26 de maig del 2010

GROC



El primer cop que ho vaig veure –un dia de primavera, quan feia poc temps que vivia a Dosrius-, no tenia ni deia de com podia haver estat, però tot s’havia tenyit de groc. Potser havia hagut algun escapament, ves a saber a on i de quina substància. Els dos paletes que estaven arreglant-me les finestres es van imaginar que jo havia fumigat la casa amb algun producte especial per eliminar les formigues –això em van dir- i es van posar les màscares que habitualment només fan servir quan pinten.
L’explicació era més senzilla: aproximadament a mitjans de maig, les coníferes pol·linitzen. Els dos avets gegants i els pins pinyoners que tinc desprenen una pols grogenca que, a la que t’arrimis a ells, ja t’ha tintat la roba i els cabells, i això no és res comparat amb la ingent quantitat de groc que m’arriba des del Corredor i el Montnegre.
Ara estic en plena fase groga, i ahir al capvespre, quan vaig passar la mànega per regar les plantes, l’aigua que vessava semblava pintura fosforescent. Minuts més tard, quan la Carme em va telefonar, la vaig convidar a prendre un granissat de llimona natural, mentre fèiem fotos.
No sé si ho sabíeu, però el toc valencià del suc de llimona és el safrà –també val el colorant-, se’n posa una mica i tot el líquid agafa un bonic color.

Groc, és clar.

29 comentaris:

  1. Anemofília: quin coi de paraulota! Sembla una mena de vici: "És que pateixo d'anemofília. No puc estar-me'n de fer voleiar estels"...
    Tanmateix, tots els pins ho són d'anemòfils a l'hora de pol·linitzar-se, és la seva ventosa sexualitat.

    ResponElimina
  2. Ara podries fer un arròs i aprofitar el color groc. Ja veig que vau tenir un dia groc, groc.

    ResponElimina
  3. ai, i jo que en fujo com de la pesta! el pitjor temps de l'any pels desgraciats consumidors d'antihistamínics :(

    ResponElimina
  4. la reproducció de la natura és groga, caram!

    ResponElimina
  5. És curiós, l'altre dia vaig estar parlant amb una amiga sobre el groc. Les persones grogues, les converses grogues i les temporades grogues. Començo a pensar que tenia raó i que la casualitat no existeix...

    ResponElimina
  6. Leb, si vols veure el mateix pol·len amb els ulls d'un poeta, passa per aquí:
    http://lluiscanals.blogspot.com/2010/05/pollen-sobre-aigua.html

    ResponElimina
  7. Leb,
    Aquests de ciutat que aneu de neorurals no sabeu ni les coses més mínimes. Sort que de tant en tant aneu aprenent les coses, més per sedimentació que per estudi!

    ResponElimina
  8. Fa una mica d'angúnia. Els avets de plàstic que tenim a ciutat això no ho fan.

    ResponElimina
  9. Quines aigües que fa, sembla una closca de ostra. Jo crec que la primera foto, ben enquadrada pot ser un obra d'art: "Escala de color... groc"

    ResponElimina
  10. Diuen que el groc és el color dels nens i dels bojos...a mi m'encanta, però no sé ben bé en quina categoria classificar-me.
    ;-)

    ResponElimina
  11. Per tant estàs passant la teva autèntica "Etapa groga"!!!

    ResponElimina
  12. Girbén, no coneixia la palabreja aquesta. Ara ja sé una cosa més :)

    ResponElimina
  13. Ernesto, el groc encara continúa. Avui és més intens que ahir, i de moment fa pinta de no aturar-se.

    ResponElimina
  14. Clídice, jo soc un cas crònic, i els antihistamínics ja formen part de la meua dieta habitual :(

    ResponElimina
  15. Ahir tot semblava la invasió del groc!
    I si, Ernesto, va ser un dia groc, groc que no vol dir daurat, però quasi quasi !!

    ResponElimina
  16. Hola estrip, benvingut al bloc!
    Acabo de passar pel/s teu/s :)

    ResponElimina
  17. M, tot és qüestió de donar rellevància a una cosa, i de sobte aquesta envaeix l'univers.

    ResponElimina
  18. Hola de nou, Girbén. Bona recomanació, gràcies!

    ResponElimina
  19. Galderich, he descobert que en el camp, la única manera d'aprendre és la que tu defineixes com "sedimentació".

    ResponElimina
  20. Allau, tens raó. I a més, no s'han de regar ni podar, ni donen alèrgies. Si és que la naturalesa no és tan sàvia com sembla, haw, haw!

    ResponElimina
  21. Brian, la veritat és que impressiona veure aquesta densitat de groc que es forma de manera espontània.

    ResponElimina
  22. Carme de la maleta, m'ho poses fàcil: de nena boja! ;)

    ResponElimina
  23. Miquel, ahir quan vaig pensar en el títol d'aquest post, el primer que em va venir al cap va ser posar-li "L'etapa groga". Per què serà? ;)

    ResponElimina
  24. Carme, la invasió avui encara continua! [ei, em sembla que m'acaba de venir al cap la idea per al post de demà: la invasió... mmm, em poso a carburar...]

    ResponElimina
  25. És una invasió realment!
    Considerant que les multes de Trànsit tmbé són grogues.

    ResponElimina
  26. LEBLANSKY,
    Cada dia em sorprens més, m'impressiona la quantitat de respostes que tens amb un tema tan simple com el groc que deixen anar els pins a la primavera, és ben bé que la gent no sap com ocupar el seu temps.

    ResponElimina
  27. Jesús, feia temps que no et passaves per aquí. Gràcies per la visita!

    ResponElimina
  28. Anayet, benviguda al bloc! NO t'acaba de rutllar bé això del teu nick, ja que al comentari que has fet no t'apareix la imatge. M'alegro molt de llegir-te (Montse, I supose ;)
    Ja m'explicaras d'on surt aquest nick tan estrany que ahs triat, una abraçada virtual!

    ResponElimina