EL LLEGAT D'EN GREY

1. Un grup d’amigues lectores va decidir empassar-se la trilogia d’en Grey escrita per la britànica E. L. James, un best seller qualificat d’obra romàntica d’alt contingut eròtic.

Acabada la lectura, la valoració qualitativa de l’obra fou unànime: era fluixeta, una novel·leta sense pretensions literàries.

En canvi, pel que fa al contingut, les opinions eren molt variades, des de les que no li trobaven la gràcia i les deixava fredes fins les que confessaven excitar-se molt amb la lectura, i els venia de gust experimentar algunes de les escenes eròtiques que es narren al llibre.

2. Ara les llibreries i els grans magatzems s’han omplert de novel·les –del tipus bestseller -lamentablement res a veure amb l’autèntica literatura eròtica- que expliquen, algunes amb força detalls, relacions sadomasoquistes. La immensa majoria d’aquests llibres van dirigits a les dones, que s’aproximen a un tema que va deixant de ser tabú per esdevenir una pràctica sexual més, realitzada de mutu acord.

3. La comparació amb la valoració social de l’homosexualitat permet explicar millor el fenomen: ser homosexual ha passat de ser delicte i malaltia a esdevenir una opció sexual. Igual, en part gràcies al fenomen Grey, comença a succeir amb el sadomasoquisme.

4. I això ens porta a la part més atractiva del tema: perquè aturar-se aquí, i no aprofitar l’apertura de mires propulsada per aquestes ombres de Grey per treure etiquetes pejoratives a altres tipus de sexualitat, i plantejar-les com una opció més?

5. Continuant amb l’analogia: de la mateixa manera que, entre persones cultes i en països avançats ja no es cerca una justificació biològica ni educativa ni sociològica de l’homosexualitat –seria una estupidesa-, no s’hauria de plantejar tampoc això en la pràctica d’altres tipus de relacions -poseu aquí tantes filies, parafílies i desviacions sexuals, que així és com encara se les denomina actualment, com vulgueu- desterrant traumes i complexos. Deixem-los per als psicoanalistes. Quan deixin de considerar-se una cosa ridícula o malaltissa haurem acabat amb un tabú més.

6. Quin és el problema? L’únic requisit hauria de ser el consentiment explícit dels participants en el joc sexual.

7. Recuperant la idea base del opuscle de Kant “Resposta a la pregunta: Què és la il·lustració?”, ja seria hora que ens adonéssim que som majors d’edat i tenim el privilegi de decidir i la llibertat per fer-ho.

8. Així doncs, sapere aude també en el sexe.