Divendres 7, tres de la tarda: començo les vacances
de Pasqua. Fa pocs dies que m’he assabentat que al cine del Mataró Parc –el que
tinc més a prop de casa- fan l’estrena de Your
Name, la peli d’en Makoto Shinkai
que es veu que ha superat en èxit –al Japó, és clar- les d’en Miyazaki. Em sorprèn que la projectin
al Mataró Parc, tan comercial ell, però en veure l’horari crec entendre-ho: una
única sessió diària entre divendres i diumenge, a les 20:15. L’hora freak,
penso.
La Carme
i jo, que ho som, no dubtem en comprar l’entrada, i primera sorpresa: les tres
sessions on es projectarà Your Name,
a tres dies de l’estrena estan gairebé amb les entrades exhaurides; aconseguim
però dos llocs a la fila 4 pel divendres. Potser en Makoto Shinkai no és tan
desconegut, potser el seu mig-metratge El
jardí de les paraules és una delicatessen intimista i tendra que no deu
haver passat desapercebuda.
Arribada al cine i segona sorpresa: una part
important dels assistents són adolescents de la mateixa edat dels que ballen i
coregen despasitos i similars, però aquí no hi ha reguetón, aquí hi ha anime.
Comença la peli, i ja d’entrada feeling total;
passen les gairebé dues hores de metratge i, tot i que amb alguns altibaixos
–en especial quan canten: no suporto les cançons intercalades en un film a no
ser que sigui un musical, i si és així simplement no hi vaig- funciona bé: Your Name és un drama romàntic amb força
sucre en algunes escenes, cal dir-ho, però en general molt ben aconseguit, amb
una estètica preciosista, un gust exquisit pels detalls, i una bona combinació
entre tradició i modernitat nipona. De cinema, en Makoto ha begut d’en
Miyazaki, però també de Kurosawa, Honda i Osamu Tezuka pel que fa als japonesos, i pel que fa a referències
occidentals, estic totalment convençut que ho ha fet de la Ladyhawke d’en Richard
Donner. De literatura, alguna influència han hagut de tenir els clàssics de
la literatura de ciència ficció, així com Oscar
Wilde i la seua novel·la The
Importance of Being Earnest. I la tragèdia nuclear d’Hiroshima i Nagasaki és
un altre referent que hom pot trobar com a font d’inspiració, conscient o
inconscient, del director de Your Name.
Ara ull viu, que venen spoilers! Unes quantes
escenes per remarcar: el ball de les dues germanes i la seua elaboració de sake
segons el mètode tradicional; el primer encontre dels dos protagonistes
principals i l’inesperat inici del diàleg per part d’ella: “es pot saber perquè
el primer que fas cada matí és magrejar-me els pits?”; i l’escena final, amb la
sobreimpressió a la pantalla del títol del film mentre els dos protagonistes es
pregunten pel seu nom. Fi dels spoilers.
En acabar la peli, tothom aplaudim, com es
feia abans als cines quan agradava una peli. Molts s’amaguen les llàgrimes que
no han pogut contenir al llarg de la projecció, i és que els drames romàntics
tenen això.
Sé –és intuïció cartesiana- que cap dels
assistents a l’estrena de Your Name
anirà després a ballar reguetón.
Sí, sembla que hi ha vida més enllà de
despasito.
Dos gifs pertanyents a El jardí de les paraules, un altre film imprescindible d'en Shinkai
Efectivament n'hi ha vida apart del Despacito i de tot l'univers leblanskyà, però d'aquest últim no vull sortir tanmateix com en el primer no vull ni entrar.
ResponEliminaDe Your name, puc dir que em va resultar molt gratificant ser-hi enmig d'un jovent que prometia un xivarri preocupant, i en canvi durant la projecció n'hi havia un silenci sublim, per tant tot el meu respecte i reconeixement per aquesta espècie , prego per a que no estigui en vies d'extingir-se.
De la pel.lícula en qüestió diré que sense cap mena de dubte després de "El jardín de las palabras" difícilment podria agradar-me més, i així va ser; se'm va fer massa rebuscada , ensucrada, enrevessada i altres .....ada, que seria injust seguir, ja que el llistó el tenia massa alt.
La veritat és que El jardí de les paraules és una obra molt més rodona que Your name: tan intimista i romàntica, però més ben acabada. Probablement el fet de ser un migmetratge li dóna encara més valor. Benvinguda al meu univers ;)
ResponEliminaUnivers que fa temps ja que he descobert que és comú :)
ResponEliminaAixò es manga? A mi magrada Kurosawa, però el manga....
ResponEliminaAris, és anime. I dins l'anime hi ha molts estils; anime és El meu veí Totoro i també Akira, que s'assemblen com un ou a una castanya. Et recomano que provis qualsevol Miyazaki, no te'n penediras.
Elimina