5 de març del 2012

QUÈ LLEGIR


Amb el quiosc nou de trinca que tenim a Dosrius, estava recuperant el bon costum de llegir el diari, quan de sobte m’he trobat que han tancat l’edició en paper de Público, que és el que comprava. Continua en edició digital gratuïta, i m’he subscrit a ella –també això és gratuït- com a recolzament, però estic indecís a l’hora de substituir la seua lectura en paper.
Mundos, abecés i similars ni tocar-los: el mínim mal que em produeixen és urticària.
He provat amb El Punt Avui, però ni m’agrada la forma ni el contingut, que em sembla propi d’una -absolutament respectable- premsa comarcal, però que a mi em resulta francament avorrit.
Quan a La Vanguardia, la seua estètica és impecable, però darrerament el contingut resulta altament illegible, i alguns dels seus columnistes –en especial la senyora Rahola- em recorden a la COPE però en versió catalana. Nogensmenys, no descarto el seu ús ocasional com a diürètic o laxant.
Pel que fa a El Periódico, reconec que la seua línia és una aposta interessant, però a mi no m’arriba: aquells grans titulars, sovint acompanyats d’imatges acolorides i força retocades, em sonen a buit i em recorden els xarlatans de fira.
El País seria probablement el meu elegit... si jo visqués a Madrid.
Darrerament estic provant amb l’Ara, que no em desagrada però que em crea la sensació d’estar veient un resum de la programació de TV3 en versió paper.
Així que, de moment, estic en fase de proves.

40 comentaris:

  1. Provant, provant.....
    Últimament compro l'ABC per la golosia de les pel·lis que adjunta....i com encenalls de la llar de foc, tampoc va tan malament !

    La premsa escrita, és una llastimosa "Crònica de una muerte anunciada"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, al final els diaris els acabarem comprant per els mil i un suplements i gadgets que regalen o venen a preu barat. I encara...

      Elimina
  2. ... i Intereconomia està a punt de plegar... què farem?

    ResponElimina
  3. Yo también estoy como tú, soy lectora del País desde sus inicios pero hace tiempo que algunos de sus contenidos me incomodan mucho y no sé hacia donde ir...
    Los que tenemos el vicio del papel, nos cuesta mucho quitarnos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, i encara com tenim per triar: que no torni mai l'època de La hoja del lunes, argllll!

      Elimina
  4. El panorama ja era trist i decebedor, i a sobre perdem el Público. I jo, tot i que no visqui a Madrid, segueixo amb el Pais, tot i que per respecte a la vegetació del planeta més aviat premsa on-line.
    I l'Ara, en efecte, em sembla un TBO on els xicots de TV3 es fan un sobressou jugant a periodistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, d'acord, però un respecte per al TBO: un històric que cal reivindicar sempre!

      Elimina
    2. En això tens tota la raó: no faig bé de comparar el TBO amb l'Ara. A cadascú el que és seu. Com caldria anomenar l'Ara? Deixem-ho en què no calia tallar tants arbres per tant poca premsa.

      Elimina
    3. Lluís, la frase t'ha sortit rodona. I per desgràcia és aplicable a altres publicacions.

      Elimina
  5. el diari és com quan encetes una bota de vi......fins que no el tens acostumat era molt millor el d'abans, que malauradament s'ha acabat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, la teua metàfora m'ha sorprès agradablement: noi, molt ben triada!

      Elimina
  6. La solució és entretinguda. Jo llegeixo habitualment El Periódico, que és el millor quant a informació de Barcelona (passo de l'estètica). Sempre que puc busco opinió i cultura a El País digital, i el compro cada dissabte. Quan faig cafès i esmorzar, repasso La Vanguardia. I rebo informació de l'Ara via correu.

    En tot cas, no sé estar-me'n sense diari diari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, la teua tàctica és bona, però el cap de setmana, que és quan compro el diari -entre setmana el puc llegir a la feina-, no acabo de decidir-me, i tampoc és qüestió d'arruïnar-me comprant-ne mitja dotzena... Seguiré intentant-ho, i gràcies pels consells :)

      Elimina
  7. Jo mai, mai (com el joc) no he estat de llegir diaris. Vaja, potser és qüestió d'edat, o també que a casa mai els he vist llegir el diari. Així que el meu primer contacte amb la premsa escrita va ser quan anant a batxillerat ens regalaven els diaris gratuïts del tren... ADN i companyia, que tampoc existeix, ja! Però mira, quan va sortir l'ARA em vaig engrescar. Crec que no l'he comprat mai, o quasi mai, en paper, però hi estic subscrita, rebo els titulars, i si llegeixo alguna notícia o algun editorial, segur que és d'allà. Espero que hi hagi sort i t'agradi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yáiza, ja et dic que jo m'havia tret el costum, però ara amb el quiosc que tenim, m'agradaria tornar-hi.

      Elimina
  8. ... veig que ets molt sectari amb les teves lectures de premsa, Leb. No m'esperava menys de tu.

    Veig que l'únic que llegeix el 'Granma' aquí, sóc jo. Aneu fent el joc al capital, aneu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, he flipat: saps que el Granma té edició digital? A causa del teu comentari, he fet una ciberviatge per refrescar la memòria, i me l'he trobada. Això sí, el contingut segueix sent tan sectari i adoctrinador com sempre :(

      Elimina
    2. Jo no només el llegeixo cada dia, també hi faig alguna col·laboració... a la part de política...

      Elimina
    3. Tirant, sempre em sorprens. Així, hagi de suposar que el teu bloc és en realitat un cau de propaganda judeomarxista massònica? O bé, que el/la Granma -mai he sabut posar-li el determinant correcte- és en realitat un òrgan d'expressió dels neocons? O potser ets la versió catalana del Dr Jeckyll? (haw, haw, evidentment)

      Elimina
  9. Via Internet i para de comptar. El diari en paper els diumenges, pel pare que li agrada passar-s'hi molta estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, jo segueixo comprant paper, i discs, i llibres i demés formats físics. I cada cop em sento més prehistòric :)

      Elimina
  10. A casa sempre havien estat de El Periódico, però em consta que darrerament retiren cap a l'Ara. Jo no llegeixo diaris en paper, però quan vull informació via internet també vaig a mirar la web de l'Ara. No es pot accedir a tots els continguts, però almenys et fas una idea. És un diari molt proper, potser massa i tot, de vegades té aquell aire de poc seriós, però això no vol dir que no expressi opinions cotrastades. Encara que de vegades penso que m'agrada perquè diu les coses que vull sentir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, l'Ara és un dels que tinc al punt de mira... però no m'acabo de decidir. Això sí, via internet no hi ha problema: es pot entrar a quasi tot arreu, tot i que no és el mateix que amb paper.

      Elimina
  11. Mai, des de deu fer 45 o 50 anys, he deixat de comprar el diari, però em trobo amb les mateixes disjuntives i dubtes que tu. Quasi bé el continuo comprant més per sentimentalisme i militància que per convenciment. Actualment compro el Periódico de dilluns a divendres i El País el cap de setmana. (No em preguntis per què).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, jo crec que m'has explicat el perquè ni que sigui tàcitament: és un costum, i molt bo, certament :)

      Elimina
  12. Es que tu ho vols tot, que esteticament t'agradi i que el contingut sigui bo.
    Durant molts anys vaig comprar el pais, sobretot els caps de setmana i tinc totes les col·leccions enquadernades, però des de que tinc adsl els repasso tots per internet i he deixat de comprar en paper, a menys que viatgi, a leshores mel compro en paper

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, ja saps allò de "sigueu realistes, demaneu l'impossible" ;)

      Elimina
  13. Jo tinc El Segre a ma cada dia (diari de Lleida) i faig alguna ullada per Internet aquí i allí.
    Haurem de fer una visita més acurada al Público a veure què.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jomateixa, El Segre només el conec d'oïda, però si et va bé, és bona cosa: el millor és tenir la decisió presa.

      Elimina
  14. Jo compro el "Frankfurter allgemeine", en la seva edició coreana. És molt interessant la seva secció de jardineria i les esqueles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, jo filo una mica més prim, i compro el que veus a la capçalera d'aquest post: el Daily Tebeo, que té 48 pàgines d'historietes més un suplement a color amb tapa dura presentant els millors àlbums de la línia clara francobelga. A més, els diumenges regala una novel·la gràfica protagonitzada per algun superheroi. Ehem...

      Elimina
  15. Jo gairebé no compro diaris, però si en compro un és l'Ara (posats a fer escombrem cap a casa que a fora no ens estan regalant absolutament res).

    Però on hi hagi un bon Descobrir Catalunya o una Vèrtex, buah! aquí sí que m'hi puc passar estona.

    Per cert, si vols un diari que va amb el matxet a les dents... El Triangle! Alternativisme pur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, certament les revistes estan a un nivell superior. I no tenia ni idea que El Triangle encara hi és viu: bona notícia!

      Elimina
  16. Gràcies a tothom pels vostres comentaris: seguiré cercant diari :)

    ResponElimina
  17. I si no et cases amb ningú i tries segons l'estat d'ànim?
    Avui, l'Ara, demà, el periódico, passat demà, el país... i si tens ganes d'emocions fortes, la vanguàrdia, per poder cagar-se amb tot. Encara que... per gastar-se diners en allò s'ha de tenir estómac. Jo me la trobo de vegades al ferrocarrils, on segueixen fent promoció. M'ho prenc com un antídot: cal conèixer l'enemic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eulàlia, és que em passa el que comenta el Joan Gasull o el Brian una mica més amunt: que faig un procés d'adaptació al diari, la seua manera de mostrar les notícies, i als seus columnistes. La lectura del diari dels caps de setmana ah de ser un ritual agradable. Evidentment, un dels punts de partida és l'ideològic, però n'hi ha més, i començar cada cop de zero em costa :)

      Elimina
  18. Coincideixo en la teva opinió sobre la Pilar Egorahola.

    ResponElimina
  19. M'has fet recordar quan anava a Bellaterra i estudiava periodisme resumint: Punt-Avui un diari de comarques, La Vanguardia= conservador de dretes, El Periódico: sensacionalista , El País diari pro-governamental (quan hi havien els socialistes) per això no em vaig dedicar al periodisme....i lAra (grup d'amics de Catalunya Ràdio i TV3. Potser trobaràs alguna cosa interessant en Premsa a la xarxa, o potser a vegades és millor no llegir el diari i sortir a passejar, però la costum de llegir el diari, tot el diari! els caps de setmana mentre fas un bon esmorzar.....aaa! vigila amb La Vanguardia si la fas servir al WC és pitjo que el paper de WC el elefante! Feliç dijous!

    ResponElimina