20 de maig del 2010

EL JOC DEL PLAGI (1)


Faig una pausa –o potser un punt i final; ni jo mateix ho sé encara- al joc del plagi que vaig iniciar dilluns.
Començo explicant algunes de les claus dels tres posts del joc.
a) El del dilluns era una còpia fil per randa –títol inclòs- d’un text del bloc The Daily Avalanche, però amb una imatge que pretenia crear un cert dubte sobre l'existència de l’obra criticada, que és pura invenció. A mitja tarda, quan gairebé tothom havia fet els seus comentaris, vaig canviar el sentit del post, invertint la crítica negativa de l’Allau per una altra altament elogiosa. La idea era que es produís una disjunció entre els comentaris i el post.
El joc no va anar massa bé: em sembla que ningú es va adonar del canvi.
b) El dimarts el post plantejava un altre joc, consistent en citar fragments de diversos blocs atorgant-los l’autoria d’Oscar Wilde. Els blocs plagiats han estat:
Per on camino
Mainoestard
Bloguejat
Un tel als ulls

Sense presses (d'aquest vaig extreura la idea dels textos de Wilde)
Riell Boulevard
Imatges de pedra i de silenci

Foravial
Piscolabis librorum

Gazophylacium
La vaca sorda

La meva maleta
Diria que una part del plagi va colar, ja que alguns dels autors van entrar a fer comentaris sense adonar-se’n de la còpia. És el cas de l’amic Ernesto, del bloc Per on camino, que se sorprenia de la gran coincidència entre les suposades paraules de Wilde i els seus propis pensaments. La frase plagiada del seu bloc apareixia –a mena de clicada d’ullet- com extreta de l’obra La importància de dir-se Ernest.
Evidentment, alguns dels blocs plagiats resultaven senzills d’identificar pels seus autors, com és el cas de la simpàtica dissertació sobre el nombre de pits dels mamífers, originalment apareguda a La meva maleta.
c) Ahir dimecres vaig optar per intercanviar els papers, i vaig atribuir als blocs frases que en realitat són de Wittgenstein, J.-P. Sartre, Foucault, Spinoza i Heràclit. Vaig intentar que cada frase tingués un punt de contacte, ni que fos mínim, amb el bloc al qual l’atribuïa.
El d’ahir va ser el joc que millor va funcionar, ja que va provocar alguns comentaris gens superficials com el de M dels bolets -l'autora del bloc Unter dem Regen-, i una recomanació molt adient com va ser la d’Aristòfeles.

Les conclusions provisionals d’aquesta primera etapa del joc del plagi són que, d’entrada, queda demostrat que soc un pèssim plagiador, és a dir, que no he tingut cap gràcia a l’hora d’afusellar textos; i que –possiblement a causa del meu plagi maldestre- la hipotètica moguda que jo m’esperava no s’ha produït.
M’imposo com a treball de recuperació la relectura d’Els cants de Maldoror, prestant especial atenció a les llargues parrafades que Ducasse va plagiar de la Enciclopèdia d’Història Natural del Dr. Chenu. A veure si n’aprenc.

33 comentaris:

  1. Ens ha sortit joganer, el noi !
    Tens la capsa que no hi caben més joguines, ni reflexions, ni comentaris......

    ResponElimina
  2. Leb, potser ets massa exigent amb tu i amb el teu públic. Diria que cada dia has aconseguit ensarronar un bon grapat de lectors i aquest és el propòsit principal dels plagis. Jo almenys m’he divertit.

    ResponElimina
  3. Doncs jo vaig estar apunt de caure-hi, noi. Per cert que no aconsegueixo enllaçar al meu propi blog des del teu post...

    ResponElimina
  4. Leb, algunes claus les varem entrellucar (perdó pel plural majestàtic), altres ni de lluny, però de cap manera això es pot interpretar com a falta de gràcia per part teva. Ben al contrari!, claus massa fàcils i solucions trivials és el que no hauria tingut cap gràcia. En volem més! (I la propera vegada ja ens hi esforçarem una mica més).

    ResponElimina
  5. El problema del primer apunt fou que ningú rellegeix (en general) els apunts d'internet i menys si sap que és plagiat i ja l'havia llegit abans! Era un joc destinat a no reeixir.

    Els altres, amb l'avís del primer va fer que utilitzés la tècnica que utilitzo per saber si un treball d'un alumne és plagiat d'internet o no... i va donar el seu resultat per descobrir qui és qui.

    De totes maneres, molt interessant l'experiment malgrat que acabar explicant la cuina del que s'ha fet de manera tant evident li fa perdre gràcia. És com una bona pel·lícula on el director al final intenta explicar el que creu que el públic no haurà captat...

    Segueix amb la crisi creativa que això està molt bé!

    ResponElimina
  6. Doncs jo seguiria amb el joc, no paris... el que et deia fa uns moments al post d'ahir: Déu n'hi do per estar en crisi (t'ho diu una atea)

    ResponElimina
  7. Quin munt de paranys...Leb aquest bloc comença a semblar un sudoku!
    Quina crisi més productiva la teva!
    ;-)

    ResponElimina
  8. Doncs jo m'ho vaig passar pipa! Volem més jocs d'aquests! :)

    (ah, i merci, quin honor sortir anomenada al teu blog! ^^)

    ResponElimina
  9. m'encanten aquests jocs perquè sóc del tot incapaç de reeixir, però xalo cosa mala :P per mi ves fent que jo m'aniré equivocant i fent-me un tip de riure :D

    ResponElimina
  10. Estic dácord amb els comentaris. Ha estat un joc molt interessant, i més ara que en sabem les normes. Ensarronar els lectors de tant en tant està molt bé! A mi m'has ben despistat, tot i que la cita de les mamelles ja em va sonar una mica rara i allò de la taula tenia clar que ho podia haver dit però que no ho havia fet! (em coneixes prou bé com per atorgar-me el filòsof que més m'encaixa ;-))

    ResponElimina
  11. Si ho penges al ‘rincón del vago’ segur que suspèn + de 1... o el professor al•lucina TanT amb el treball presentat que l’aprova per ‘A’...provar

    ResponElimina
  12. Carme, ets una de les poques persones que coneixes el secret del meu món de joguina. O més, ben dit, que comparteixes aquest secret ;)

    ResponElimina
  13. Esther i Toni, els idols, millor als mausoleus ;)
    I el joc del plagi em sembla que tindrà una segona part ;))

    ResponElimina
  14. Allau, la idea, com bé saps, era jugar i compartir el joc. Si ha funcionat ni que sigui una mica, ja estic més que content. Però no em sento massa satisfet amb mi mateix... o sigui que caldrà iniciar aviat una segona partida del joc ;)

    ResponElimina
  15. Lluís, si per un moment et vaig arribar a ensarronar, ja estic més que content :)
    I sí, això dels enllaços no ho he fet massa bé. Fa una estona ho he intentat arreglar, però desisteixo: quan en poso un bé, se m'espatlla el del baix.

    ResponElimina
  16. Brian, després de llegir el teu comentari, t'asseguro que hi haurà una segona partida!

    ResponElimina
  17. Galderich, prenc nota dels teus consells, i intentaré fer-ho millor a la propera partida. Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  18. Eulàlia, ara ja estic decidit a continuar... però no diré quan, ni com, haw, haw! Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, gràcies pel comentari, em fa ganes de començar ja la segona partida, però aquesta la prepararé molt més a fons, haw, haw!

    ResponElimina
  20. M dels bolets, en llegir el teu comentari em vaig quedar preocupat, ja que pensava que igual t'emprenyaves en veure que tot formava part d'un joc. Ara que llegeixo que t'ho vas passar pipa, t'asseguro que em ve de gust començar uan nova partida.
    I respecte al teu bloc, francament el trobo genial. La pega és que les dosis són massa petites i espaiades, snif.

    ResponElimina
  21. Clídice, què bé que em caus! Ah i digues-li al meu admirat fotògraf (alies Factor X) que el plagi de la foto ha estat un homenatge :)

    ResponElimina
  22. SM, posar-te en lloc de l'oncle Ludwig t'asseguro que és quelcom que vaig fer amb tota la intencionalitat :)

    ResponElimina
  23. Astrum, no donis idees, haw, haw! Per cert, els teus jocs de paraules són genials.

    ResponElimina
  24. Diria que la jugada la vares imaginar davant les parades de mercat de Ceret: posi'm una allau d'aquestes tan maques, un grapadet de tels als ulls, mig quilet de Riells...
    Després, un tomba i tomba a la graella, i ja tenim el piscolabis.

    ResponElimina
  25. Leb tens moltes ganes de jugar. Jo no he llegit a Wilde i tot el que em puguis dir d'ell, m'ho puc creure.
    Ara hauré d'anar amb peus de plom segons el que diguis.

    ResponElimina
  26. Girbén, una metàfora ben divertida la que expliques :)

    ResponElimina
  27. Ernesto, ja saps que jugar és la meua passió. I si t'involucro en els meus jocs, ho faig amb carinyo :)

    ResponElimina
  28. ja ho diuen: "tot està conectat" jo encara diria més "tot està plagiat". Em recorda l'argument del castell de Kafka, l'individu que es fa passar per agrimensor però es tot un plagi.

    ResponElimina
  29. Aristòfeles, vas fort: la frase "tot és plagi" la trobo excessivametn radical, haw, haw!

    ResponElimina
  30. Si, potser es radical però no et passa que qunsevol obra que veus enseguida la compares amb un altre? et recomano l'article de monzo http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100522/53931681515.html

    ResponElimina