És diumenge a la tarda.
Plou agradablement, i des de la tebiesa de l’interior
de ca la Carme se senten les gotes repicar sobre el terra i sobre el sostre i
sobre els vidres.
És un bon moment per llegir un tebeo, aplanant
el cos sobre el sofà i deixant-se portar per la sensació de comoditat que
envaeix l’ambient. El gris dels núvols predomina sobre tot, però encara és de
dia, i l’escassa lluminositat dona més sensació de calidesa. Sona un disc
regravat a base de músiques suaus: Calexico, Radical Face, Perfume Genius...
En la pausa per passar la fulla de l’àlbum de
línia clara que llegeixo –Le croiseur fantôme, de Devig- sorprenc a la Carme
mirant la casa, ara ja força reformada. La miro i repasso amb els ulls el seu
perfil. Quan es gira, em descobreix i riu.
Com a revenja, quan torno a capbussar-me en la
lectura, m’ha fet unes quantes fotos. Me les mostra, i jo li dic que, ja
posats, també li’n vull fer una.
Enquadro la imatge amb precaució per tal que
no surtin ni el cubell ni el motxo ni els pots de pintura ni els
pinzells ni el rodet.
Em sento a gust.
jo crec que després de la Sagrada Família, les parets de la Carme s'ensenyaran als turistes...
ResponEliminaAris, als turistes no, però als quer vulgueu venir a fer una nova trobada blocaire, sí. Proximamente en este local, com diuen al cine, haw, haw!
EliminaSempre és un bon moment per llegir un tebeo, sobretot contemplant la bona feina feta...
ResponEliminaSalvador, quanta raó tens, un bon tebeo es pot llegir sempre, i rellegir tant com es vulgui. I si és de línia clara, millor encara.
EliminaQueda malament estar apaparrat a la butaca mentre tens la Carme esclavitzada amb el motxo i totes les andròmines de la neteja.
ResponEliminaAixò si, tots els grans poetes de la quotidianitat van tenir algú que els fes les feines quotidianes per a poder-les poetitzar...
Si, si, ja tindrà muses i poesia en forma de vara "de motxo".
EliminaAuxili! Muses, ajudeu-me!
EliminaMolt dolcs....però un traidor a la fi.... ¡ Yo con estos pelos !
ResponEliminaCarme, ja saps que les millors instantànies són aquelles que hom fa quan l'altre està desprevingut, i no poseur :)
EliminaEnsumo la calidesa del moment, de temps aturat. D'infantesa.
ResponEliminaEnric, calidesa, tebiesa... fins i tot una certa sensualitat.
EliminaQue monos!
ResponEliminaPombolita, el teu comentari és encantador, i ens ha posat un somriure d'orella a orella :)
Eliminadetecto que la lectura va ser després d'una intensa dutxa per treure les gotes? de pintura es clar....
ResponEliminaJoan, és clar ;)
Elimina... ja has acabat la feina, Leb??? Tampoc n'hi havia per tant, no?
ResponEliminaSegur que et deu haver quedat algun racó per fer.
Carme, que no agafi ni un tebeo fins que ho tingui tot acabat!
Tirant, no siguis cruel, que això va ser només un break momentani: la pintura continua (i dic jo que algun dia s'acabarà de pintar: sembla que les parets no s'acabin mai!)
EliminaSensació de feina feta, pau i tranquil·litat un diumenge pujós a la tarda. Tot perfecte, no?
ResponEliminaXeXu, és exactament les sensacions que respirarem :)
Eliminaui! qualsevol excusa és bona per llegir tebeos! què plou? doncs això, a llegir tebeos! :P
ResponEliminaClídice, ho reconec i no m'avergonyeixo: qualsevol excusa val amb tal de tenir un tebeo a les mans!
EliminaQuan no has de sortir de casa, està molt bé que plogui!
ResponEliminaAllau, i si és a la nit, millor encara: la sensació d'estar al llit calentó mentre a fora plou a bots i barrals, és única.
EliminaÉs molt relaxant sentir la pluja mentre estas comodament aixoplugat. I és normal que et perdis mirant les reformes fetes amb l'esforç propi. Han quedat de primera.
ResponEliminaLlegir còmics també m'agrada molt.
Jomateixa, la foto dissimula molt bé les pífies :)
Eliminam'agrada molt el que s'intueix per la finestra, una vista oberta tancada per la tela. La foto és molt bonica i el moment també.
ResponEliminaKalamar, tant la foto com el moment, és cosa de la Carme. Bé, i de la climatologia, és clar :)
ResponEliminaM'agrada molt que plogui sobretot si miro la pluja des del darrere dels vidres. Crec que és allò dels moments petits de felicitat petita (però felicitat al capdavall) que se'ns donen sense ni merèixer-los. En aquests instants fa molt bo de llegir, mig ajegut i despreocupat. Aquests dies de pluja els he dedicat a la novel·la negra, però bé els podia haver dedicat als pocs tebeos que guardo (quatre Víboras i poca cosa més).
ResponEliminaAprofito l'ocasió per dir-te que fa uns dies els comentaris del blog dels Dimonis et van anomenar, a propòsit d'algú que busca Fernando de Felipe. Mira tu quines coses passen en dies de pluja... (http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/10/alma.html#comment-form)
Lluís, llegir novel·la negra, com llegir tebeos, és una activitat que cal fer sempre que sigui possible, i si és en tarda de pluja, l'ambient encara és més propici. Fins i tot ve ganes de fumar una cigarreta de tant en tant amb la saníssima intenció que el fum es passegi per l'estança i les volutes es cargolen per el feix de llum projectat pel flexo. Com que soc curiós per naturalesa, he intentat imaginar què llegies, però finalment m'he donat per vençut, ja que tot el que em passava pel cap eren pioners americans i polars francesos, i no t'acabo de veure amb ells.
EliminaFa anys vaig llegir molts del polars, però ara fa poc he descobert en John Connolly i sobretot una petita editorial (Alrevés) que té una col·lecció molt bona: Crims.cat. N'he llegit dues perles que m'agraden perquè se surten del previsible: un portuguès i un sard. El portuguès te'l recomano molt, i si el llegeixes comprendràs perquè.
Eliminahttp://alombradelcrim.blogspot.com.es/2012/07/cronica-dels-bons-trinxeraires-de-mario.html
Srs. Leblansky i Bosch.
EliminaDir-lis que he trobat al sr. de Felipe. ( desprès de molts anys ). Continuu seguint-los als dos.
Ah, Connolly es molt molt bó. Lo darrer " CUervos ".
salut als dos.
Lluís, prenc bona nota de la teua recomanació
EliminaNanis kru, doncs serà un plaer seguir sent llegit per tu :)
Eliminallegir una vegada has acabat la feina, llegir un tbo, amb el so de la pluja de fons, amb la manteta a les cames....bonic!! no fa massa fent endreça va sortir una capsa plena de Capintan Trueno!! No una tarda i vaig passar un dia sencer llegint!
ResponEliminaMarta, vas trobar un tresor!
EliminaTrobo a faltar la calidesa dels dies així, aquí els dies són gris clar combinat amb neu de fons. Fa poc ens hem canviat de pis (crec que ara que tot comença a anar amb pilot automàtic tornaré a escriure), i hem pintat un parell de parets de color (mesurat). Mai m'han agradat les parets blanques, i no m'agrada la sensació de viure permanentment en un aparador suec!
ResponEliminaTot i que ara ja és ben fosc, crec que seguiré el teu exemple, i (es)tirada al sofà, amb una bona tassa de te, una mica de música de fons i unes espelmes, em refugiaré en algun llibre :)
m, content de llegir-te de nou :)
ResponEliminaLa descripció del que faràs és del tot llaminera, i en tot cas jo afegiria la manteta tirada als peus, i ja complet. Bona estrena de casa.
Una entrada molt suggerent :-)
ResponEliminaEEEEEEEEEEEEEEEEEoooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaoooooooooooooooooooEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!
Decididament, aquí hi ha eco...
Hola, Llum. El que hi ha és mandra, una mandra immensa de recomençar. Però no llenço la tovallola. Gràcies per la visita :)
EliminaSou molt tendres...! Què bonica que és la pluja des de casa i en bona companyia. Quin luxe meravellós poder compartir les estones amb qui vols... Feliç dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina