PRIMERES COLLITES

Aquest cap de setmana la collita de carabassons ha estat abundant: 11 dels blancs i 6 dels verds.

El plaer de baixar a l’hort a veure quants n’hi ha ja de madurs per ser collits és similar al de oferir-ne als veïns o als companys de feina i veure el somriure que espontàniament se’ls dibuixa a la cara.

I aviat arribaran els tomàquets.

L'HORT JA ÉS A PUNT

Pràcticament des del primer dia que els vaig llegir, Wittgenstein i Epicur em van inculcar, a més d’idees, pensaments, passions i valors, un especial amor per l’agricultura i l’horticultura.

Cert és que, sense la posterior gran ajuda del meu veí Agustín, expert en aquests temes per haver-los mamat de ben petit a l’Alpujarra granadina on va néixer i va passar l’adolescència abans d’emigrar a Barcelona per treballar a una fàbrica d’automòbils, jo no hauria tirat endavant l’hort, o potser sí però amb mancances tan grans que l’ús del propi concepte que el designa hauria estat, com a mínim, herètic.

Determinant ha estat també l’impuls del quart element, determinat en forma i matèria de Carme, dona i esperit terrestre alhora.

I així, en feliç conjunció filosòfica-vegetariana, el meu hort ja és a punt, variat, acolorit, divertit, arriscat i naïf.

HEM FET ELS 1000!: LES FOTOS

Pocs dels assistents a l'exposició Hem fet els 1000! van perdre l'ocasió de fer fotos, ja sigui del material exposat, dels exposadors o del company o companya que allà hi erem.
Aquesta és una petita selecció de les que m'han passat en Girbén (fotos 2, 3, 4, 5, 7 i 9)i en Carles Hernando (fotos 1, 6 i 8).
Gràcies, guapes i guapos!

Aquest post d'Hem fet els 1000! es complementa amb la crònica que l'Allau ha penjat a The Daily Avalanche, els dos vídeos amb música que hi trobareu al Santa Tecla, i els ecos de societat d'en Miquel a Tot Barcelona.

DESVIRTUALITZACIÓ: AQUEST COP SÍ!

Va, que no plogui, que no plogui...
Aquest dijous 5 ho tornem a intentar, i si el temps no ho torna a impedir ens desvirtualitzarem. 
Ens veiem!

EXPOSICIÓ AJORNADA

Snif... l'expo d'aquesta tarda l'hem hagut d'ajornar degut a la forta pluja que va caure ahir en algunes zones de Barcelona, que ens ha deixat el Jardí de l'Heura força enfangat, tal i com ens ha avisat el propietari avui.
Així que hem decidit ajornar la desvirtualització una setmaneta, fins dijous vinent dia 5, a la mateixa hora. Per compensar, hem decidit incrementar el sorteig de joies galeristes.
Disculpeu, i ens veiem en una setmana. 
La festa la farem encara més grossa!

GALERIA 1000

El món és tot el que s’esdevé, que deia el gran Ludwig, i esdeveniment és la desvirtualització de la Galeria d’imatges aprofitant que ja té més de 1000 posts.

Ho volem celebrar amb tots els que ens heu seguit, puntual o assíduament, i hem preparat una expo amb alguns dels llibres, tebeos i andròmines que més apreciem, per compartir, ni que sigui una estona, mentre berenem –el berenar el posem els galeristes- a la fresca –que no, que no plourà- i es fa de nit.

També farem alguns sorteigs de llibres repetits que corren per casa. Potser alguna llagrimeta ens caurà, com a bons fetitxistes que som, però sabrem desprendre’ns d’ells quan arribi el moment.

Quedem aquest dijous a partir de les 7 del vespre a la casa de l’heura, al 39 de la Rambla Volart de Barcelona, val?

GRANJA LEBLANSKY (I): EN CONSTRUCCIÓ

Ha arribat el moment de fer un pas endavant, en realitat un pas més cap a la meua desurbanització. Fruir de la natura, respirar l’aire fresc de la serralada litoral, abraçar el verd dels prat i conrear els fruits de la terra ja no és suficient per mi, així que he decidit muntar una granja.

Der moment, he començat amb l’aviram: dues gallines i un bonic gall de cresta ben vermella i plomes blanques com la neu composem el meu petit corral, que aviat s’incrementarà amb una vaca. La tinc ja aparaulada amb un pastor de la Cerdanya, és la que es veu just al bell mig del prat que hi ha darrere meu: un animal ferm i ben criat.

Em fa il·lusió pensar que, a partir d’ara, ja no em caldrà passar la màquina segadora d’herba, sinó que aquesta li servirà d’aliment a la vaca, que alhora em proporcionarà adob natural per al meu hort.

DIGUEU-LI NAÏF

L’Elena, la meua encantadora tonari, porta temps obsessionada en millorar els seus dibuixos, representacions gràfiques d’allò que viu en el seu dia a dia, i també dels seus personatges de paper preferits.

Obnubilada per l’estètica Hergé i Miyazaki, m’ha costat molt fer-li veure que és relativament fàcil imitar una i altra, però quasi impossible revisar-les de la manera que ho fa ella.

Per posar un exemple: el Totoro de l’Elena és fantàsticament naïf i alhora inimitable: qui sinó ella hauria pogut plasmar sobre el paper l’essència del personatge d’una manera tan antiacademicista i espontània? I així, en tots els casos: l’estètica de l’Elena destrueix la perspectiva i els cànons en nom d’una ingenuïtat i frescor que cap adult serem mai capaços d’aconseguir. Davant d’una proposta de l’Elena –“Vols que et dibuixi al professor Tornasol?”, “L’altre dia vaig dibuixar les gallines que tu i els teus amics vàreu apadrinar”, “He fet un dibuix dels tres cosins Bone”- no encerto mai el resultat, per molt que imagini com li haurà quedat. Però sé que m’agradarà, segur.

I parlant de coses segures, unes línies abans he assegurat que cap adult és capaç d’obtenir aquesta potència naïf dels dibuixos de l’Elena, però ara me’n adono que no és del tot cert: el meu estimat Aristòfeles aconsegueix transmetre’m amb els seus un grau de sorpresa només comprable als d’un infant, però en el cas d’Aristòfeles cal afegir a més el factor guió, indissoluble de la part gràfica.

Posem el cas d’en Mimosín, un personatge que és a priori un escull insalvable –en tots els sentits- per a la majoria dels mortals, però que l’Aris deconstrueix fins convertir-lo en una bomba atòmica del grafisme. És ben senzill: digueu-li naïf.