29 de setembre del 2010

QÜESTIÓ DE MALNOMS

Abans als pobles era un costum pèssim, però inevitable, el de posar malnoms a les persones, i jo no me’n vaig lliurar.
Als pocs dies de començar a l’escola, ja en tenia un: madera. Feia referència a la professió del meu pare i d’una part de la família, que eren calafats, però a mi no em va fer cap gràcia –per això me’l van posar, és clar- i donava empentes i trepitjava a qui me’l deia.
La tradició dels malnoms a l’escola imposava que aquests havien de ser femenins, ja que això se suposa que afegia un element més de menyspreu i de burla, però en el meu cas vaig tenir sort, ja que d’entrada madera era femení, i francament, ara que ho penso, madero m’hauria agradat menys encara.
Total, que un dia algun nen de la classe devia d’estar molt enrabiat amb mi, i em va començar a dir madera, i com que jo no li feia massa cas, va aixecar la veu i, amb tot el seu ímpetu ofensiu, em va titllar de madera negra.
Aquest adjectiu em va arribar a l’ànima, va tocar os, em va remoure l’estomac, va treure la bèstia que portava a dins, i amb tota la força que tenia de nen petit de sis anys, li vaig engegar una empenta tan forta que el vaig tombar a terra. El meu company d’escola s’aixecà i, més enrabiat encara, va seguir titllant-me, a crits, de madera negra.
Jo no ho podia suportar, i quan el mestre va acostar-se a nosaltres per esbrinar què havia passat, vaig justificar la meua acció:
-És que m’ha dit madera negra!
El mestre no acabava d’entendre tot aquell enrenou. Fins i tot li feia una mica de gràcia, i intentant posar pau, va voler treure-li foc a la cosa.
-No veig què té de dolent que t’hagi dit madera. No és cap cosa ofensiva, això. El teu pare i el teu avi bé treballen amb ella –raonà el mestre.
-No, si jo no em queixo per que em diguin madera –vaig contra argumentar-, però és que ell m’ha dit madera negra!
-I quin problema hi ha en que la fusta sigui negra? –replicà el mestre.
-Doncs que està cremada! Que no ho entén? La madera negra és fusta cremada, socarrada, és carbó! –i dient això, vaig arrencar els plors.
El mestre, absolutament perplex, va dir quatre coses per dissuadir-nos al meu company i a mi de la nostra batussa particular, i se’n va anar pensant que els nens cada dia resultaven més complicats.
El més curiós és que el meu company, al dia següent, em va demanar perdó per haver afegit l’adjectiu negra al malnom, i em va prometre que mai més m’ho tornaria a dir, que madera ja estava bé, i que entenia el meu cabreig i que no em preocupés, que si calia fins i tot ell m’ajudaria a estomacar al nen que se li acudís tractar-me de madera negra. I certament, ningú m’ho va tornar a dir.
Coses de nens.

44 comentaris:

  1. doncs resa perquè no entri ni un psicòleg, ni un membre d'algun comité contra el racisme ni la xenofòbia ^^

    ResponElimina
  2. Al poble del costat, a Òrrius, hi ha un mas que anomenen Ca la Mort. Això sí que és tenir un mal nom! Imagina't a l'escola: El nen de la Mort!!!
    Com pertoca, ara el mas està esfondrat.

    ResponElimina
  3. i ara que en Girbén m'hi fa pensar, al meu poble hi ha cal Pau de la merda, perquè aquest Pau treballava recollint la femta de les comunes antigues i les venia pels horts. O sigui que ja em diràs quina gràcia als fills i filles de la casa ;)

    ResponElimina
  4. Donçs a mi el nom d'en Madera negra, m'agrada.
    Emem sona a nom d'heroi literari, pirata o algú quelcom lluitador i temerari, que causa respecte, però no por.
    Ves quines interpretacions, més diverses. . . .!!!

    ResponElimina
  5. si, els malnoms de petit fan molt mal. El meu preferit es cagaraïms, li deien a un pages del meu poble. Per cert, t'has quedat a casa?

    ResponElimina
  6. Cal recordar que l'èban (el diamant de les fustes i tan dens que no flota) és ben negre.
    I ara pensa en totes les Venus d'èban que han corregut i corren pel món; des de la gran Josephine Baker a totes les venus que s'anuncien a les pàgines de contactes...
    Mira-t'ho així.

    ResponElimina
  7. Entenc el teu cabreig Leb, però jo igual que la Carme i en Girbén, penso que és un sobrenom molt original i amb un punt d'exòtic...a més quan es vol invocar la bona sort sempre, es diu que cal tocar fusta, no?
    ;-)

    ResponElimina
  8. Mentre llegia he pensat dues coses que ja han dit la Carme i el Girbén: que "madera negra" sonava a aventura. I que la fusta negra, l'èban, és ben preuada...
    A mi me'n van posar un d'horrorós , vist el meu ateisme: milagros. Jo era nefasta jugant a bàsquet i es veu que un dia vaig encertar un munt de canastes... per sort va durar poc!

    ResponElimina
  9. (Però no feies vaga tu, avui?) Com diuen alguns, això de Madera Negra sona a Pimpinela Escarlata o Cisne Negro o algun altre cavaller andant que desface entuertos i salva damiseles en perill. Els nens no saben veure el costat positiu de les coses...

    ResponElimina
  10. tenir fusta és una bona cosa.. i si a més a més la fusta és negra vol dir que hi ha humor, sarcasme... em sembla que el nen de la teva escola d'ara fa uns quants anys no anaava tan mal encaminat...

    és la fusta negra la imatge del post o és que has apagat els llums en senyal de vaga?

    ResponElimina
  11. Això no només passava als pobles (o potser és que jo parlo de quan el meu barri de Barcelona era com un poble). Al mercat del Clot, on la meva hi tenia una petita parada de carnisseria, hi havia, al passadís central, una parada gran i prestigiosa que tot hom coneixia (però ningú els hi deia, és clar) com a "Can Titella". Un dia una senyora es va adreçar a la mestressa, que era molt tocada i posada, i li va preguntar: "perdoni, és aquí a can putxinel·li?" La mestressa, amb el seu impecable davantal blanc, planxat i emmidonat, se la mirar amb un posat molt digne i li va etzibar: "senyora. titella, passi, però putxinel·li no m'ho havien dit mai!

    ResponElimina
  12. Quan jo era petita i sentia la mare i l'àvia parlant de gent d'Horta que havia estat com Gràcia, inicialment separat de Barcelona, recordo haver-les sentit parlar de tal de "cal trist" i de tal de "ca la marrana" i sempre em posava a riure...

    Quina peneta que fa una criatura plorant per una ofensa d'aquestes (encara que per dintre et faci gràcia), però fixa't que tu hi vas sortir guanyant, vas fer un amic nou i segur que de refiar. Què o qui li deuria fer canviar?

    ResponElimina
  13. Ostres, això de madera negra sona a pirates, jo no us dic el mal nom del mas de casa, per si un cas. ;-)

    ResponElimina
  14. L'èpica infantil és brutal. A mi madera negra m'ha sonat a la cançó de Radio Futura "semilla negra", i m'ha sonat molt bé.

    ResponElimina
  15. No et queixaràs que almenys el nen aquest era considerat. Va tenir un moment de mala bava, però després va assumir el seu error i hi va posar remei.

    ResponElimina
  16. ei, has canviat les lletres d'enceneu els llums o es que el meu ordinador per fi funciona

    ResponElimina
  17. En Girben amb les Venus de les pàgines de contacte no podia estar més encertat! Oi?

    I els canvis, efectivament menys poder-se llegir millor el text pel tamany de les lletres, les del títol a més d'un plagi de les dels noms dels components de la Galeria, sembla que vagin a palpentes perquè s'hagin apagat els llums definitivament ! Potser amb la foscor del requadre negre.

    Potser m'he extralimitat amb el comentari, però sé que t'agraden les crítiques a sang i fetge.
    Sempre són punts de vista i pretenen ser constructives.
    De vegades costa d'empassar els canvis i passat un temps agraden i tot!
    Segueix sense desanimar-te mai, eh!

    ResponElimina
  18. No t'han detingut, Leb, a la mani? podem fer una colecta per la fiança...

    ResponElimina
  19. Aris, si l'han detingut, ja té el sobrenom incorporat pel calabós... "atencío, tremoleu que ve el madera negra". Renoi, fa respecte i tot!!

    (però si és tan bon noi, en Leb, com vols que l'hagin detingut!)

    ResponElimina
  20. Tot es una fatxada, en veritat es "supersindicalista, alias madera negra"
    A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar (bis)
    A corazón, suenan, suenan, resuenan
    las tierras de españa en las herraduras
    galopa caballo cuatralbo, jinete del pueblo
    que la tierra es tuya

    ResponElimina
  21. Clídice, t'asseguro que ja de ben petitet no tenia cap problema amb el color de la pell ni amb res similar :)

    ResponElimina
  22. Girbén, si m'arriben a dir "el nen de la mort", segur que hauria acabat formant part d'un grup musical gotic d'allò més dark, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Clídice, es veu que això de la merda donava per molts malnoms. Al meu poble també hi havia els "merdapura" i els "mitjamerda". Ara que m'hi paro a pensar, ja m'agrada això de madera negra, glubs!

    ResponElimina
  24. Carme J, si que és veritat: com el Corsari Negre. Encara que al ser femení, recorda més a la Pimpínela Escarlata, un nom patètic, francament :)

    ResponElimina
  25. Aris, com li deia a la Clídice, això de la merda es veu que és una font inesgotable per als malnoms.
    I sí, tal i com vaig anunciar el dilluns, he fet vaga.

    ResponElimina
  26. Girbén, si ara això de madera no em fa res, ni negra ni blanca, o millor dit, em fa gràcia. Però no sé que em va agafar de petit, que se'm varen creuar els cables.

    ResponElimina
  27. Allau, això de "marea negra" m'ha arribat a l'ànima. Donat per empentat! I a més, li ho vaig a dir al mestre.

    ResponElimina
  28. Carme de la maleta, els vostres esforços per fer-me assumir el malnom aquest no sé si de petit m'haurien convençut, que als sis anys ho veus tot molt negre, vull dir, no, no volia dir negre... bé ara ja no sé el que vull dir :)

    ResponElimina
  29. Eulàlia, "milagros" cal reconèixer que és una tocada de nassos, i més si t'ho deien amb la conyeta del bàsquet. Sort que se'ls va oblidar aviat :)

    ResponElimina
  30. SM, sí que he fet vaga, però el blog no és treball, sinò plaer (tot i que dona molta feina, haw, haw).
    I francament, no m'hauria fet cap gràcia que em diguéssin Pimpinela escarlata o Cisne negro, com suposo que a tu tampoc, que se't nota la conya que li has posat al comentari ;)

    ResponElimina
  31. Lolita, la imatge en realitat volia ser un símbol de com de negre em vaig posar quan em van dir allò de madera negra :)

    ResponElimina
  32. Brian, molt bo el teu comentari. És tot un post gratis :)

    ResponElimina
  33. Rita, s'ha de dir que això de "ca la marrana" deu fer mal, buf!
    I sí, em vaig acabar fent amiguet d'aquell nen, que per cert tenia de malnom "gusana".Però jo li deia "gusano", en masculí, perquè erem amics :)

    ResponElimina
  34. Alyebard, va home, diguis el malnom que teniu, va, que no ho sabrà ningú.. Va...

    ResponElimina
  35. Marta, si al final encara m'agradarà i tot això demadera negra. Estic pensant en canviar-me el nick i posar Madera negra en lloc de Leblansky, haw, haw!

    ResponElimina
  36. XeXu, aquell nen i jo vam acabar sent bons amics, encara que ara no tinc ni idea d'on para, com amb tants amics d'infantesa.

    ResponElimina
  37. Aris, he modificat l'estructura del bloc per que es vegin milor els vídeoclips, però això m'ha suposat haver de sacrificar gran part del disseny inicial. M'agradaria saber la teua opinió sobre l'actual.

    ResponElimina
  38. Carme J, t'agraeixo la crítica. Miraré a veure com ho soluciono. Com ja li acabo de respondre a l'Aris, no he pogut mantenir el disseny original, el blogger no em deixava si volia canviar l'amplada (cosa que em semblava indispensable).
    La lletra que he fet servir es diu Problem Secretary (un nom molt divertit), i és una vessant de la Secretary Normal, que és la que he utilitzat per identificar als personatges de la Galeria. Caldrà seguir amb les modificacions :)

    ResponElimina
  39. Aris i Eulàlia, no m'han detingut, com a pràcticament ningú dels que hem fet vaga, perquè tot i l'interès per part de certa premsa i dels empresaris per presentar als treballadors i als sindicalistes com bèsties negres, en realitat no hi res d'això. Cert que, com en tot col·lectiu, sempre hi ha qui no sap comportar-se, però és quelcom aïllat. I dit això, Madera Negra es posà l'antifaç i marxà veloç a lloms del seu cavall, tatatxan!!!

    ResponElimina
  40. m'agrada la font que has escollit pel títol, ès molt de bande dessinee

    ResponElimina
  41. El meu primer ex-marit era el Manel de Cal Feliç. Quan el vaig conèixer vaig pensar, què bonic!. Però després em vaig assabentar que feliç era una mena d'eufemisme de babau. Es veu que el seu besavi o rebesavi no era massa espabilat i a la casa li va quedar aquest mal nom. Això no passa a les ciutats, però als pobles sí i sovint fan molt la guitza.

    ResponElimina
  42. És una llàstima que a mesura que anem creixent anem perdent creativitat, perquè hi ha que reconèixer que l'imaginació dels nens per posar malnoms és sorprenent. Els de la meua escola tenien mala baba imo lta imaginació a parts iguals!

    ResponElimina