Fa ja anys que el gran Ernesto Niebla, cercador de tresors perduts a través de rutes
ocultes als neòfits de l’aventura quotidiana, fa vida a l’Orient llunyà,
envoltat de meravelles de les que molt probablement la majoria dels humans no
podrem fruir mai.
Així que li vaig agrair molt que accedís a
reunir-se amb alguns amics i amigues durant les vacances de Pasqua per dinar
junts. L’elecció del restaurant la va fer ell i, expert com és en tot allò que
fa referència a l’Orient, va triar el Dazhong
Shifu, un lloc especialitzar en autèntic menjar xinès –per entendre’ns: res
d’arròs tres delícies ni rotllos de primavera- fet per xinesos i on els clients
habituals també ho són.
El menú del Dazhong Shifu és variat, econòmic
i perillós: el nom dels plats que ofereixen té poc o res a veure amb el que un
occidental podria imaginar-se, així que la comanda és fa bastant a cegues a no
ser que es tingui al costat un Ernesto Niebla o un oriünd de la Xina, i ni així
t’assegures que el que finalment et serviran sigui el que havies previst. Com
que els cambrers tampoc són de massa ajuda a l’hora d’explicar els ingredients
de cada plat, el millor és llençar-se a demanar el que sembli més divertit, i
fruir del que ens portin.
Personalment, hi ha dos plats que trobo
boníssims: les orelles de Judes, una mena de bolets minúsculs, freds i
tremolosos que són ideals com entrant; i les albergínies xineses agredolces, de
textura suau i perfumada. I si fem cas a l’Ernesto, cal demanar els plats de la
cuina de Sichuan, on el delicat aroma del pebre d’aquella regió xinesa impregna
tot el menjar i deixa la boca lleugerament adormida, tal és la potència
d’aquesta espècia picant.
Diuen que el pebre de Sichuan té espectaculars
propietats medicinals i actua sobre el nostre cos alentint l’envelliment físic
i la deterioració mental. Vés a saber, però en petites dosis –molt petites, si
no som experts en aquest tipus de cuina- és deliciós al paladar.
-->
Amb Sichuan o no, també a l’Orient hi ha vida
més enllà de despasito.
jo crec que a la vida tot és abans del despacito
ResponEliminaJoan, abans i després. I el Despasito millor que desaparegui
EliminaEt recomano tambe un restaurant al costat de l'estació del Nord que tenen uns plats exquisits, els xino que treballen amb mi hi van sovint
ResponEliminaPerfecte! Però diga'm el nom del restaurant o l'adreça, que per aquella zona n'hi ha molts. El mateix Dazhong està allà
EliminaUna gran descoberta Oriental de la ma de l'Ernesto Niebla i teva, de per si, ja és excitant.
ResponEliminaSi a més de la companyia s'assaboreixen aquests plats exquisits es converteixen en un sublim afrodisíac.....
Apaaaa, quins piropos, no us queixareu!
No ens queixem, Carme, tot el contrari: va ser un plaer immens compartir taula amb vosaltres :)
EliminaNo m enrecordo del nom pero esta al carrer Alibei davant l estacio...
ResponEliminaDoncs diria que és el Dazhong.
ResponElimina