La Caterina vol marxar de casa,
ja n’està farta del seu marit. Don Mariano no l’entén, però tampoc ho intenta, i la dona s’ha plantat i li ha dit que ja n’hi ha prou.
Don Mariano ha vist que la cosa
va de debò, i s’ha proposat fer el que calgui per evitar-ho.
-Voy a trabajar duro para evitar
el divorcio.
I per això el primer que ha fet
és seure amb la seua dona i escoltar-la.
La Caterina, sorpresa, aprofita
per deixar anar totes les seues reivindicacions i queixes i demandes, i Don
Mariano guarda silenci i presta atenció.
-Te he escuchado con atención, y
creo que ha llegado la hora de dialogar.
I Don Mariano, per primer cop a
la seua vida, dialoga i no dogmatitza; intercanvia, interactua i aprèn.
-Caterina, estoy dispuesto a
pactar contigo lo que haga falta, sin ningún requisito previo. De persona a
persona.
Així Don Mariano accepta moure principis
inamovibles i trencar normes indestructibles, assumint que la seua dona té dret
a decidir el que vulgui fer amb la seua vida.
-Pues si te digo la verdad,
Caterina, lo que pretendo es que te quedes conmigo, y todo lo que estoy
haciendo ahora es para conseguirlo.
Certament, la Caterina ara veu
amb una altra cara al seu marit. Però encara no s’acaba de creure del tot el
canvi.
-Y para que no tengas ninguna
duda, quiero que sepas que si quieres irte, tienes la puerta abierta, no soy
quien para impedírtelo. Y no habrá ningún rencor por mi parte, al contrario, te
ayudaré en lo que haga falta. Después de tantos años juntos, es lo menos que
puedo hacer.
Ara la Caterina veu que per fi ella
i Don Mariano poden arribar a una entesa.
Has tornat!
ResponEliminaNo sé si la història continua o no. Suposo que no. En tot cas, la Caterina és una dona valenta. I ara encara més. Sabrà què ha de fer. Ho sap.
Enric, content de llegir-te!
ResponEliminaEm comenta la Carme que per internet ja fa temps que corre una història similar a aquesta que explico, i que em va venir al cap quan vaig llegir les mesures que el govern central pretenia dur a terme respecte al tema del referèndum i la independència. Com que no coneixia l'altra història, mantinc la meua: el que resulta curiós és que tot i que pel que es veu molta gent pensem que treballar per evitar una cosa no vol dir prohibir-la, encara alguns no s'han assabentat. Fins i tot hi haurà qui demanarà la interevenció de l'exercit.
O sigui que la història é ben viva.
Caterina no t'ho rumiïs més i fot el camp que el Marianu només et vol quan t'obres cames...Leb, ben tornat.
ResponEliminaCarles, ja saps que això és casa teua!
Elimina... aquest ramalassu federalista! La Caterina no s'hi hauria d'haver casat mai! A veure si ho enteneu!!! ;-)
ResponEliminaBentornat, oh mestre!!!
Tirant, ja saps que sempre ets benvingut.
EliminaVeig que segueixes amb la teua dialèctica habitual ;)
Devia ser un matrimoni amanyat pels pares, perquè sinó...no entenc pas què hi devia veure aquesta mossa, en aquest tal Mariano.
ResponEliminaMolt contenta de tornar-te a llegir Leb, em pensava que ja tenia el blocroll espatllat! ;-)
Petons grans.
Carme, el que tenia espatllat era el rellotge: el temps s'havia esmunyit entre els cargols de metall de la maquinària, i no el trobava. Tot i que ara que hi penso, els rellotges actuals són digitals, oi? Devia ser cosa de la pila...
EliminaGràcies per tornar! Sempre és un plaer llegir-te.
ResponEliminaMari Carmen, gràcies per venir!
EliminaBentornat grandíssim Amadeu! Ara la xarxa és un indret més comfortable!
ResponEliminaMiquel, m'has fet posar vermell. Una abraçada i ens llegim!
EliminaPer sort aquest matrimoni, a diferència del de la fotografia, no té fills i serà més fàcil de liquidar, si fes falta.
ResponEliminaAllau, si fes falta. Però la liquidació d'aquest matrimoni, ja veus el que ha progressat Don Mariano, seria amistosa i cordial. Lluny dels fets, per desgràcia...
EliminaQue tiri endavant la Caterina, que de novios no li en faltaran. Qui tindrà problemes per trobar xicota serà el pobre Marianu
ResponEliminaJoan, el Don Mariano del relat s'assembla molt poc al real, per desgràcia. O sigui que la cosa no pinta bé, no.
EliminaOooh lloat siau!
ResponEliminaDesprés d'un any i pico sabàtic o selvátic, per no dir supersticiós a l'obviar la totalitat del 2013 a "enceneu els llums" ens retrobem de nou amb el dilema del moment.
La Caterina ho té molt clar , però el seu home no li posa gens fàcil al sotmetres a tot el que calgui per salvar la parella!
No com d'altres !
Carme, mira que en soc de friki, però de supersticions crec que no en tinc. O sigui que el pobre 13 no té la culpa de res. No és cosa de números, no, ni de la banyera de mel. Però, encara que ni jo m'ho acabo de creure, he tornat ;)
ResponEliminaLeb, m'ha sorprès un apunt com aquest que tendeix vers l'autodeterminació amb algú que tendeix cap al federalisme. El problema, però, és que no t'has de posar les piles quan les coses van maldades sinó que s'ha de saber interpretar els primers símptomes. Arriba un moment que la malfiansa és massa i en Mariano, ni en Pere, ni l'Alfredo... ja no tenen credibilitat!
ResponEliminaEstimart Galderich, no tendeixo a cap lloc en concret, en tot cas tendeixo a situar-me sempre a la contra. El post no preten més que criticar la postura immobilista o de canya contra qualsevol discrepància. Passa amb el divorci, pasa amb Espanya respecte a la independència de Catalunya, i passa amb els independentistes quan es neguen a escoltar altres propostes diferents de la seua: llegeixis el comentari d'en Tirant unes línies més amunt, com exemple.
ResponEliminaMolt ben tornat, Leb!!
ResponEliminaNo entenc perquè has començat amb aquest post: matrimoni?? marit, muller? ufff.
Molt èxits.
Ninona, el Rouco i jo som quasi siamesos ;)
ResponEliminaAra parlant seriosament, m'agradava el símil del matrimoni, en especial per les diferents formes d'enfocament que pot tenir: submisió, acceptació, acord, negoci...
Ja, volia provocar-te...a mi m'agrada més el Papa Francesc.
Eliminaencenem els llums de 9???? Sempre fa falta una bona llum... per llegir i per viure... ben retrobat!!!!
ResponEliminaGran Astrum, ja saps que la teua visita a aquest blog sempre és ben rebuda!
ResponEliminaEl bon rotllo del Mariano no es gaire creible...normalment...clar que podria ser una postura hipòcrita...El que passa es que el Mariano de veritat ni tan sols ha adoptat aquest bon rotllo, això acabarà amb violència de gènere, la Catalina morta a gavinatades pel Mariano...
ResponElimina