Des que la vaig veure em vaig enamorar d’ella. El primer encontre va ser a la pàgina editorial de Cairo, el tebeo maquetat per Pasqual Giner, i no em fa vergonya qualificar-lo d’amor a primera vista.
Des d’aleshores, Futura i jo no ens hem separat mai. Cert és que he tingut –i tinc- altres fonts amb les que flirtejo sovint, com la seriosa Tahoma, la flexible Flexure o la perversa Problem Secretary que encapçala aquest bloc, però Futura és la meua preferida, amb la seua O majúscula i minúscula circular; la t minúscula en forma de creu llatina; la F majúscula amb les dues línies horitzontals paral·leles i d’igual llargada; la A, la M i la N majúscules, amb els vèrtex acabats en punta, així com també la Z, la V i la W majúscules i minúscules; la i i la j minúscules, un senzill rectangle coronat amb un cercle que arriba a l’alçada de qualsevol de les seues germanes grans... I podria seguir parlant durant línies i línies de la bellesa d’aquesta font tipogràfica.
Creada l’any 1924 –segons la Viquièdia, el 1927- per Paul Renner i presentada com la font dels nostres temps, la Futura va esdevenir famosa, i la seua geometria elegant i alhora gens pretensiosa es convertí en símbol d’algunes de les icones del segle XX, entre elles la de l’automòbil del poble, el Volkswagen, el film V de Vendetta –que no el tebeo- i la de la botiga de mobles de disseny a preus econòmics, IKEA, tot i que aquesta li va fer el salt no fa massa i la va substituir per la Verdana –un error imperdonable, però què hi farem!
Fritz Lang, tan capdavanter en moltes coses, no la va utilitzar ni per a la seua obra magna, Metropolis, ni tampoc per a Frau im Mond, però finalment la Futura és l’única font que ha viatjat a la Lluna, i allà té ambaixada pròpia: Armstrong, Aldrin i Collins, els primers humans que van trepitjar el nostre satèl·lit, van deixar una placa en record de l’esdeveniment, escrita en Futura.Quina lletra! De la Futura, m'encisa fins i tot el seu nom.
El món seria diferent si la gent hagués llegit més el Cairo! La de coses que hi hem après... ;) No sabia això de la placa a la lluna, molt adequat pel nom de la lletra!
ResponEliminaÉs Un post molt ben trobat per un retorn feliç, força documentat d'informació i ple de romanticisme.
ResponEliminaM'agrada!!!
Resulta curiós amb el nom que té (bonic, no ho nego), tingui un puntet retro. A diferència de l'Helvetica...
ResponEliminaQuan de temps sense un apunt! pensava que havies plegat! Jo la futura m'agradava molt, de tan que m'agradava l'he acabat odiant. Em pregunto si japonesos, xinos i àrabs deuen tenir fonts semblants...
ResponEliminaCal dir que el nom és força reeixit. Però m'imaginava el futur més arrodonit, no tan angulós. No està malament, ja la buscaré a veure què tal queda. Segur que la podries fer servir aquí al blog si la busques, no?
ResponEliminaAbaix "Comic Sans"!!! Amunt "Futura" i "Times new roman"!!!.
ResponEliminaM'encanten els teus posts, són els més divertits.
M'agrada que s'hagin tornat a encendre les llums!....Aviat et dedicaré una cançó.
ResponEliminaSobre la Futura, no tinc res a opinar. A mi, la lletra que m'agrada més del món és la "Paqui", però no la faig servir gairebé mai.
Oh, mai m'havia parat a pensar que es poguessin dir tantes coses d'una font! Ho he trobat molt interessant!
ResponEliminaPerò hi veig un problema, si mai cap extraterrestre arriba a la Lluna, no crec pas que entengui la placa, per molta font Futura que s'hagi utilitzat... ;)
Ah! Jo vaig tenir una època d'enamorament de la Gill Sans. Ara me la mirava i veig que en certs aspectes retira a la Futura, tot i que la veig com més aixatada..
ResponEliminaAixò començava a estar una mica apagat! Me'n alegro del teu retorn a les pantalles! :-)
ResponEliminaHas de saber, que la futura té innombrables nòvios i admiradors, no estàs sol.
Jo sovint, m'he de picar les mans, per no usar-la una vegada i una altra...ai, quin vici!
Potser era un tòpic tipogràfic, però, quan estudiava disseny, tots els profes (el Claret, la Miserachs,...) insistien en què, si havien fonts ideals per a certes paraules, fins i tot capaces de revelar-ne un ritme intern, la Futura -en caixa alta i xupada- era la millor de les tipografies per a escriure BARCELONA.
ResponEliminaSM, com a mínim la gent hauria estat més feliç :)
ResponEliminaCarme J, dir d'un post sobre tipografies que és "romàntic", és molt romàntic ;)
ResponEliminaFem fatal, benvingut -o benvinguts- al bloc :)
ResponEliminaLa Futura, tenint present que és de l'any 24, jo crec que ha aguantat molt bé.I l'Helvètica és una de les grans, si senyor.
Estic molt d'acord amb el que dius d'aquesta tipografia. També és de les meves preferides. Les teves motes erudites, però, encara la revaloritzen més!
ResponEliminaAris, això d'estar una temporada sense publicar ho faig de tant en tant: quan vaig massa agobiat per la feina, desconnecto, i a la que em recupero una mica, hi torno :)
ResponEliminaI sí, hi ha Futura per a tots els gustos: la versió àrab es diu BUKRA, i tot i que per al meu gust és massa bold, és una bona transcripció de l'esperit bauhaus que il·lumina la Futura al món àrab.
XeXu, la Futura s'inspira en els principis estètico-ideològics de la Bauhaus, d'aquí que sigui tan "angulosa", com tu la descrius.
ResponEliminaI pel que fa al meu bloc, calla, calla, que em fa vergonya reconéixer que faig servir la competència: la Verdana!
Eduard, m'encanta que t'encantin els meus posts :)
ResponEliminaI totalment d'acord amb tu respecte a la Comic Sans. Però pel que fa a la Times New Roman, has de saber que té tants d'adeptes com de detractors. De les tipografies amb serifa, és la més coneguda, i la rival directa de l'Arial, la seua gran oponent sense serifa.
Miquel, mentre segueixi a la banyera de mel, el bloc continuarà ;)
ResponEliminaI espero que algun dia em presentis a la Paqui. Ja em diras com haig d'anar vestit...
Yáiza, els aliens no entendran ni papa, però igual s'enamoren de l'estètica de la Futura, haw, haw!
ResponEliminaI la Gill Sans, que és una de les fonts més belles que s'han fet mai, té una història darrere del seu creador -l'Eric Gill- que donaria per a molts posts, i que fa posar els pels de punta. L'home, a més de ser un gran tipògraf, era un depravat dels més bèsties, i quan li dic "bèstia", segur que a ell li semblava una floreta. A internet corre una web que recull signatures per prohibir aquesta tipografia basant-se en les aberracions que va cometre el seu autor (sempre hi ha gent que confon "la gimnasia con la magnesia")
Carme de la maleta, m'agrada això del retorn a les pantalles, haw, haw! En el teu cas, no cal ser endevinador per saber que tens un rollo amb la Futura. I a més, segur que ho reconeixes públicament ;)
ResponEliminaGirbén, no m'he pogut resistir: a la que he llegit el teu comentari, he obert un document i he escrit BARCELONA en Futura, en totes les seues variants. I queda perfecte.
ResponEliminaTirant, és bo saber que coincidim en algunes coses ;)
ResponEliminaAl principi de la meva vida davant d'un ordinador, vaig passar un temps maquetant i il·lustrant una mena de fanzine d'estudiants de la UAB. Després de moltes proves, vaig escollir la Futura. Perquè és bonica i neta, i també pel nom, és clar. Tots els joves som futuristes (menys els de CiU, ERC i els del PP, és clar) i la paraula ens atreu.
ResponEliminaAra confesso que sóc més de la Verdana. Però en aquest canvi hi té a veure que vaig abandonar Apple per passar-me a la classe baixa, el Windows.
Lluís, el puto windows ha fet molt de mal -l'inclusió de l'aberrant Comic Sans és un exemple, però també l'inexcusable exclusió de certes fonts, entre elles la Futura.
ResponEliminaJo no he tingut mai un Mac, són molt cars. I el portàtil que tinc no és meu, sinó de la feina, però la primera cosa que vaig fer quan me'l van deixar és instalar les fonts que a mi m'agradaven. Si vols flipar amb fonts de tota classe fetes per dissenyadors atrevits i que les cedeixen gratuïtament, passat per
http://www.dafont.com/fr/
No saps com t'agraeixo l'enllaç. Això val una paella.
ResponEliminaLluís, ara ja me'n deus 2 :)
ResponEliminaJo sóc un enamorat de la capitalis monumentalis per ella sí que no ha passat el temps. L'enllaç una joia!
ResponEliminaBonica història d'amor!!! Jo també tinc predilecció per certs tipus de lletres i és que la tipografia és quelcom molt important per allò que es vol dir!!
ResponEliminaJo a la feina utilitzo l'Helvetica i de vegades l'Arial (però l'Arial la tinc una mica avorrida). També havia utilitzat força la Tahoma (ei, i de joveneta havia utilitzat la Comic Sans, pobreta). M'hi fixaré a veure si tenim la Futura.
ResponEliminaLa futura era la preferida dels millors dissenyadors de la República!
ResponEliminaÉs elegant i neta. Si alguna cosa s'aprèn a través de la tipografia, sens dubte la Futura ens ha tramès moltes coses. No és gratuït que, com diu Galderich, fos la font preferida pels dissenyadors de la República.
ResponEliminaAh, i benvingut!
M'agrada molt la Futura, però jo com la Yaiza prefereixo la Gill Sans, via Londres. I, si era un pervers, millor m'ho poses!
ResponEliminabuenas!
ResponEliminafa poc a caigut a les meves mans el llibre de recopilació de treballs amb aquesta tipo... molt recomenable! està dins una col·lecció que es diu "I Love Type" és un projecte conjunt de Viction:ary y TwoPoints.Net en què cada llibre parla d'una tipo emblematica.
Ei, no només tenim la Futura sinó que la meva pròpia signatura la vaig fer amb Futura, quin despiste porto. Abans la tenia amb Trebuchet, que també m'agrada.
ResponEliminaCuriosament, avui he vist entre les novetats de La Central un llibre sobre fonts tipogràfiques: "Es mi tipo": http://www.lacentral.com/web/book/?id=9788430608263
Apa, siau!
Alyebard, és d'aquelles pàgines que hom visita de tant en tant, i sempre acaba descarregant-se alguna nova font, oi?
ResponEliminaAlba, i a més, amb les lletres mai no hi ha problema de reciprocitat: elles sempre es deixen estimar :)
ResponEliminaGemma Sara, això d'utilitzar la Comic Sans de jove, els francesos ho definirien com pechés de jeunesse, haw, haw!
ResponEliminaI "Es mi tipo" està força bé per aprendre sobre tipografies, a més està ple d'anècdotes que el fan de lectura fàcil.
Galderich, doncs ara encara me l'estimo més!!!
ResponEliminaPer cert, visca la República!
Enric, elegant i neta, cert. I a més, jo trobo que no és gens pretenciosa ni arrogant, i això encara fa que la valori més.
ResponEliminaAllau, estem d'acord: la Gill és una gran lletra. El Gill... bé, em reservo l'opinió.
ResponEliminaRokins, gran recomanació!!! Moltes gràcies, vaig a pel volum dedicat a la Futura :)
ResponEliminaMe'n vaig a assaltar la viquipèdia per veure que va fer aquest home...!!
ResponElimina