VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. HUITENA ESTACIÓ: HORTICULTURA I JARDINERIA

Saber que Ludwig Wittgenstein va fer durant una etapa de la seua vida de jardiner em resulta especialment simpàtic. El seu Tractatus és el meu llibre de capçalera pel que fa a la filosofia, i la resta de les seues obres –en especial els quaderns blau i marró- han estat i són guia de la meua comprensió del món; de manera que quan em poso a fer jardí o a treballar en l’hort, sovint em ve al cap Wittgenstein, i l’imagino fent com jo, traient males herbes, sembrant, adobant la terra i demès tasques que es fan urgent en arribar la primavera, si hom no vol que el seu terreny conreable esdevingui selva.

Treballar directament la terra genera una mena de benestar que no es pot aconseguir en cap altra feina. Si es tracta d’un urbanita reciclat com jo, l’horticultura i la jardineria és fan pesades, i un parell o tres d’horetes de dedicació em deixen baldat, però el resultat bé s’ho val.

Sigui al camp, al balcó o al safareig, la interacció amb la terra és altament satisfactòria, i fins i tot té efectes antidepressius.

--> Sens dubte, l’horticultura és una potent alternativa a despasito.

fotos: gazània a punt d'esclatar; codony amb formiga

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. SETENA ESTACIÓ: THE DAILY AVALANCHE

L’edat daurada dels blocs fa anys que va acabar, i a falta d’un revival improbable, facebook, whatsapp i instagram han pres el relleu, amb el que això comporta de bo i de dolent. La immediatesa d’aquests és enorme respecte als blocs, però també la superficialitat. Les entrades de facebook exigeixen brevetat i s’obliden quasi amb la mateixa facilitat amb que es llegeixen, en part per l’esmentada brevetat, però també per l’allau de noves entrades que van solapant-se. Més exagerat és el cas del whatsapp, ja que aquí es tendeix a ser encara més breu i directe.

Pel que fa a la interacció, no hi ha color: si el comentari a una entrada d’un bloc es fa en unes quantes línies, en el facebook això es substitueix habitualment per un like, que ve a ser com una mena de confirmació de lectura fins i tot quan no s’ha llegit –cosa molt habitual-, i en el whatsapp per uns quants emojis acompanyats de vegades per dos o tres paraules, monosíl·labs preferentment.

Per quins motius els blocs van anar caient? Un de clar és que ocupen temps, tant per gestionar-los com per llegir-los i participar-hi fent comentaris (cal recordar que una de les frases més recurrents en el món blocaire era que els blocs es nodreixen dels comentaris); massa temps per qui es passa gran part del dia treballant i quan arriba a casa ha de combinar la vida familiar amb el seguir treballant, i com a màxim té una estona lliure que aprofita per espatarrar-se davant el televisor i mentre fa zapping entra al facebook i al whatsapp i va posant likes i emojis, cosa que també pot fer mentre prepara el sopar, cuida dels nens, sopa, recull els plats, prepara la roba, i etc.

Alguns blocs, però, han continuat tan ferms i frescos com sempre, i amb la mateixa  producció setmanal de posts. Un d’ells és The Daily Avalanche, on l’Allau fa llistes, parla d’art en general i de cada una de les seues manifestacions en particular; també de matemàtiques i lògica, de viatges, de la vida quotidiana, i d’algunes coses més.

És un plaer llegir The Daily Avalanche, el millor exponent de l’aufklärung blocaire, amb enciclopedisme inclòs: allà he anat a informar-me sobre una peli, un llibre o una sèrie de la tele, i la personalíssima crítica de l’Allau m’ha estat molt més útil que la de qualsevol publicació especialitzada; he conegut autors i obres que ignorava i dels quals he fruit posteriorment; i he aprés més del què en sabia de les coses que creia que en sabia molt; perquè l’Allau en sap i perquè li agrada, i això arriba al lector. I per molt apurat que hom vagi de temps, sap que aquells posts sempre hi seran allà, a punt per ser llegits i comentats si es vol, i si és així, la resposta està assegurada.

Desitjo, confio i espero que The Daily Avalanche continuï durant molts anys: és un món que l’Allau comparteix quasi diàriament amb qui vulgui visitar-lo.

Més enllà de despasito, encara hi ha vida als blocs.

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. SISENA ESTACIÓ: VADE COMICS

Els tebeos són una de les meues passions, i per evitar arruïnar-me cada mes comprant tots els que m’agraden, ja fa temps que vaig decidir reduir el radi de compres als àlbums francesos, tot i que en ocasions també en cau algun que no ho és.

Aquest vet implica un cert sacrifici, però ni de lluny tant com es podria pensar: sóc un amant de la línia clara, de l’escola de Marcinelle i de les publicacions franco-belgues en general, o sigui que puc passar bastant bé sense manga ni còmics americans.

El problema és amb qui comentar: parlar de tebeos no resulta fàcil, així que quan vaig conèixer l’Óscar, el propietari d’una minúscula botiga de còmics al carrer Sant Benet de Mataró, em vaig alegrar moltíssim, ja que havia trobat algú tan fan o més que jo.

L’únic problema és que, tot i que l’Óscar és freak fins la medul·la, amb ell no pots parlar de tebeos, s’ha de parlar de còmics, que és la seua passió: no coneix l’obra d’en Chaland, però venera Frank Miller; Franquin li sona a dictador jibaritzat, però és capaç de recitar de memòria el nom de tots els dibuixants i guionistes que han passat per la Patrulla X des dels seus inicis; el cognom Le Gall només li recorda una marca d’espaguetis, però cada nit abans de dormir li resa una oració a Mike Mignola. O sigui que, sempre que el fan tingui la precaució de recordar que la botiga es diu Vade Comics i no Bédé Albums, pot anar-hi a passar una estona d’allò més educativa amb l’Óscar i compartir passions dibuixades.

Aquestes vacances de Pasqua la meua visita ha estat ineludible, i com a conseqüència d’això, sobre la tauleta de davant del sofà de casa meua, Le maître des hosties noires i el quart àlbum del Gus de Blain han compartit espai amb El viejo Logan 1 els tres primers volums d’Y el último hombre.

També a Mataró hi ha vida més enllà de despasito.