QUÈ LLEGIR

Amb el quiosc nou de trinca que tenim a Dosrius, estava recuperant el bon costum de llegir el diari, quan de sobte m’he trobat que han tancat l’edició en paper de Público, que és el que comprava. Continua en edició digital gratuïta, i m’he subscrit a ella –també això és gratuït- com a recolzament, però estic indecís a l’hora de substituir la seua lectura en paper.

Mundos, abecés i similars ni tocar-los: el mínim mal que em produeixen és urticària.

He provat amb El Punt Avui, però ni m’agrada la forma ni el contingut, que em sembla propi d’una -absolutament respectable- premsa comarcal, però que a mi em resulta francament avorrit.

Quan a La Vanguardia, la seua estètica és impecable, però darrerament el contingut resulta altament illegible, i alguns dels seus columnistes –en especial la senyora Rahola- em recorden a la COPE però en versió catalana. Nogensmenys, no descarto el seu ús ocasional com a diürètic o laxant.

Pel que fa a El Periódico, reconec que la seua línia és una aposta interessant, però a mi no m’arriba: aquells grans titulars, sovint acompanyats d’imatges acolorides i força retocades, em sonen a buit i em recorden els xarlatans de fira.

El País seria probablement el meu elegit... si jo visqués a Madrid.

Darrerament estic provant amb l’Ara, que no em desagrada però que em crea la sensació d’estar veient un resum de la programació de TV3 en versió paper.

Així que, de moment, estic en fase de proves.