18 de gener del 2010

JIM HAWKINS (I)


Fa Un parell o tres d’anys vaig rellegir per enèsima vegada L’illa del tresor, i em va seguir emocionant tant com el primer cop.
Junt amb Les mines del rei Salomó i Les aventures de Huckleberry Finn, aquesta obra de Robert Louis Stevenson és el paradigma de la novel·la d’aventures, i incontestablement el millor relat de pirates que s’ha escrit mai.
Narrada en primera persona pel seu protagonista central, Jim Hawkins, mostra un món dividit en dos bàndols absolutament diferenciats: el dels bons –cavallers i gent ben pensant en general- i el dels dolents –gent de mala vida en general i pirates en particular.
Adolescent pur de cor, Jim confia en els bons i, necessitat d’un adult que li faci el paper de pare, acaba triant al que ell creu que és el més adequat: Long John Silver, coix d’una cama –però que, a diferència dels pirates, no du pota de pal, sinó una crossa-, simpàtic, narrador d’històries i amb un lloro a l’espatlla.
Enrolats en el vaixell L’Hispaniola, tots dos van forjant uns lligams d’amistat que els duen a defensar-se davant dels altres: Silver, que fa de cuiner, rep els elogis del grumet Jim davant dels seus superiors, mentre que el primer defensa al més petit dels habituals maltractes de la marineria envers els grumets.
Cada cop Jim està més encisat amb Long John Silver, però aquesta passió quasi filial es trenca salvatgement el dia en que el grumet se’n assabenta que el seu estimat amic és un pirata, és a dir, es troba al bàndol dels dolents.
En realitat, Long John Silver no és ni bo ni dolent, sinó un ésser humà adult envoltat per les seues circumstàncies particulars que l’han dut a matar cavallers, mentre que els bons maten pirates. Això Jim no ho pot entendre, però en el fons vol seguir confiant en el que havia estat el seu amic, malgrat les contínues malifetes d’aquest.
El noiet ingenu i el pirata mentider són els protagonistes principals de L’illa del tresor, però Stevenson també l’encerta de ple amb els secundaris, començant pel terrible Billy Bones, mariner borratxo i de mala consciència; el boig Ben Gunn, un divertimento simpàtic; el valerós Doctor Livesey, que en realitat és qui havia de fer de tutor de Jim; el senyor Trelawney, propietari del vaixell i home de poques llums; i finalment, el difunt Capità Flint, el fantasma del qual planeja al llarg de tota la novel·la.
I al voltant d’aquests, els protagonistes no humans: el vaixell L’Hispaniola, la posada de l’Almirall Benbow, la illa i el mapa del tresor, i la cançó dels pirates:
Fifteen men on a deadman’s chest,
Yo-ho-ho! And a bottle of rum!

18 comentaris:

  1. Secció nova, vida nova!!
    Prometedores aventures, conegudes,desconegudes reconegudes, retrobades i represes amb herois.
    Si segueixes així et convertiràs en un d'ells. .. . .o potser ja ho ets!!!

    ResponElimina
  2. Stevenson és gran i la seva illa immortal!

    La il·lustració és de Rackham?

    ResponElimina
  3. encara em fa por ara rellegir-la :P això si, vaig xalar cosa mala :)

    ResponElimina
  4. La vaig llegir de molt joveneta i recordo que em va encantar. I també recordo haver-la rellegit posteriorment. El teu comentari m'ha fet venir ganes de tornar-hi perquè la memòria flaqueja i ja no recordo molt d'aquella fantàstica història.

    ResponElimina
  5. Tal vegada no hi ha dies a la infància tan plenament viscuts com els que hem cregut deixar sense viure'ls, com els que hem passat amb un llibre preferit.
    Parer de Proust.

    ResponElimina
  6. Ho confesso, jo no l'he llegit mai, segurament degut a la quantitat de vegades que l'han fet en pel·lícula, de fet ara m'imagino amb la colla del meu carrer cantant la cançó i portant un sabre de fusta a la mà.
    Les que si he llegit són Catriona i Segrestat, també molt divertides.

    ResponElimina
  7. Jo tambe he hagut de conformar-me amb les pel·lis.
    Un llibre mes a afegir a la llista per quan em jubili si em queda prou vista!

    ResponElimina
  8. Carme J, si la meua aventura amb el rat penat es pot considerar heròica, aleshores soc un heroi; però em temo que no...

    ResponElimina
  9. Allau, estic d'acord amb tu, Stevenson té altres obres genials. A mi m'agrada especialment Els traficants de naufragis.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Galderich. Demà, més illa del tresor.

    ResponElimina
  11. Clídice, no em diguis que li anaves fotent a la botella de rom al compàs de la lectura, haw, haw!

    ResponElimina
  12. Llum, si et ve de gust, no dubtis en rellegir-la. És d'aquelles novel·les que aguanten perfectament el pas del temps, i la segona lectura encara resulta més satisfactòria que la primera.

    ResponElimina
  13. Carles, a què estas esperant per llegir-la? Segur que t'agradarà, i més si t'han agradat altres de l'Stevenson.

    ResponElimina
  14. Bamboo, no esperes a jubilar-te per llegir-la. Segur que si t'animes ara, de velleta la rellegiras.

    ResponElimina
  15. Ep, Allau, que em deixava de comentar-te que la il·lustració, tot i que té l'estil d'en Rackham, no és d'ell sinó d'en N. C. Wyeth, un dels il·lustradors canònics de l'illa.

    ResponElimina
  16. Gràcies per l'aclariment. He revisat l'obra de Rackham i veig que estava mal fixat, sembla que mai no va il·lustrar Stevenson.

    ResponElimina