2 de setembre del 2010

GENEALOGIA D'UN BLOC

En un principi, fou en Galderich. Me’l vaig mirar fixament: tan atabalat ell i amb tantes coses a les mans alhora, i encara tenia temps per tirar endavant un bloc. I molt bo, per cert, el seu & Piscolabis librorum.
Si l’erudit però atrafegat Galderich podia, per què no jo?
El següent pas va ser aprendre dels que en saben, i per tal cosa vaig acudir a l’SM, l’autor del bloguejat, demanant-li consell. Em va respondre amb una línia, i amb això en vaig tenir prou.
El tercer moviment no el vaig iniciar jo, sinó la Clídice d’Un tel als ulls, la fada madrina dels blocaires novatos, que s’apareix al pocs dies de vida d’un bloc, es fa seguidora i a més et fa comentaris a cada post que penges.
El quart pas és descobrir el bloc de l’Allau i aprendre’n cada dia de l’erudició dels seus posts, de l’elegància dels seus comentaris i del savoir faire que envolta el seu The Daily Avalanche.
A partir d’aquí, una colla heterogènia de blocaires i seguidors es van creuant i descreuant, i el bloc avança ja tot sol, reconstruint-se contínuament.


D’això, en el meu cas, ara fa just un any.

52 comentaris:

  1. Sempre està bé acostar-se als que en saben per poder aprendre. Felicitats!

    ResponElimina
  2. FELICITATS !!!.. . . per moooolts anys, i allò que tots ho poguem veure, aquí queda que ni pintat !

    ResponElimina
  3. Cal anar sumant anys i èxits!
    És curiós que celebris l'aniversari blogaire per Sant Llop. Et deuria il·luminar el Sant del poble.
    Petons
    C.B.P

    ResponElimina
  4. eiiiiiiiiiiiiiii per molts hapyyyyyyyyyyyyyssss :) ais! aquestes criatures, com creixen! :D

    t'has descuidat de dir que si no hi ha res "de veritat" al darrera d'un blog difícilment se'n sortirà :)

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats. En el meu cas, descobrir el teu blog va ser com una alenada d'aire fresc(i compartir frikades tipus: Marinaaaa, aguamariiiiiiina, es tu bellesa, la fassinassión que me hiso soñaaar!
    Que per molts anys!

    ResponElimina
  6. Per molts anys però m'apunto allò de "el següent pas va ser aprendre dels que en saben".

    És lleig que encara em tinguis en compte l'affaire de l'"home invisible"...

    ResponElimina
  7. La genealogia del teu blog s'assembla força a la resta, suposo. Imagino que els inicis són similars. Però com diu la Clidice, de fet allò que compta és qui hi ha al darrera, i si té ganes d'anar experimentant. El més complicat crec que és mantenir-lo en vida, i vida vol dir moviment, transformació. Salut al teu blog!

    ResponElimina
  8. Felicitats!!!!

    No fa massa que et conec, però des d'aleshores reconec que ja no he pogut deixar de llegir cada nova entrada que has fet. El teu és un bon bloc!
    Petons!

    ResponElimina
  9. Un any només...doncs sembla més grandet!
    Però si aquest bloc, ja camina sol, té dents i 74 amiguets amb qui jugaaar! (i espera..)

    Ja pots començar a repartir caramels, mentre entonem allò de:
    "Feliz, feliz en tú día, amiguito que Dios te bendiga..."

    Moltes felicitats i endavant!

    ResponElimina
  10. Leb, tu tenies que acabar fent un blog, estava escrit. Després d'haver fet fanzines, a l'era internet es el que toca. Es nota la línia clara.

    ResponElimina
  11. Per molts i molts anys!, ara d'alumne has passat a mestre!

    ResponElimina
  12. Veus, jo que et doblo l'edat blocaire sempre n'aprenc del teu bloc; on, si una cosa no falta mai, és l'alegria. Felicitats!

    ResponElimina
  13. Leb, els blocs de debò són reflex dels seus autors i amb la teva matèria prima era difícil que no et sortís un fill fantabulós sense necessitat de buscar altres "culpables". Per molts anys més.

    ResponElimina
  14. Com tot a la vida, si uns i altres ens ajudem, la cosa sur endavant. Per cert, ara m'he quedat amb ganes de saber quina va ser la frase que et va dir l'SM...

    ResponElimina
  15. FELICITATSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!! la veritat és que fa il.lusió seguir l'evolució dels nostres "petits"

    ResponElimina
  16. Això vol dir que el diumenge hi haurà pastís d'aniversari?

    Felicitats!!!

    ResponElimina
  17. Xexu, i el millor és que, un cop en marxa un bloc, cada dia n'aprens una mica més, tant dels altres com de un mateix. Una abraçada, matiner!

    ResponElimina
  18. Carme, potser ha arribar el moment de confessar públicament que tu ets pura benzina per al meu bloc :)

    ResponElimina
  19. Anònim CBP, d'un sant amb aquest nom tan flipant es pot esperar tot. Una abraçada (m'encanta aìxò d'abraçar virtualment a un seguidor anònim)

    ResponElimina
  20. Clídice, la teua tasca de fada madrina dels blocs no té preu. Un petonàs virtual, a l'espara de poder fer-te'n un de real diumenge que ve.

    ResponElimina
  21. Llum, gràcies per cantar virtualment la cançoneta de la Marina de Stingray, és molt millor que la del "per molts anys". Una abraçada, que espero poder-te fer en directe diumenge.

    ResponElimina
  22. Galderich, fixat que et descric com un erudit i dic que el teu bloc és molt bo. Però si, per a què enganyar-nos: l'affaire de l'home invisible encara cueja...

    ResponElimina
  23. Lluís, uns comentaris més abaix del teu hi ha el del Jordi de la banyera, que es pregunta què em va dir l'SM. Bé, doncs en Macip em va dir el mateix que tu (encara que resumit en una sola frase).

    ResponElimina
  24. Rita, moltes gràcies! I pel que fa al teu bloc, acabo de votar per ell al Cats.

    ResponElimina
  25. Carme de la maleta, gràcies per celebrar amb mi l'aniversari del bloc. Una abraçada virtual!

    ResponElimina
  26. Aris, això de la línia clara m'ha arribat a l'ànima. Una abraçada, i que et vagi bé per Madrid!

    ResponElimina
  27. Alyebart, gràcies! I en realitat, amb això dels blocs n'aprenem cada dia col·lectivament. Una abraçada!

    ResponElimina
  28. Girbén, un somriure sempre il·lumina les cares :) Una braçada virtual, que diumenge serà real!

    ResponElimina
  29. Allau, gràcies. Quan un observador nat com tu m'aplica l'adjectiu "fantabulós", així com ho vas fer en altra ocasió amb el d"il·lustrat", m'emociono, sincerament :)

    ResponElimina
  30. Jordi, tens raó: la interacció entre els blocs és bàsica! I va, et confessaré la frase que em va dir l'SM:
    "El més difícil dels blogs és mantenir-se". Tot un llibre sobre blocologia comprimit em poques paraules :)

    ResponElimina
  31. Criticartt, gràcies! Una abraçada virtual del petit Leblansky!

    ResponElimina
  32. Carles, gràcies! Diumenge confio en que hi hagi pastís, però el portarà l'Ernesto Niebla.

    ResponElimina
  33. Felicitats i enhorabona!! A mi em queden dies per a celebrar el meu primer cumpleblog! Ains, quins nervis!

    I ara, a celebrar-ho el diumenge com toca!

    ResponElimina
  34. Gràcies, Maria! Em sap greu que diumenge no puguis venir. Una abraçada virtual, i ves comprant l'espelmeta per al teu cumplebloc :)

    ResponElimina
  35. Me'n he anat a veure aquella primera entrada del 2 de setembre de 2009 -El Persa i el japonès- amb la secreta esperança de descobrir com es fabrica un blocaire. Debades, el blocaire no és fa, neix; i tu ja havies nascut feia temps. La primera entrada ja era la d'un blocaire consagrat.

    ResponElimina
  36. Jo crec que quan Déu va crear els blogs, el Galderich ja hi era. Pot haver-hi un abans i un després, però sempre serà a.Galderich o d.Galderich.

    Felicitats per l'anyet!

    ResponElimina
  37. Marta (volar de nit), gràcies! Una abraçada virtual! No t'animes a venir a la trobada d diumenge?

    ResponElimina
  38. Brian, amb el teu comentari, em sembla que aquesta nit no podré passar per la porta de tan inflat que tinc el meu ego :)
    I francament, trobo un detall de geni el que hagis anat al primer post. Una abraçada virtual! I tu què, no t'animes a vindre a la trobada de diumenge?

    ResponElimina
  39. Marta, mantindré les atxes ben esmolades :)
    Una abraçada! I què, com és que una viatgera com tu no s'apunta a la trobada d'aquest diumenge? Si és aquí mateix a la cantonada :)

    ResponElimina
  40. Pàmies, en Galderich és, com tu, una referència absoluta en la catosfera. I com a divinitat dels blocs, també té el do de l'ubicuitat: pot aparéixer en qualsevol bloc i a qualsevol hora.
    Una abraçada virtual, tot i que si t'apuntes a la trobada, podria ser real!

    ResponElimina
  41. Leb, Dosrius és molt a prop de Vallromanes. Ja m'agradaria venir-hi! Però en Galderich sap que el meu temps fora de casa és molt limitat (coses de tenir canalla petita!).

    Segur que hi haurà altres oportunitats! Esperem que creixin els crios!! :-)

    ResponElimina
  42. Pàmies, això et passa per tenir nens, haw, haw! Ara seriosament: pensa que n'hi haurà cinc nenes d'entre 6 i 10 anys, que hi ha molt de blocaire que porta les criatures incorporades. No sé l'edat dels teus, però si vols dur-los, uns més no importen.

    ResponElimina
  43. Cinc nenes? Ui, que me'ls vols fer parar boigs? Ells només corren darrere les pilotes ara mateix.

    Bromes a part, Leb, la petita té 2 anys i els altres ja farien solets, però hauria d'estar més per ells que pels blogaires que aniria a conèixer (encara que ja en conec uns quants dels que vindran, d'altres trobades). Deixem-ho per més endavant... o em faràs cercar una excusa millor que la de la cendra d'un volcà islandès. ;-)

    ResponElimina
  44. dia a dia cumpledia... Felicitats pel bloc que ens il•lumina

    Fins aviATTTT AX

    ResponElimina
  45. Astrum, moltes gràcies! I ara, la pregunta del milió: vindràs finalment? He posat espelmes als sants i he encarregat mitja dotzena de mises negres per als dimonis, però segueixo sense tenir confirmació de la teua presència aquest diumenge a la trobada. Va, no em deixis amb el dubte i enviam un email al santperfecte confirmant que vens (o que veniu). FIns aviat... espero!

    ResponElimina
  46. Gràcies per convidar-me, ja m'agradaria... però no. ;-) Una abraçada.

    ResponElimina
  47. Brian, donc sincerament em sap greu que al final no t'animes a venir; estic convençut que a tota la colla blocaire (calculo que al final serem 21) ens hauria agradat dir-te "hola" i compartir amb tu i sense presses una bona estona. A veure si a la propera podem comptar amb tu. Salut, company!

    ResponElimina
  48. Un any ja! Caram, com passa el temps... Moltes felicitats i llarga vida al blog!!

    ResponElimina