EXCUSES!

Saps quan notes com una galleda d’aigua freda que t’acaben de llençar per l’esquena i tu estaves tan tranquil mirant cap a l’altre costat?

Aquesta sensació la pots tenir per molts motius, però a mi m’acaba de passar per un oblit, un lapsus, un forat mental injustificable que fa que passis per alt quelcom que tenies clar que volies fer.

Què fer quan et passa això?

D’entrada, em moro de vergonya i em ve al cap aquell Tierra trágame dels tebeos. Després, intento descobrir els motius d’aquesta pífia atòmica. I al final acabo trobant diverses excuses que, lamentablement, de cap manera justifiquen el lapsus en qüestió.

I em sento molt humà, massa humà.