VIDA MÉS ENLLÀ DE DESPASITO. SETENA ESTACIÓ: THE DAILY AVALANCHE

L’edat daurada dels blocs fa anys que va acabar, i a falta d’un revival improbable, facebook, whatsapp i instagram han pres el relleu, amb el que això comporta de bo i de dolent. La immediatesa d’aquests és enorme respecte als blocs, però també la superficialitat. Les entrades de facebook exigeixen brevetat i s’obliden quasi amb la mateixa facilitat amb que es llegeixen, en part per l’esmentada brevetat, però també per l’allau de noves entrades que van solapant-se. Més exagerat és el cas del whatsapp, ja que aquí es tendeix a ser encara més breu i directe.

Pel que fa a la interacció, no hi ha color: si el comentari a una entrada d’un bloc es fa en unes quantes línies, en el facebook això es substitueix habitualment per un like, que ve a ser com una mena de confirmació de lectura fins i tot quan no s’ha llegit –cosa molt habitual-, i en el whatsapp per uns quants emojis acompanyats de vegades per dos o tres paraules, monosíl·labs preferentment.

Per quins motius els blocs van anar caient? Un de clar és que ocupen temps, tant per gestionar-los com per llegir-los i participar-hi fent comentaris (cal recordar que una de les frases més recurrents en el món blocaire era que els blocs es nodreixen dels comentaris); massa temps per qui es passa gran part del dia treballant i quan arriba a casa ha de combinar la vida familiar amb el seguir treballant, i com a màxim té una estona lliure que aprofita per espatarrar-se davant el televisor i mentre fa zapping entra al facebook i al whatsapp i va posant likes i emojis, cosa que també pot fer mentre prepara el sopar, cuida dels nens, sopa, recull els plats, prepara la roba, i etc.

Alguns blocs, però, han continuat tan ferms i frescos com sempre, i amb la mateixa  producció setmanal de posts. Un d’ells és The Daily Avalanche, on l’Allau fa llistes, parla d’art en general i de cada una de les seues manifestacions en particular; també de matemàtiques i lògica, de viatges, de la vida quotidiana, i d’algunes coses més.

És un plaer llegir The Daily Avalanche, el millor exponent de l’aufklärung blocaire, amb enciclopedisme inclòs: allà he anat a informar-me sobre una peli, un llibre o una sèrie de la tele, i la personalíssima crítica de l’Allau m’ha estat molt més útil que la de qualsevol publicació especialitzada; he conegut autors i obres que ignorava i dels quals he fruit posteriorment; i he aprés més del què en sabia de les coses que creia que en sabia molt; perquè l’Allau en sap i perquè li agrada, i això arriba al lector. I per molt apurat que hom vagi de temps, sap que aquells posts sempre hi seran allà, a punt per ser llegits i comentats si es vol, i si és així, la resposta està assegurada.

Desitjo, confio i espero que The Daily Avalanche continuï durant molts anys: és un món que l’Allau comparteix quasi diàriament amb qui vulgui visitar-lo.

Més enllà de despasito, encara hi ha vida als blocs.