No tinc ni idea d’on deu provenir, però sempre m’ha semblat divertit aquest nom, referent d’aquella cabina estreta amb càmera fotogràfica incorporada i instruccions ben precises per situar a l’alçada correcta un seient mòbil que, per molt que rodaves i rodaves, mai no aconseguies situar en la posició desitjada. Hom posava les monedes, preparava el somriure, premia el disparador i sortia a fora, a esperar que aparegués una tira de fotos molles que mai, absolutament mai, quedaven com s’havia imaginat.
Ara de Fotomatons ja en queden pocs, així que serveixi d’homenatge la cançó Trampoline que Aaron Wright interpreta al seu darrer cedé: un tema alegre i un vídeo ben resolt, amb la cara de l’Aaron con si hagués acabat de sortir del Fotomatón de la cantonada.
Ara de Fotomatons ja en queden pocs, així que serveixi d’homenatge la cançó Trampoline que Aaron Wright interpreta al seu darrer cedé: un tema alegre i un vídeo ben resolt, amb la cara de l’Aaron con si hagués acabat de sortir del Fotomatón de la cantonada.
Ningú aconsegueix quedar com esperava, excepte la noia Lumiere, que la punyetera sempre queda la mar de bé !!!
ResponEliminaEl clip, divertidíssim i la música augura el començament d'un bon dia i un bon cap de setmana -aunque el tiempo no acompañe- !!
Ningú aconsegueix quedar com esperava, excepte la noia Lumiere, que la punyetera sempre queda la mar de bé !!!
ResponEliminaEl clip, divertidíssim i la música augura el començament d'un bon dia i un bon cap de setmana -aunque el tiempo no acompañe- !!
M'has fet recordar un dels meus treballs escolars, per a la classe de fotografia... Em vaig empescar una minifotonovel·la consistent en un dossier policial que recollia les proves del suïcidi d'un desesperat que s'havia tirat a les vies del metro. La seva nota de comiat eren unes tires de fotos, trobades al Fotomatón de l'estació, on, a base de pasquins exhibits davant l'objectiu, explicava les seves raons. No cal dir que vaig merèixer una bona nota.
ResponEliminaGirbén, això valdria la pena que ho publiquessis, si encara ho conserves.
EliminaUuuuuiiiii...No cal dir que la que he quedat retratada, soc jo!Això de compartir ordinador amb els fills, comporta aquests ensurts!!!
ResponEliminaCarme/Vicky, és que la noia Lumiere és molt fotogènica: pensa que era el reclam per vendre càmeres de fotos.
EliminaMe encanta la letra es muy creativa, no tanto la música, pero seguramente es porque no la conozco.
ResponEliminaPombolita, a mi m'agrada sobretot perquè m'ajuda a treure'm la depre.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmb el títol pensava que avui ens posaries aquest vídeo mític...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=q9qeoV5NH5I
Salvador, els N'Gai N'Gai! Tot un mite, i no precisament de Cthulhu, malgrat el nom :)
EliminaSalvador, ets un Alves amb aquest golarro per l'escaire... Els N'Gai N'Gai!!!
EliminaEl montatge fa molta gràcia. Fa poc quan vaig haver de fer-me les fotos pel neu DNI vaig buscar un fotomatón per totes les parades de metro que conec. En no trobar-lo, no vaig tenir més remei que anar a una botiga de fotos.
ResponEliminaBon cap de setmana!!!
Eduard, és una pena que els fotomatons estiguin en fase d'extinció :(
EliminaDes de Tarragona, que està plovent a gots i barrals, una salutació! m'encanta el teu fotomuntatge!
ResponEliminaAris, abrigat força i no et constipis! Bon cap de setmana :)
EliminaM'has fet pensar en la peli d'Amelie, els fotomatons han estat testimoni de molts i molts petons.i altres coses...darrera les cortinetes! Bon cap de setmana!
ResponEliminaMarta, i la de fotos divertides, eròtiques i surrealistes que s'han arribat a fer en aquell cub minúscul :)
ResponEliminaTens raó el nom és ben curiós, fotomatón és com a dir pinxo de les fotos, ....al metro encara en queden però no tene el glamour dels antics...
ResponEliminaElfreelangar, encara en queden, però costen de trobar, ara mateix no em passa pel cap una parada on en tinguin.
EliminaDoncs aquí a París no tenen altra manera de fer fotos de carnet que aquesta. I surten horribles, és clar!
ResponEliminaYáiza, aquest és un altre bon motiu per tornar a París, per molt horribles que surtin les fotos :)
EliminaEl malson amb un fotomaton era fer-se les fotos, esperar i que les fotografies no sortissin. Em va passar d'adolescent i em vaig passar mesos i mesos avergonyida pensant qui hauria trobat les fotos i si hauria sortit amb els ulls tancats...
ResponEliminaMarta, el que dius és digne d'un relat al Volar de nit és perillós. T'animes? :)
EliminaM'ha fet gràcia això que dius que rodaves el seient i mai quedaves a l'alçada que havies de quedar. Quan tenia 16 anys amb el meu nòvio vam estar fent-nos fotos cada mes, volíem veure com passava el temps, però només va durar una temporada i no havíem canviat gaire... Molt maca, la cançó.
ResponEliminaGemma Sara, era una bona pensada, la vostra. Ara, amb l'escassedat de fotomatons, resulta difícil dur-la a terme :(
ResponElimina