27 de gener del 2014

DOSCAPS, UN MÓN




Fa temps que la badia de Doscaps ha sucumbit al temps i al turisme.
Ara les motos nàutiques i els forabordes envaeixen física i sonorament l’espai marítim diürn per donar pas al capvespre a les discoteques i els seus focus làsers que travessen el cel de banda a banda i deixen en ridícul la abans considerada potent llum dels dos fars de la badia.
La platja s’ha poblat de xiringuitos i para-sols de pagament, i el poble s’ha reconvertit en un maremàgnum de cases de pisos i pisos i pisos que competeixen en alçada entre ells. Els carrers, abans assolellats, estan ara, a falta de sol, il·luminats pels semàfors i els rètols lluminosos.
La població original ha perdut la ingenuïtat primitiva per reconvertir-se en un agressiu tauró immobiliari que pensa més en els diners que en les persones, i que tard o d’hora acabarà sent fagocitat per una altra bèstia encara més ferotge i amb menys escrúpols.
Però com Brigadoon, la badia de Doscaps encara es visible en alguns moments i circumstàncies, des del cap de Sant Antoni, des de l’espai marítim situat a mig camí entre Eivissa i la comarca de La Marina, des dels fars de la Banya, Sant Sebastià o Sant Carles, des de ben amunt del Montgó o enmig del Corredor i el Montnegre. Tant s’hi val, el lloc no importa massa, perquè pròpiament Docasps no és un indret.
Si teniu la sort de trobar-se’l, no temeu: sembla un món ferotge, però és inofensiu con un retallable de paper.
En una de les comptades ocasions en què m’he topat inesperadament i feliç amb la badia de Doscaps, vaig poder filmar aquest petitíssim vídeo on es pot apreciar un cauet capbussant-se envoltat d’unes quantes gavines. La mar és neta i clara. El silenci permet sentir el suau frec de les onades i els lleugers cops de vent.
Doscaps, un món.



20 de gener del 2014

EL LLEGAT D'EN GREY


1. Un grup d’amigues lectores va decidir empassar-se la trilogia d’en Grey escrita per la britànica E. L. James, un best seller qualificat d’obra romàntica d’alt contingut eròtic.
Acabada la lectura, la valoració qualitativa de l’obra fou unànime: era fluixeta, una novel·leta sense pretensions literàries.
En canvi, pel que fa al contingut, les opinions eren molt variades, des de les que no li trobaven la gràcia i les deixava fredes fins les que confessaven excitar-se molt amb la lectura, i els venia de gust experimentar algunes de les escenes eròtiques que es narren al llibre.
2. Ara les llibreries i els grans magatzems s’han omplert de novel·les –del tipus bestseller -lamentablement res a veure amb l’autèntica literatura eròtica- que expliquen, algunes amb força detalls, relacions sadomasoquistes. La immensa majoria d’aquests llibres van dirigits a les dones, que s’aproximen a un tema que va deixant de ser tabú per esdevenir una pràctica sexual més, realitzada de mutu acord.
3. La comparació amb la valoració social de l’homosexualitat permet explicar millor el fenomen: ser homosexual ha passat de ser delicte i malaltia a esdevenir una opció sexual. Igual, en part gràcies al fenomen Grey, comença a succeir amb el sadomasoquisme.
4. I això ens porta a la part més atractiva del tema: perquè aturar-se aquí, i no aprofitar l’apertura de mires propulsada per aquestes ombres de Grey per treure etiquetes pejoratives a altres tipus de sexualitat, i plantejar-les com una opció més?
5. Continuant amb l’analogia: de la mateixa manera que, entre persones cultes i en països avançats ja no es cerca una justificació biològica ni educativa ni sociològica de l’homosexualitat –seria una estupidesa-, no s’hauria de plantejar tampoc això en la pràctica d’altres tipus de relacions -poseu aquí tantes filies, parafílies i desviacions sexuals, que així és com encara se les denomina actualment, com vulgueu- desterrant traumes i complexos. Deixem-los per als psicoanalistes. Quan deixin de considerar-se una cosa ridícula o malaltissa haurem acabat amb un tabú més.
6. Quin és el problema? L’únic requisit hauria de ser el consentiment explícit dels participants en el joc sexual.
7. Recuperant la idea base del opuscle de Kant “Resposta a la pregunta: Què és la il·lustració?”, ja seria hora que ens adonéssim que som majors d’edat i tenim el privilegi de decidir i la llibertat per fer-ho.
8. Així doncs, sapere aude també en el sexe.

13 de gener del 2014

"VOY A TRABAJAR PARA EVITAR EL DIVORCIO"


La Caterina vol marxar de casa, ja n’està farta del seu marit. Don Mariano no l’entén, però tampoc ho intenta, i la dona s’ha plantat i li ha dit que ja n’hi ha prou.
Don Mariano ha vist que la cosa va de debò, i s’ha proposat fer el que calgui per evitar-ho.
-Voy a trabajar duro para evitar el divorcio.
I per això el primer que ha fet és seure amb la seua dona i escoltar-la.
La Caterina, sorpresa, aprofita per deixar anar totes les seues reivindicacions i queixes i demandes, i Don Mariano guarda silenci i presta atenció.
-Te he escuchado con atención, y creo que ha llegado la hora de dialogar.
I Don Mariano, per primer cop a la seua vida, dialoga i no dogmatitza; intercanvia, interactua i aprèn.
-Caterina, estoy dispuesto a pactar contigo lo que haga falta, sin ningún requisito previo. De persona a persona.
Així Don Mariano accepta moure principis inamovibles i trencar normes indestructibles, assumint que la seua dona té dret a decidir el que vulgui fer amb la seua vida.
-Pues si te digo la verdad, Caterina, lo que pretendo es que te quedes conmigo, y todo lo que estoy haciendo ahora es para conseguirlo.
Certament, la Caterina ara veu amb una altra cara al seu marit. Però encara no s’acaba de creure del tot el canvi.
-Y para que no tengas ninguna duda, quiero que sepas que si quieres irte, tienes la puerta abierta, no soy quien para impedírtelo. Y no habrá ningún rencor por mi parte, al contrario, te ayudaré en lo que haga falta. Después de tantos años juntos, es lo menos que puedo hacer.

Ara la Caterina veu que per fi ella i Don Mariano poden arribar a una entesa.