Saber que Ludwig
Wittgenstein va fer durant una etapa de la seua vida de jardiner em resulta
especialment simpàtic. El seu Tractatus
és el meu llibre de capçalera pel que fa a la filosofia, i la resta de les
seues obres –en especial els quaderns
blau i marró- han estat i són guia de la meua comprensió del món; de
manera que quan em poso a fer jardí o a treballar en l’hort, sovint em ve al
cap Wittgenstein, i l’imagino fent com jo, traient males herbes, sembrant,
adobant la terra i demès tasques que es fan urgent en arribar la primavera, si
hom no vol que el seu terreny conreable esdevingui selva.
Treballar directament la terra genera una mena
de benestar que no es pot aconseguir en cap altra feina. Si es tracta d’un urbanita
reciclat com jo, l’horticultura i la jardineria és fan pesades, i un parell o
tres d’horetes de dedicació em deixen baldat, però el resultat bé s’ho val.
Sigui al camp, al balcó o al safareig, la
interacció amb la terra és altament satisfactòria, i fins i tot té efectes antidepressius.
--> Sens dubte, l’horticultura és una potent alternativa a despasito.
fotos: gazània a punt d'esclatar; codony amb formiga
La feina de la terra del hort no té mai fi, potser per això cal anar fent tros cada dia però sempre seguint la cançó......despasito
ResponEliminaHaw haw! Joan, tens raó! en aquest cas si que potser va bé això del Despasito ;)
ResponEliminaDoncs amb això no coincideixo amb tu i amb el gran Ludwig!
ResponEliminaDoncs tenia entès que teniu un bonic jardí amb gespa. El simple fet de passar la talladora ja dona ales :)
ResponEliminaHas creat el jardí d'Epicurblansky!
ResponEliminaSona horrorós :) però el jardí és xulo ;)
Elimina