12 de gener del 2012

L'ABRIC QUE EM VA REGALAR LA CARME


Un abric molt xulo, sí senyor, el que m’ha regalat la Carme. En part és gràcies a un desconegut amb pinta d’estúpid  i cregut, i que va resultar que efectivament ho era.
Passejàvem per La Roca Village per fer una ullada a botigues i preus, però sense massa diners ni intencions de comprar. Entràvem, miràvem, i tornàvem a sortir.
I vet aquí que en una de les botigues ens trobem a un personatge que, amb posat de suficiència i veu de cregut, li demana -és un dir- a una de les dependentes que li aproximi un abric.
-Tu, nena, aquell abric.
La Carme i jo no vam poder deixar de mirar-lo i comentar el seu posat.
-Quin personatge més desagradable –feu ella.
 -I quina xuleria porta a sobre! –afegí jo.
El personatge en qüestió es va provar l’abric sense entrar a l’emprovador, feu mitja volta i, mirant-se a la dependenta, va presumir del seu port.
-Mira'm bé, que no en veuràs un altre igual. Aquest abric està fet per a mi, nena!
La Carme es va encendre.
-Serà fatxenda, el cregut aquest! –em va dir, sense deixar de mirar-se’l- Saps què? Agafa un altre abric com aquest i emprova-te’l.
Em va fer una certa gràcia el que em demanava la Carme, així que amb l’abric a la mà me’n vaig anar cap a l’emprovador.
-No, aquí mateix, que te’l vegi jo –m’indicà la Carme, assenyalant-me on estava el desconegut. I com que soc molt obedient, li vaig fer cas.
-Així és com han de parar els abrics –va fer la dependenta referint-se a mi i amb clar afany de venjança cap al desconegut, que em mirava i s’anava posant vermell.
-Nena, m’has dut una talla equivocada. Fixa’t més i porta’m la correcta –escopí ell,  amb la veu a to amb el seu cos ara tibat.
La noia va portar tres abrics diferents, ell se'ls va emprovar, i cada qual li parava pitjor, molt probablement perquè ella s'havia esforçat en agafar les talles més inadequades.
-Miri, emprovi’s aquest, que segur que està fet per a vostè –va intervenir la Carme, assenyalant l’abric que jo duia.
-I tant que sí! Aquesta és la meva talla!
Però no, l’abric li anava malament, i com més s’esforçava ell en fer postures, pitjor li quedava.
La dependenta s’ho estava passant la mar de bé, la Carme millor encara, jo m’aguantava el riure, i el personatge, ara vermell com un titot, es va treure l’abric tot renegant.
-Ja no fan roba com la d’abans!
I marxà.
Jo anava a posar l’abric al seu lloc, però la dependenta s'aproximà a la Carme i li va dir que, si ens interessava, ens deixava l'abric a un preu molt econòmic, molt més baix del que marcava el preu ja rebaixat. La  Carme va ser ràpida, el va agafar i va demanar que li cobressin: me'l regalava! Jo estava tan content que me’l vaig endur posat.
Ara tinc un bonic abric que, com diu ella rient quan me’l veu, està fet per a mi.

45 comentaris:

  1. Ara buscarem desesperadament un vestit de cosmonauta/es rebaixats, (comptant amb l'Enrich) , per tenir-los apunt, que mai se sap!!!

    ResponElimina
  2. Al bon home de l'abric, l'autoestima li va quedar francament malmesa! I va estar el que mereixia, pobre !!

    ResponElimina
  3. Genial, la veritat és que està fet per tu. Carme has tingut bon ull regalant-li un abric que, més que la cisa, compta l'anècdota :)

    ResponElimina
  4. Enhorabona! mira que és difícil trobar roba com Déu mana a la Roca!

    ResponElimina
  5. Leb, jo crec que ara ja ha arribat el moment d'explicar-li a la Carme que el 'fatxenda' era un amic teu i que us havíeu conxorxat per tal que la Carme et regalés un abric!

    És un truc molt vell! ;-)

    ResponElimina
  6. Està clar que l'abric portava el teu nom! I quin cop de sort trobar-se aquest carallot...a veure si n'aprèn! :-)

    Per cert, veig que no és només cosa del meu bloc aquest canvi sobtat del interliniat als comentaris...quin mal als ulls!

    ResponElimina
  7. Trobo que és un abric molt elegant i que et cau força bé, certament. El que no sabia és que Cristiano Ronaldo comprava al Roca Village. El feia més d'escapadetes a Milà, o això...

    ResponElimina
  8. Hua, hua, hua...! Què bo!

    Carme, haurem de buscar una boriga que venguin vestits de cosmonauta. Ara que hi ha tants russos per aquí no m'estranyaria que algú muntés una botiga vintage CCCP.

    ResponElimina
  9. Mira que anar de rebaixes estressa una mica (o molt), però per viure una anècdota com aquesta, paga la pena!

    ResponElimina
  10. Sembla mentida que pel món corri gent amb tantes ganes de resultar insuportable! I mira que se'n surten, eh..!

    ResponElimina
  11. Si fins i tot anar de rebaixes dóna per fer un apunt....i dels bons. Et queda tant bé que quasi es pot endevinar on has tirat la foto....

    ResponElimina
  12. El que han de fer les botigues per vendre! Fins i tot llogar actors per fer-se el fatxenda. No se sap mai...

    ResponElimina
  13. Leb, què n'ets d'innocent! No veus que la Carme et va regalar aquest abric perquè així pensa amb el fatxenda de la Roca Village? Això l'excita a no dir!

    ResponElimina
  14. has canviat la font dels comentaris? em surt com una helvetica molt light i fins ara no m'ha deixat escriure...
    Molt bona l'anecdota, Carme, ets una crack! i el tio un fatxenda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, juro que no he tocat res! Però aprofito el cacau que ha montat el blogger per provar això de les respostes indexades. De moment, sembla que funciona.

      Elimina
  15. Galderic, no em puc estar de respondre't.... entre tu i jo... Com em coneixes!!! Cada vegada que miro l'abric, la meva imaginació vola a una perillosa declinació del meu conscient més inconscient.
    Si mai veus en Leb assenyalat, pensa en l'abric de la Roca i que no he pogut controlar l'excitació que em proporciona el fatxenda!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, si això que dius de la conxorxa, és cert, . De segur que llavors en Leb surt assenyalat !!!

      Elimina
    2. acabeu d'inaugurar una nova història del blogger! les espostes indexades. I jo que em pensava ue la culpa la tenia el de l'abric!

      Elimina
    3. Eulàlia, ara ho provo, a veure què passa... això del blogger sempre té alguna tecla inesperada, haw, haw!

      Elimina
    4. Haw, haw, doncs si, ara resulta que es poden fer dos tipus de comentaris.

      Elimina
  16. Alyebard, jo quasi que no vaig fer res més que obeir a la Carme... i emportar-me un abric la mar de xulo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obeir-me, és el que cal que facis "sempre" !!!

      Elimina
    2. Haw, haw, com m'està agradant això de les respostes indexades! Et segueixo dient "Carme" o prefereixes "She"?, haw, haw!

      Elimina
  17. Carme J, el dia que trobi un vestit de cosmonauta, me'l compro jaaaaa! Però abans, li telefono a l'Enric per compartir l'oferta, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Clídice, tens raó: aquest abric ja el designem com l'abric "fet per a qui no el va tenir", haw, haw!

    ResponElimina
  19. Clídice, tens raó: aquest abric ja el designem com l'abric "fet per a qui no el va tenir", haw, haw

    ResponElimina
  20. Òstia, avui el blogger va més penjat que mai! Canvia la lletra dels comentaris, i depén de com no em deixa fer-los. Si hi ha algun que no tingui resposta, disculpeu-me: és el blogger, i no jo!

    ResponElimina
  21. Queta, el que és difícil a la Roca és trobar roba amb un preu com déu mana! Serà molt outlet, però alguns productes tenen preus impossibles.

    ResponElimina
  22. Tirant, em pensava que tu i jo erem amics. Per què has revelat el meu secret? Ara la Carme ja no se'n refiarà més, i adéu als regals, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Carme de la maleta, em quedo tranquil en veure que aquestes coses rares que fa avui el blogger no són només al meu bloc o cosa del meu ordinador. Aquest matí, ni tan sols podia llegir-los. Encara que ja sé que mal de muchos...

    ResponElimina
  24. XeXu, ara ho veig clar! Ja sabia jo que al personatge aquell l'havia vist més d'un cop, haw, haw!

    ResponElimina
  25. Enric, com li he dit a la Carme uns quants comentaris més amunt: si trobo una botiga amb vestits de cosmonauta, t'aviso. Segur que ens posarem les botes (i el casc, i tot el que calgui)

    ResponElimina
  26. Eulàlia, a mi només m'agobia anar de rebaixes quan hi ha molta gent, i sobretot en el moment de pagar, ai...

    ResponElimina
  27. Yáiza, suposo que igual aquell home devia tenir l'auto-estima per terra, i no se li va acudir més que trepitjar als altres per pujar la seua :(

    ResponElimina
  28. Joan, ara quan torni a la Roca, m'hi fixaré si veig de nou a aquell individu. Mira que si està en nòmina...

    ResponElimina
  29. Ma mare, que s'ha tornat una mica "abuelita Ulises" i és veïna de la Roca Village, quan encara l'estaven construint se li va acudir de dir: No sé que hi fan allà... Sembla una secta.
    I "La Secta" li ha quedat: "Mira quines cues per entrar a la secta." "Passem un moment per la secta que em vull mirar uns pantalons."...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Leb i jo mai volíem pertànyer a "la secta" fins que vam anar-hi i vam firar l'abric !!! I com és un exhibicionista, aqui tens el testimoni!!!

      Elimina