Només els descerebrats o els agosarats de mena inicien un
viatge sense haver-lo preparat amb calma a casa, on a més de planificar
itineraris i revisar horaris, cal assabentar-se de les coses que es poden
visitar a cada lloc.
Pocs són els que viatgen sense fer una prèvia immersió
cultural, i aquesta preparació permet
veure més enllà de cada pedra o objecte singular que visitem, i fins i tot cercar-lo
amb la passió que dóna el saber el que s’amaga darrere d’ell.
La meua amiga Carme B
(no confondre amb la Carme J),
coneixedora de la meua passió pels tebeos de línia clara en general i per
l’obra d’Hergé en particular, em va
portar -és un solet- un grapat de souvenirs del Château de Cheverny, castell que se suposa
que va inspirar al creador de Tintin
per dibuixar Moulinsart. Crec no equivocar-me si dic que la Carme B no ha
llegit els àlbums on apareix la mansió del capità
Haddock, però a l’hora de visitar Cheverny no va ser problema per ella, ja
que els propietaris del Château en qüestió s’han preocupat, i molt, per
impulsar les visites turístiques a base de pregonar als quatre vents la relació
entre Tintin, Hergé i Cheverny.
Però aquest és un cas excepcional: si no llegiu tebeos, us
passarà que us perdreu una bona part del que s’amaga darrere de moltes pedres,
un sentit de la meravella que mai descobrirem de no haver-nos passat llargues estones
entre pàgines impregnades de bonics dibuixos i exquisit aroma de tinta impresa.
Com a prova, agafem la ciutat més visitada del món i fem un
parell de preguntes –no ens cal més- sobre ella: Quin animal presideix la plaça
Denfert-Rochereau? Sabeu res de la piràmide del parc Monceau? Què, us heu
quedat en blanc? El vostre Paris queda coix, lamentablement incomplet. Ídem pel
que fa a qualsevol altre lloc visitable del món.
Conclusió: si sou viatgers, heu de llegir tebeos.
Ah, i per descomptat, si no ho sou, també.
PS: ara mateix em
ronda pel cap que estaria bé que existís una mena de Trivial amb qüestions
sobre tebeos & geografia. Estaria bé que algú ho intentés, oi?
Gràcies Carme B per pensar en un tebeófil en els teus viatges!
ResponEliminaN'hi ha qui planeja els seus viatges sense guies ni itineraris només pensant en les seves lectures i passions...;)
La resposta a les dues preguntes, es redueix a llegir només un tebeo.....
I consti que no poso el nom de l'heroina que li dona títol.
Carme, sense passió, els viatges perden gran part del seu interès. Com la vida :)
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEt diré un secret, però no voldria fer-te un spoiler, eh. En els llibres també les pots aprendre aquestes coses i tantes altres, no només els tebeos tenen l'exclusivitat de la docència en geografia.
ResponEliminaMira, et diré que conec la plaça de Denfert-Rochereau, i crec que ja deu ser per sobre de la mitjana dels visitants de Paris. Vaig tenir una temporada que hi anava sovint, i el nom aquest em feia molta gràcia, no em facis dir per què. Ah, i la coneixia perquè m'hi deixava el tren quan venia de l'aeroport d'Orly, no per altra cosa...
XeXu, totalment d'acord amb tu, però no em negaras que els llibres tenen avantatge sobre els tebeos: n ha molts més, tenen un bon grapat de segles de vida més, i són molt més populars. És per això que crec que cal reivindicar-los com a eina cultural.
EliminaI t'has quedat amb mi amb això que expliques de la plaça Denfert-Rochereau ;)
Gràcies a l'Adèle no estem del tot en Blanc! Haw haw haw!
ResponEliminaSalvador, bons reflexes!
ResponEliminaGran veritat! Llegir tebeos, viatjar pels mapes o deixar-se acompanyar a l'illa del tresor o al Mississipí. Com he dit altres vegades, viatjar és tornar a un lloc on ja has estat. El viatge fins allà és la reconstrucció d'un camí que hem llegit o escoltat.
ResponEliminaEnric, el que dius sobre els viatges és per emmarcar-ho!
ResponEliminaI a més, cites dos dels meus llocs canònics: l'illa del tresor (sempre) i el Mississipí, aquest amb vaixell de vapor o amb esquif, sempre amb companyia d'algú que canti espirituals o que sàpiga tocar el banjo.
Tintin ? els tinc tots crec m'agraden molt
ResponEliminaElfreelang, un plaer rellegir-te! No, no és Tintin, tot i que és línia clara...
ResponEliminaA mi algu encara em deu una �� per un tbo de Praga ������
ResponEliminaGran detall, aquell estel misteriós en txec! Mil gràcies, Pili!
EliminaCasualitats de la vida, justament quan vas publicar aquest post estava a París. Per suposat que no em vaig acostar a Denfert-Rochereau ni al parc Monceau, encara que veig que aquest segon es prou bonic. Tintín i jo no som amics.
ResponElimina