
Com a cosa curiosa, només arribar a
Louvain-la-Neuve, on està ubicat el museu, varem trobar un munt de nens i nenes amb pantalons curts –tot i que el termòmetre marcava sota zero-, la majoria escoltes.
Quick, Flupke, Jo, Zette i
Totor ens esperaven?
L’edifici en forma d’H on està ubicat el museu és obra de l’arquitecte
Christian de Portzamparc –un nom propi d’un personatge de les aventures de Tintin- i és, ja per si sol, digne de visitar i admirar. El contingut, que per a un tintinòleg expert potser queda curt, omple amb escreix les expectatives dels visitants que van allà a retrobar-se amb un heroi d’infantesa: són tres plantes. Jo em vaig quedar amb les ganes de veure molts més originals d’Hergé dels que allà s’exposen: quasi tot el material gràfic és còpia, tot i que molt ben feta: cal fixar-se molt per notar-ho.
L’atenció al públic és exquisida, i les facilitats d’accés, audioguies, cartells explicatius, senyalització, díptics, tríptics i pòsters de regal són d’agrair, així com també el fet d’incloure exposicions temporals; ara mateix se’n pot veure una dedicada a Tintin i els trens.
El que es nota també és la mà –l’urpa- de la viuda i el seu marit que, a to amb el seu afany controlador i recaptador, han decidit prohibir fer fotos a l’interior de l’edifici. El meu amic Josep només va necessitar assabentar-se’n d’això per llançar-se a fer fotografies sense temor a ser enxampat pels vigilants!
És clar que Bèlgica és molt més que Hergé -i que
Franquin i
Jacobs- i varem tenir encara temps per passejar amunt i avall i visitar l’exposició temporal que, amb el bonic títol d’
Orientalisme en Europe: de Delacroix a Kandinsky, hi havia al museu reial de Belles Arts.
I compres, unes quantes compres. Les bosses en són testimoni:

1. Al museu Hergé em vaig fer amb tres versions que no tenia de
L’estel misteriós, el meu àlbum fetitxe: en flamenc, en suec i en picardès del sud, un dialecte que es parla a la regió francesa de la Picardia!
2. Al
museu de Belles Arts, va caure un catàleg sobre orientalisme amb cedé d’alta resolució incorporat.
3. A la llibreria
Tropismes em vaig comprar un llibre-diorama de
Moby Dick –un altre dels meus fetitxes- i la segona part de la darrera aventura de
Blake & Mortimer, La malediction des trente deniers, que s’havia acabat de posar a la venda el divendres anterior (sé d’algú que es morirà d’enveja per tenir-lo, haw, haw!).
4. L’ànima guiri: a una botiga de souvenirs em vaig enamorar d’una samarreta de l’
Atomium. Vaig acabar comprant-ne dues i em varen fer descompte.
5. I seguint amb l’esperit guiri, la
Carme i jo varem carregar amb xocolates de tot tipus, a una de les sucursals de la omnipresent
Leonidas.