ELS MEUS HEROIS

Daredevil i Typhoid Mary, del gran Romita Jr

Els únics herois que vull són els dels tebeos, i d’aquests, Daredevil, que és cec i cagadubtes. I pocs més.

De salvadors, cap. O sí, el que es diuen així de nom, com el Macip, i els que vigilen a la platja que no s’ofegui ningú. La resta, vagin-se’n a casa, si us plau.

Les banderes, per assecar els plats o per retallar-les a trossets molt petits, triangulars, i penjar-les d’un fil que vagi de banda a banda del carrer, que així alegren la vista i donen color a la grisor quotidiana.

Les pàtries, per donar nom a gossos i gats.

Les fronteres, de gominola, que es trenca fàcil, és comestible, dolça i gens cara.

De policies i forces majors, les menors possibles: amb un sereno que ens ajudi a posar la clau al pany les nits de lluna nova i un urbà que reguli el tràfic ja va bé.

De majories, cap ni una: ni el club de fans d’Elvis.

PS: Ah! I si hem de començar a parlar de democràcia, més val que abans rellegim Plató i John Stuart Mill. Igual ens acabem entenent.

Un patriota abraçat a una bandera

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. HUITENA ESTACIÓ: HORTICULTURA I JARDINERIA

Saber que Ludwig Wittgenstein va fer durant una etapa de la seua vida de jardiner em resulta especialment simpàtic. El seu Tractatus és el meu llibre de capçalera pel que fa a la filosofia, i la resta de les seues obres –en especial els quaderns blau i marró- han estat i són guia de la meua comprensió del món; de manera que quan em poso a fer jardí o a treballar en l’hort, sovint em ve al cap Wittgenstein, i l’imagino fent com jo, traient males herbes, sembrant, adobant la terra i demès tasques que es fan urgent en arribar la primavera, si hom no vol que el seu terreny conreable esdevingui selva.

Treballar directament la terra genera una mena de benestar que no es pot aconseguir en cap altra feina. Si es tracta d’un urbanita reciclat com jo, l’horticultura i la jardineria és fan pesades, i un parell o tres d’horetes de dedicació em deixen baldat, però el resultat bé s’ho val.

Sigui al camp, al balcó o al safareig, la interacció amb la terra és altament satisfactòria, i fins i tot té efectes antidepressius.

--> Sens dubte, l’horticultura és una potent alternativa a despasito.

fotos: gazània a punt d'esclatar; codony amb formiga

VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. QUARTA ESTACIÓ: MR. SPOCK

Dilluns 10 d’abril: desdejuno a la terrassa, mentre el sol va enfilant-se i va escalfant-me poc a poc el cos, quin plaer.

Davant meu, una tassa –mug, que li diuen ara- amb un retrat de Mr Spock, el de debò, l’interpretat pel Leonard Nimoy, és clar. Llet freda amb nesquick, magdalenes, un plàtan. La tassa és regal de la Carme, que sap que sóc un friki treki.

A la sèrie Star Trek original, i a totes les seues derivades, els profes de Filosofia haurien de fer-li un monument o organitzar-li algun tipus d’homenatge: enlloc, si exceptuem les obres de Stanislav Lem –un altre a qui urgeix que els filòsofs li facin un reconeixement públic-,  s’ofereixen tants temes de discussió al voltant de qüestions metafísiques, ètiques, epistemològiques i sociopolítiques com a la majoria dels seus episodis.

Me’n recordo especialment de dos.  El primer, un capítol de Star Trek/ La Nova Generació on l’androide Data es jutjat, posant-se en tela de judici si en el seu cas es pot parlar de lliure albir i per tant si se li poden demanar responsabilitats morals i socials a les seues accions.

L’altre, un de Star Trek/ Voyager on l’holograma mèdic de la nau s’enamora de la cyborg Seven of Nine, i com a entitat no humana que és, demana consell als passatgers de la nau sobre com abordar la qüestió de les relacions personals.

És clar que, davant d’aquestes temàtiques i similars, una space opera com Star Wars no aguanta la comparació. On queda el May the Force be with You davant el Live Long and Prosper pronunciat mentre els dits de la mà dreta adopten una curiosa posició en forma de V? I si a més qui diu la frase té orelles en punta, ja és el súmmum.

--> Hi ha vida a l’espai profund, hi ha vida més enllà de despasito