13 de gener del 2012

2011: ELS MILLORS


M’agrada Fer llistes, m’apassionen les classificacions, i la de cap d’any amb els millors temes musicals dels dotze mesos passats és una de les meues preferides.
En el ben entès que aquesta llista és en realitat una excusa per parlar de discs i músics, i que probablement si la tornés a fer canviaria els llocs, aquestes han estat –títol i autors- per a mi les millors Merrie Melodies de l’any 2011.

1.       Sidepain, SEA OF BEES
Perfecte des del primer a l’últim segon, Sidepain és un folk impossible, amb els inesperats crits de la Julie Ann Bee afegint-se a un ritme que frega el rock i que acaba plàcidament, amb només un xiscle de veu.

2.       Repatriated, HANDSOME FURS
Sona als 80, sona a sinti pop, sona a punk reivindicatiu, sona molt i molt bé. Senzill i directe.


3. All the Sand in All the Sea, DEVOTCHKA
Un tema imparable, amb tota la instrumentació dels DeVochKa al cent per cent i donant-li un toc orquestral que a penes deixa lloc per a la seua hipotètica vena ètnica.

4.       Believer, JOHN MAUS
Diuen que aquest filòsof d’Oceania és capaç de combinar el cant gregorià amb el tecno pop. Potser sí que alguna cosa hi ha en aquest Believer.


5.       Ghost Woman Blues, THE LOW ANTHEM
Qui necessita ressuscitar a Bob Dylan? Mentre els Low Anthem siguin capaços de construir balades folk amb la precisió, sentiment i bellesa d’aquest vals de la dona fantasma...

6.       Because of the Blood, SING FANG
7.       Bats in the Atic, KING CREOSOTE & JOHN HOSKINS
8.       Walking far from Home, IRON & WINE
9.       Hibernation, HEIDI SPENCER & THE RARE BIRDS
10.   French Exit, ANTLERS
11.   Yes I Know, MEMORY TAPES
12.   Calamity Song, DECEMBERISTS
13.   Shangri-La, YACHT
14.   Altos Lugares, HIGH PLACES
15.   I’ll Be Fine, AARON WRIGHT
16.   Death Major, 13 & GOD
17.   Money, THE DRUMS
18.   You could keep me talking, THE LEISURE SOCIETY
19.   My Heart is a Drummer, ALLO DARLIN’
20.   Home is a fire, DEAD CAB FOR CUTIE

22 comentaris:

  1. Oooh!!! M'ha sorprès l'ordre !
    És una llista molt treballada. però si comptabilitzem les vegades que he sentit aquestes cançons com si fos un Ipod, el resultat hauria estat diferent, seguríssim !!!

    Shangri-la i Allo Darlin haurien escalat llocs. .. .i Death Major, 13 & God.. també! He acabat per suportar-la i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, si fes aquesta llista la setmana vinent, segur que canviaria l'ordre, i així cada cop. Però més o menys, les que estan són les que més m'agraden, l'ordre no té massa importància.

      Elimina
  2. Me n'adono que sóc un inculte musical total... és que ni una en conec... NI UNA!!!!!

    Nano, m'agafaré aquesta llista amb més calma i mirarem d'aprendre'n una mica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, has de tenir present que tinc els meus gustos, i probablement la llista està molt molt escorada cap al meu molí :)

      Elimina
  3. En fi, m'acabes de deixar amb la sensació que sóc un diplodocus camí de l'extinció: no conec res de res de la teva top list, tret de "Devotcka", que crec que és un dissenyador de moda anomenat "Lomba" de cognom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, pel que llegeixo de tu al teu bloc, tinc la impressió que musicalment estàs tan al dia com jo. El que passa, com li comentava a l'Alyebard, és que cadascú escombra cap a casa seua, en això dels gustos, i a mi em va això del sinti-pop, què hi farem, els 80 em van marcar. Això sí, els Devotchka no són dissenyadors de moda ni cap cosa així, sinó músics amb molts anys d'ofici :)

      Elimina
    2. Ah, i per cert, Lluís, ben xula, la gorra aquesta que portes, si senyor!

      Elimina
  4. Sempre he dit que la música és la més personal de les arts: per molt que algú l'expliqui, ens agrada el que ens agrada. Sé reconèixer que estan bé, però no em diuen res, tret de "Repatriated", que enllaça més amb la música que em sona dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, és ben cert el que dius. I en el cas de la música i la pintura, la cosa s'accentua més encara. Bé, al menys els Handsome Furs t'han entrat :)

      Elimina
  5. Estan molt bé, però podrien ser uns altres, ja no es fan cançons com les del 67.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, com es veu al llarg dels Merrie melodies que ha anat fent, em moc més pels 80. Eulàlia, fixa't que gran part del que recomano i m'agrada és sinti-pop, o sigui, 80 purs :) Els Kraftwerk sempre han estat els meus tiets adoptius :)

      Elimina
  6. Estimat Amadeu, ja saps que la teva galaxia musical i la meva són ben diferents!

    ResponElimina
  7. Em sembla que al Galderich li agafarà un atac de cor.

    Em sento tan perduda com la majoria. Però estic confosa: els d'aquesta llista havien sonat al Merry melodies?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eulàlia, an Galderich ni tan sols ha pogut passar de la primera cançó, pobret meu, haw, haw!

      Elimina
    2. Ei, però la quasi totalitat dels que apareixen en aquesta llista havien sortit prèviament en Merrie Melodies anteriors. El que sí que he fet és, per no repetir-me, posar cançons diferents a les anteriors: per exemple, dels Handsome Furs vaig posar "Serve the People", que si recordes era el vídeo on apareixien els manifestants davant la borsa de Nova York i la poli repartint estopa.

      Elimina
  8. Després de sobreviure a un atac d'acord i haver passat pel quiròfan d'urgències (amb retallades incloses!) encara estic indignat!

    Anatema, dir que aquest paio fa música empaltada de gregorià és com dir que en Fraga era una excel·lentíssima persona i que gràcies a ell estem com estem democràticament en aquest país! Home, potser en això darrer del Fraga hi estaríem d'acord però no en una valoració positiva com li volen donar...

    En fi, fora la darrera cançó no hi ha res de bo. Sort que ahir ens vas posar en Luís Aguilé que va donar prestigi a aquest bloc de música impossible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fi, no estic recuperat del tot perquè era un atac de cor, no d'acord que amb aquesta música mai hi arribaríem...

      Elimina
    2. Galderich, ni hi puc estar més d'acord, vull dir que, de tot cor, no t'ataco. D'acord?

      Elimina