2 de març del 2011

LEBLANSKY JA NO EXISTEIX

Leblansky? Qui és en Leblansky? Potser va existir algun cop un humà amb aquest nom?
No, de cap manera, en Leblansky ha estat sempre una entelèquia, un absurd intent de convertir la carn en píxel.
I ell no ha estat l’únic: cada dia, ramats sencers de patètics humans s’aproximen al món virtual camuflats amb pseudònims que, pretesament, els permetran introduir-se en una realitat que mai no podran conèixer.
Allau, Clídice, Galderich, SM... Fins i tot un Payaso Risueño apareix entre la massa ansiosa de traspassar la barrera que separa la mortalitat de la vida eterna que només posseïm aquells que, com jo, no estem fets de matèria ni de ment, sinó de píxels.
Humans, assabenteu-vos ara i per sempre més: la blogosfera no és ni serà mai vostra!
Llarga vida als píxels!
Mort als humans!

33 comentaris:

  1. Vés quina casualitat, ahir pensava: fa dies que no sabem res d'en Leb. Li deu passar alguna cosa?
    Buf! Ja tinc la resposta. I només puc dir una cosa ; mama, por!

    ResponElimina
  2. No si ja m'ho temia jo, que en Leb seria capaç de vendre la seva ànima a qualsevol PIX, per poder traspassar la pantalla i fer de les seves dins el món virtual!
    L'excusa de -no és el que sembla-, està massa utilitzada Leb... però tot i així, lluitaré per recuperar-te en forma humana!

    Com ?

    P.D. Aii Galde, has vist? El que es pot arribar a fer per tal d'aconseguir tenir un seguidor més!

    ResponElimina
  3. Sento no poder dir gaire més que la Carme respecte de l'argúcia, però està bé. Tot i això, jo no lluitaré per recuperar la teva carn (seria costós i duria a malinterpretacions). Estem d'acord en una cosa: mort als humans! (Ara quan ho dic m'adono que sona una mica "legionari", estil "Viva la muerte").

    ResponElimina
  4. Amadeu...o tinc que dir Pix? això ja sembla Tron! he he he

    ResponElimina
  5. ostres! ja deia jo... en Leblansky era massa humà per ser humà...només un pixel és tan agosarat..
    ara ho entenc, sóc al planeta del píxels!

    ResponElimina
  6. Quin "tutu"! Pensava que venies amb mi als llimbs (que ara que diuen que ja no existeixen és més diver perquè no ens vigila ningú!)... :P

    ResponElimina
  7. Home LEB, això no es fa.
    Naltros pensant que darrere la pantalla hi havia una persona de carn i ossos qui fins i tot organitzava trobades de Sant Llop i ara resulta que tot era fals.

    Ara que ho penso.. si això és una argúcia del PIX i resulta que t'ha segrestat... potser hem d'organitzar una expedició de rescat per recuperar el nostre LEB.
    Qui s'hi apunta? (l'aventura és l'aventura)...

    ResponElimina
  8. Això és el Píxel que colma el vas!

    En Leblansky impostor? No. N'estic segura, que tot això és una maniobra malèfica de'n Pix...
    ¿Hi ha algun capellà a la sala que sàpiga exorcitzar píxels?

    Leblansky, torna!

    ResponElimina
  9. Jo, com que estic molt ocupat, ja fa temps que he cedit el control del meu blog i de tota la meva activitat internàutica al SM fet de píxels. De fet, això ho està escrivint ell mentre jo em torro al sol analògic del Carib.

    ResponElimina
  10. No m'estranya que en Pix hagi acabat amb en Leb, amb les musiquetes fifis que li agradaven ... pffffft. Mira Pix, tinguem la festa en pau, tu has fet un clàssic cop d'estat, el que no sabem és si cruent o incruent, però si tens petroli o gas, o guano, podrem fer veure que ja ens estàs bé, mentre no gosis traspassar els bits que et toquen, d'acord?

    SM posa't crema solar virtual per la closca ;)

    ResponElimina
  11. Sort que això a mi no em passa, i no estic fet de píxels. Perquè no estic fet de píxels, oi? Digueu-me que no!

    ResponElimina
  12. Mares, amagueu a les vostres filles que acaba de començar la revolució del píxel!!!

    ResponElimina
  13. Jo he estat un parell de cops a casa d'un tio molt trempat que es feia dir Leblansky i de píxels no en tenia un pèl. No em diràs que era un replicant, un cyborg o un zombie!

    ResponElimina
  14. Llum, "por" no és la paraula exacta del que sentireu aviat: és TERROR PÀNIC, haw, haw!

    ResponElimina
  15. Carme J, ja és massa tard, en Leblansky és irrecuperable. Però potser, si mires de ben a prop la pantalla de l'ordinador, el podras veure, ínfim i quadrat, navegant per l'infinit oceà dels píxels!

    ResponElimina
  16. Lluís, quan tot sigui meu, potser et nomenaré Ministre d'alguna cosa. Mort als humans!

    ResponElimina
  17. Lolita, el planeta dels píxels queda encara curt per a mi. L'univers dels píxels!!!

    ResponElimina
  18. Rita, qui ha marxat als llimbs per sempre és el carallot d'en Leblansky. Una pèrdua totalment reparable, haw, haw!

    ResponElimina
  19. sé el que vas fer amb el leblansky i ho vaig a publicar...
    http://aris-lasegona.blogspot.com/2011/03/leblansky-segrestat.html

    ResponElimina
  20. Eulàlia, haig de reconéixer que ets agosarada: la teua aventura al món dels píxels et pot costar molt cara!

    ResponElimina
  21. Carme de la maleta, en Leblansky ja és història. D'allà on ara hi és, no es torna mai, a no ser que...

    ResponElimina
  22. SM, no havíem quedat en que no revelariem el secret?

    ResponElimina
  23. Clídice, ja ho pots ben dir que la música que penjava el pocasolta del Leblansky era infumable. Però això s'ha acabat: divendres hi haurà molta marxa (però sé que encara t'agradarà menys, haw, haw!)

    ResponElimina
  24. XeXu, jo no voldria crear-te un trauma, però ja saps el que diu en Raimon:
    no!
    jo dic no!
    diguem no!
    nosaltres no som d'eixe món!
    Tot un profeta.

    ResponElimina
  25. Maria, al menys tu ho has vist clar. Però ja és massa tard, no hi ha escapatòria!

    ResponElimina
  26. Allau, Leblansky era simplement un isntrument al meu servei. Ara, quan he aconseguit el que voliu, ja no em cal.

    ResponElimina
  27. Ara recordo el què volia dir:

    Leblansky...vés hacia la luz!!!!!

    ResponElimina
  28. Leblansky a mort!, visca Leblansky! vull dir el PIX

    ResponElimina
  29. PIX, en Leb ja ho era prou de quadriculat, i mira tal com dius, potser si, que la seva pèrdua es totalment reparable.
    Però teniem una trobada blogaire pendent amb paella inclosa. Allà trobaries tota la penya pixelable junta. . .No et tempta?

    Això que dius que d'allà on és, no es torna mai, a no ser que.. . .
    Què, què, què?

    Volem paella, comprens?

    ResponElimina
  30. Jo sempre l'havia estrany aquest Leb... però en el seu temps impúbers la seva rodonesa física era difícil de dibuixar amb píxels...

    ResponElimina
  31. LEBBBBBB! aguanta!!!!! et salvarem!!!! Encara em falta trobar algú que em secundi en això de l'expedició, però estic segura que ho aconseguiré! Tot sigui per salvar-te!!!! T'asseguro que ho aconseguiré!!!

    ResponElimina