92 tomaqueres són moltes tomaqueres.
124 maduixeres són moltes maduixeres.
Però és el que vaig decidir plantar a principis de
temporada, junt amb 18 pebroteres picants.
El meu raonament va ser que havia de jugar al guanyador
segur: altres hortalisses –albergínies, carabassons, cogombres...- no és que no
haguessin funcionat altres anys, però era molta feina cuidar-les per acabar
aconseguint unes verdures que al mercat eren força econòmiques i de sabor
similar. En canvi, la qualitat de les tomàquets i les maduixes de l’hort sempre
és superior a la de les que habitualment comprem; i les pebroteres picants són
úniques, les llavors me les passa un bon veí cada any, i no es troben enlloc a
la venda.
La pràctica em va demostrar que tota aquesta premissa
inicial no era més que pura teoria: les maduixeres les he hagut de treure totes
per manca de dedicació, i m’he passat hores maleint les tomaqueres mentre les
lligava, les esporgava, els hi treia les males herbes... Se’m feia inabastable posar-me a conrear l’hort després
de la feina diària, i els caps de setmana el que havia de ser un passatemps
esdevenia una tortura.
Ara, ja de vacances i amb els primers fruits a les mans, tot
torna a ser bonic: cada matí em passo per la selva tomaquera per revisar com va
la plantació –a Dosrius, la sembra i la collita es fan més tard degut a les
temperatures més fredes- i constato que tinc un hort magnífic: ja han madurat
els primers tomàquets, els de la varietat pebrot –són tomàquets, però tenen una
bonica forma allargada i vermella-, i a hores d’ara ja n’he repartit més d’un
centenar entre els veïns. Estan boníssims!
L’avantguarda tomaquera em permet menjar uns saborosos plats
de tomàquets, i m’ha fet plantejar-me que potser sí que valia la pena la
feinada que em vaig empassar.
La resta de varietats que he plantat aniran posant-se
vermelles entre aquesta setmana i la primera de setembre, quan maduren els més
tardans, els deliciosos tomàquets cor de bou.
Per cert: les fotos, com les tomaqueres, no estan tractades.
Quin goig!
ResponEliminaSalvador, i la gràcia està en que, com n'hi ha tanta producció, pots triar els millors de cada, i la resta deixart-los per fer conserves.
EliminaDono fe de tot!!!
ResponEliminaI aquest any sense cap mena d'ajuda...
Per cert, són els tomàquets més bons del món !!!
Carme, els més bons del món no ho sé, però els que a nosaltres ens sembles més gustosos, segur! Això de ser collita pròpia dona un afegit al sabor.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina92 tomaqueres són 92 tomaqueres més de les que jo tinc. 124 maduixeres són 124 maduixeres més de les que jo tinc. Saps per què? Perquè jo no serveixo per cuidar un hort, com a molt serveixo per fer de capatàs i manar algun pobre desgraciat que em cuidi l’hort, feina en les hores d’oci es un crim reconegut per la ONU. Sigui com sigui, si els pebrots són la meitat de bons que la pinta que tenen ja em faràs enveja.
ResponEliminaPons, no et pensis que jo en sóc massa expert, però cada temporada n'aprenc una mica més. Calculo que, si no em canso abans, dintre de quinze anys ja en sabré de conrear tomàquets ;)
EliminaSuposo que cadascú troba temps per aquelles coses que el motiven. La veritat és que fa molt goig el que ens ensenyes. Jo tinc quatre plantes a la galeria i feina tinc perquè visquin...
ResponEliminaXeXu, això de l'horticultura és força novedós per a mi: fa uns anys no en tenia ni idea, però a força dels consells dels veins, he anat fent. Ells són els autèntics factotums del meu hort.
ResponEliminajo com que sóc més del baix Empordà ja puc dir que acabo de menjar cor de bou ben madurets i amb un gust exepcional. Aquelles gotes de suor acaben valen molt la pena.
ResponEliminaI sembla que també tindré uns pocs però bons pebrots.....
Joan, ja tens cors de bou? Que avançats que aneu! Aquí el problema és que s'ha de plantar molt tard, sinó es fa malbé el planter. I això fa que la temporada de conrreu sigui més curta, i també més tardana. Que vagi de gust l'ananida de tomàquet!
EliminaAi, qui fos veí teu!
ResponEliminaAllau, tot i que no tinguis hort, a mi també m'agradaria tenir-te com a veí meu ;)
EliminaAinx...que tinc un cert sentiment de gelosia...;)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls tomàquets pebrot són els que estic comprant ara. Estan deliciosos, però segur que els vostres són molt més bons. A veure quan fem una amanida col·lectiva!
ResponEliminaEnric, la veritat és que els tomàquets són una de les hortalisses on més es nota la diferència, i pel que fa als de la varietat pebrot, són molt prolífics.
EliminaSi passeu a prop de Dosrius, avisa'm i us preparo uan cistella ;)
S'agraeix, Leb!
EliminaAfortunat! Els meus cor de bou estan madurant ara, que sóc fora ,per delit de ma mare i mon germà. Grrrr
ResponEliminaClídice, no et preocupis, els cor de bou són força tardans, i quan tornis segur que encara en trobes. Mentre, la família segur que s'està posant les botes ;)
EliminaJa pots sobreviure a base de tomaquets en cas d una guerra!!!
ResponEliminaAris, n'hi ha per tots! Si algun dia d'aquest agost has de passar a prop de Dosrius, avisa'm i et preparo una cistella. T'asseguro que notaràs la diferència de sabor amb els comprats.
ResponElimina