No és un monstre lovecraftià, però a
alguns els causa molt més terror.
Quasi ningú l’ha llegit, però és
anatema.
Les seues tesis sobre economia i la seua
interpretació de la història resulten avui, en plena crisi del sistema
capitalista, com a mínim interessants, però ni tan sols es porten a debat.
Les anàlisis que els economistes fan de
l’actualitat coincideixen ara més que mai amb les d’ell, però ni se’l menciona.
Per què deu ser?
Què succeirà si cito el seu nom?
Primer faig una prova amb gasosa, per si
de cas.
Escric Keynes, Ricardo, Smith, Malthus...
i no passa res, no s’esquinça cap vestit ni s’estira cap cabell. La pantalla
del meu ordinador ni tan sols fa pampallugues.
Ara teclejo Liberalisme, i a continuació
Neoliberalisme. Provo amb Estat del benestar. Cap problema.
M’arrisco una mica més: Nash, Krugman,
Schumpeter, Sachs. Vaig al límit: Bernanke.
I confiat, esperant que la terra no
tremoli i el cel no m’envií cap raig mortífer, m’atreveixo a teclejar el nom de
l’innombrable:
Karl Marx.
M’aixeco, vaig a la prestatgeria i agafo
un dels seus llibres. Cansat que m’intentin explicar el que està passant com un
conte per a nens petits, arribo a la conclusió que és hora de fer-li una
repassada a l’obra d’en Marx.
Amb permís de l’autoritat incompetent. O
sense, tant m’hi fa.
