantar aquell pal amb quatre fulles, i ara està ben farcit de llimones. N’hem comptat catorze de madures, i moltes més que estan formant-se, que és un llimoner d’aquells que donen fruits tot l’any.
És clar, només collir-les en varem obrir una per provar-la, i tant la Carme com jo l’hem trobada boníssima. Sucosa i poc àcida, i amb la pell suau per ratllar-la amb facilitat.
Em fa il·lusió dir-ho: collita pròpia!

58 comentaris:

  1. Quins gin tónics que suggereixen aquest bé de déu de llimones!.
    Enhorabona!.

    ResponElimina
  2. I ara em ve al cap...

    "I wonder how, I wonder why yesterday you told me 'bout the blue blue sky and all that I can see is just a yellow lemon tree!!"

    ResponElimina
  3. Guarden alguna per a la paella. Li va molt bé una mica de raig de llimona.

    ResponElimina
  4. Em fa molta gràcia aquesta faceta teva horticultora... vigila que no se'n pixel·lin les llimones amb una última gelada preprimaveral!

    ResponElimina
  5. Jo, com l'Alberich, he pensat immediatament en gintònics.

    ResponElimina
  6. Fragants i llustroses llimones!
    Pel que endevino a la primera foto, fatal la cosa de les faves. Si et serveix de consol, mon pare, després de trenta anys d'experiència, diu que és la pitjor anyada de faves que mai ha conegut.

    ResponElimina
  7. Són precioses i apunten una nova bona collita.
    Quina sort que té aquesta Carme!

    Ja has plantat un arbre, has escrit un blog, has pujat en globus.. . .Què més et falta?

    ResponElimina
  8. Unes llimones exuberants! Quina sort tenir les mans verdes i un hortet tan fecund :-)

    ResponElimina
  9. Em ve salivera tan sols amb les imatges. I m'ha vingut el record de les meves menudes amb apenes dos anys tastant el gust àcid de la llimona.

    Em fa gràcia les evocacions de cadascú: gintònc, paella. Jo m'apunto a la nota del Galderich: guarda'n alguna per la paella!

    Ep! Carme J que jo també he pujat en globus!

    ResponElimina
  10. Rectifico: saps què? guarda'n dues: una per la paella i una altra pel gintònic que ens farem a posteriori ;-)

    ResponElimina
  11. I pensa a fer un encanyissat per tapar el llimoner que si venen gelades... Ni paella ni gintònics. ( Que no m'havia passat anys tapant els llimoners de cal meu avi, era tota una aventura adolescent!)

    ResponElimina
  12. La collita pròpia sempre et proporciona un orgull inigualable :) A més són estèticament impecables, és clar que, a veure si s'haguessin atrevit a sortir malament a ca teu! ;)

    ResponElimina
  13. Et felicito! La primera vegada que vaig collir llimones gairebé ploro ( i van ser 4 només!)
    Jo faria un granissat amb aquestes llimones que us en lleparieu els dits...

    ResponElimina
  14. no hi ha res que ompli més que una collita pròpia,

    jo estic encara ara collint pastanagues, i me les menjo fins i tot amb iogurt!

    salut i llimones!!!

    ResponElimina
  15. quants cubates en poden sortir de tanta llimona....

    ResponElimina
  16. Però si semblen de veritat i tot! Perquè són de plàstic, no? O de píxels, ara no sé.

    Ara seriosament, què en fareu de tantes llimones??

    ResponElimina
  17. Quina sort aquest jardí de L'Edèn........ enhorabona!!

    P.D. Es cert que la llimona també es fa servir quan fas una paella?.Diuen que comença a bullir es tiren unes gotes de llimona i així els grans d'arròs no s'enganxen.

    P.D.-Recepta extreta de L'evangeli apòcrif de San Tomàs Apòstol.

    ResponElimina
  18. jo tinc maduixes...els llimoners no em caben al balcó...snif...

    ResponElimina
  19. Quina bona pinta! Els que estem comdenats a menjar fruita i verdura amb una setmana de càmera (amb sort) amb prou feines sabem què son aquestes coses.

    ResponElimina
  20. Doncs aquí teniu una recepta que us pot interessar: http://totbenmarinat.blogspot.com/2011/03/mousse-de-llimona.html
    ;)

    ResponElimina
  21. Kika: jo les trobo les més boniques de l'univers :)

    ResponElimina
  22. Alberich, espero que les puguis tastar a la propera trobada blocaire

    ResponElimina
  23. Galderich, estic completament d'acord amb tu: la paella ha de ser groga i, en servir-la, s'ha de fer amb un bon rajolí de llimona

    ResponElimina
  24. Tirant, no et pensis que no em fa pànic això de les temperatures baixes, que l'altre llimoner ha estat a l'UVI una bona temporada per culpa dels sotazero habituals de Dosrius

    ResponElimina
  25. Allau, hauré d'aprendre a fer gintonics per la propera que ens veiem :)

    ResponElimina
  26. Girbén, el que em dius sí que em serveix de consol, que les faves no acaben de xutar com deurien, i em sembla que a l'alçada que estem, ja no tiraran endavant, snif...

    ResponElimina
  27. Carme, cada cop estic més curt de memòria... he pujat amb globus???

    ResponElimina
  28. Carme de la malea, el meu hort no és ni la meitat de fecund que ho seria si jo el cuidés i tingués una mica d'idea del tema, ai!

    ResponElimina
  29. Lale, moltes gràcies, la veritat és que em fa molta il·lusió squesta collita pròpia :)

    ResponElimina
  30. Eulàlia, em sembla que, per contentar a tothom, farem servir les llimones per la paella i el gintonic (espero que la collita continuii)

    ResponElimina
  31. Alyebard, ja tens raó, ja, i més amb el clima superfred de Dosrius. Per sort, ara sembla que la cosa ja va a millor

    ResponElimina
  32. Clídice, t'has guanyat un parell de llimones ben fresquetes, gràcies pel teu comentari :)

    ResponElimina
  33. Llum, tu si que en saps: exactament és el que a mi m'agrada fer amb les llimones, un granissat. Es nota la sang del sud :)

    ResponElimina
  34. Ricderiure, benvingut al bloc!
    M'has d'explicar això de les pastanagues, que ingual m'animo i en planto :)

    ResponElimina
  35. Garbi24, ja veig que predomina el sector alcoholic, haw, haw!

    ResponElimina
  36. XeXu, t'asseguro que són de veritat, haw, haw!
    I no hi ha problema per gastar-les: com a bon alacantí, són consumidor habitual de llimones

    ResponElimina
  37. Misteral, aquesta curiosa pràctica que expliques no l'he sentida mai, però si està extreta d'un llibre sagrat, igual funciona, haw, haw!

    ResponElimina
  38. Aris, també es bona cosa tenir maduixes :)

    ResponElimina
  39. Brian, el que fa que tinguin millor gust és que són collita pròpia. Això dona una satisfacció increible!

    ResponElimina
  40. Marina, provaré de fer aquesta recepta! I per cert, felicitats pel teu bloc. Espero amb impaciència que t'animis a publicar moltes receptes més :)

    ResponElimina
  41. Paella, gintònics... i després? Apa, a buscar receptes llimonades. Mmmm. Un pastís de llimona?

    ResponElimina
  42. quanta llimonada! unes magnifiques llimones!

    ResponElimina
  43. El meu llimoner només n'ha fet 4 de llimones, però evidentment no tenen res a veure amb les que comprem als mercats.
    I l'olor? l'olor es intenssissim!
    Llàstima que el meu llimoner està en un test i no es podrà fer gros.
    Una abraçada. josefina

    ResponElimina
  44. Jo et parlaria d'Epicur i del seu jardí sempre que em dius coses sobre el teu.
    Ets una persona afortunada Leblansky, tens un llimoner i algú amb que gaudir de la collita pròpia.
    PD. La llimona té unes aplicacions en el món del dolç i la confitura que poca gent coneix, pot ser, seria un bon moment per descobrir-les.

    ResponElimina
  45. Volia dir alguna cosa enginyosa i divertida, però mentre anava baixant per la columna dels quaranta-set comentaris l'he oblidada. Crec que era un gran comentari, llàstima. Culló, amb tants comentaris això sembla el dia d'en PIX!

    ResponElimina
  46. Al meu país són llimes, i veig amb gust i un poc de tendresa la sensació dels nous agricultors per les seues primeres collites, i torne a creure i a veure els meus iaios i pares acariciant els troncs dels arbres i dient-los galanteries, això només ho saben fer els bons llauradors, enhorabona als què acabeu de descobrir una de les sensacions de les què estem enamorats els hortolans de poble. No vull ni pensar quan tingues tomaques¡

    ResponElimina
  47. Joan, o simplement un suc de llimona, que fresc és molt agradable i treu molt la set :)

    ResponElimina
  48. Elfreelang, ja saps que quan passis per aquí en tens algunes reservades :)

    ResponElimina
  49. Josefina, el teu llimoner no podrà créixer molt més, però té un important avantatge sobre els que estan a l'aire lliure: que mai no li afectaran les glaçades!

    ResponElimina
  50. Eduard, ja saps que soc epicuri fins la medul·la, o sigui que el teu comentari m'ha causat un gran plaer :)

    ResponElimina
  51. Lluí, trobo que has fet un comentari molt enginyós i divertit!

    ResponElimina
  52. Leb, potser és hora que et parli del plaer del "lemon curd". Ens veiem en privat.

    ResponElimina
  53. Sótano, per mi sempre han estat també llimes -som veins de naixement- i tomaques, i carlotes, i bajoques... Però aquí quan dic llimes em donen aquell bonic fruit més verd i petit, que és el que es posa al mojito. Total, que ara ja m'he acostumat a dir llimones :)

    ResponElimina
  54. Allau, no t'esperava a aquestes hores de la nit! Serà tot un plaer que em parlis del plaer del lemon curd, que d'entrada em sona a coctel, però vés a saber. Espero instruccions :)

    ResponElimina
  55. Allau, acabo de veure en què consisteix això del lemon curd, i francament, mereix molt la pena, mmm...

    ResponElimina