19 de gener del 2016

RENCONTRE AMB LA CIÈNCIA-FICCIÓ (I)


La meua passió per la literatura apuntava, ja de ben petit, cap a les novel·les de ciència-ficció, d’aventures, i en menor mesura de fantasia.
Amb el salt de Verne -que crec que va ser el meu primer autor ci-fi- a Asimov se’m vam obrir les portes d’una plèiade d’escriptors i obres que m’abduïren de la quotidianitat i alhora m’ensenyaren a ser més crític amb ella: les atabalades aventures del cosmonauta Ijon Tichy –Stanislav Lem- em varen mostrar que és possible interpretar la realitat política, social i cultural de forma diferent a l’habitual; Ged, el mag de Terramar –Ursula K. LeGuin- m’inicià en la recerca del propi jo; Charles Dexter Ward –H. P. Lovecraft- em va fer sentir que la por és l’emoció més potent; Paul Muad’Dib –Frank Herbert- em va permetre viatjar a lloms d’un cuc gegant, i més endavant vaig muntar els dracs de Pern -Anne McCaffrey-, participar en guerres i combats –un pacifista com jo!- contra extraterrestres –Robert Heinlein i Fredric Brown-, guanyar una fortuna en Borsa i a continuació perdre’m en la selva més espessa que mai existirà a l’Univers –Ward Moore- o navegar en companyia de Mark Twain i Richard Burton en un fabulós vaixell fluvial -Philip José Farmer-, entre altres peripècies.
Només ha calgut una ullada a la meua biblioteca per recordar les hores meravelloses i plenes de meravelles que vaig viure amb eixos llibres i molts més que, de citar-los, ocuparien línies i línies i farien massa llarg aquest post en què pretenc parlar no del passat llunyà, sinó de l’any 2015 i el meu reencontre amb la ciència-ficció: feia més de vint anys (20!) que m’havia ennuegat amb aquest gènere literari.
Per quins set sous, de sobte i sense cap motiu aparent, vaig tancar l’aixeta de la ciència-ficció? Ni idea. Pel mateix que, des de fa sis anys no em puc ni aproximar al jazz, el mateix jazz que abans m’encisava. Una confabulació còsmico-telúrica, diran alguns. Ves a saber.
És també inexplicable doncs que, sense cap aparent motiu, l’any passat em reenganxés a la ci-fi i m’hi posés a devorar un rere altre llibres i més llibres que m’han redescobert el plaer de la lectura d’aquest gènere literari.


(continuarà demà)

18 de gener del 2016

PROPAGANDA!


...descarada, potser caldria afegir. Però és que així m’animo a mi mateix i m’obligo a complir-ho: hui hi ha un nou post al Santa Tecla, i demà comença una tira de tres, aquí mateix.
Ja ho he dit: ara ja no em puc fer enrere!

13 de gener del 2016

FORA TERANYINES!


Segueixo treballant per rescatar el bloc Santa Tecla. Hui una nova entrada, la segona part dels millors discs del 2016, o sigui, els millors dels millors.
Continuarà?

11 de gener del 2016

HUI NO ÉS SANTA TECLA



Hui no és Santa Tecla, però he engegat de nou el bloc homònim.
A veure quan em dura!

22 d’abril del 2015

L'INNOMBRABLE


No és un monstre lovecraftià, però a alguns els causa molt més terror.
Quasi ningú l’ha llegit, però és anatema.
Les seues tesis sobre economia i la seua interpretació de la història resulten avui, en plena crisi del sistema capitalista, com a mínim interessants, però ni tan sols es porten a debat.
Les anàlisis que els economistes fan de l’actualitat coincideixen ara més que mai amb les d’ell, però ni se’l menciona.
Per què deu ser?
Què succeirà si cito el seu nom?
Primer faig una prova amb gasosa, per si de cas.
Escric Keynes, Ricardo, Smith, Malthus... i no passa res, no s’esquinça cap vestit ni s’estira cap cabell. La pantalla del meu ordinador ni tan sols fa pampallugues.
Ara teclejo Liberalisme, i a continuació Neoliberalisme. Provo amb Estat del benestar. Cap problema.
M’arrisco una mica més: Nash, Krugman, Schumpeter, Sachs. Vaig al límit: Bernanke.
I confiat, esperant que la terra no tremoli i el cel no m’envií cap raig mortífer, m’atreveixo a teclejar el nom de l’innombrable:
Karl Marx.
M’aixeco, vaig a la prestatgeria i agafo un dels seus llibres. Cansat que m’intentin explicar el que està passant com un conte per a nens petits, arribo a la conclusió que és hora de fer-li una repassada a l’obra d’en Marx.

Amb permís de l’autoritat incompetent. O sense, tant m’hi fa.

7 de juliol del 2014

PRIMERES COLLITES


Aquest cap de setmana la collita de carabassons ha estat abundant: 11 dels blancs i 6 dels verds.
El plaer de baixar a l’hort a veure quants n’hi ha ja de madurs per ser collits és similar al de oferir-ne als veïns o als companys de feina i veure el somriure que espontàniament se’ls dibuixa a la cara.

I aviat arribaran els tomàquets.

2 de juliol del 2014

L'HORT JA ÉS A PUNT


Pràcticament des del primer dia que els vaig llegir, Wittgenstein i Epicur em van inculcar, a més d’idees, pensaments, passions i valors, un especial amor per l’agricultura i l’horticultura.
Cert és que, sense la posterior gran ajuda del meu veí Agustín, expert en aquests temes per haver-los mamat de ben petit a l’Alpujarra granadina on va néixer i va passar l’adolescència abans d’emigrar a Barcelona per treballar a una fàbrica d’automòbils, jo no hauria tirat endavant l’hort, o potser sí però amb mancances tan grans que l’ús del propi concepte que el designa hauria estat, com a mínim, herètic.
Determinant ha estat també l’impuls del quart element, determinat en forma i matèria de Carme, dona i esperit terrestre alhora.

I així, en feliç conjunció filosòfica-vegetariana, el meu hort ja és a punt, variat, acolorit, divertit, arriscat i naïf.


12 de juny del 2014

HEM FET ELS 1000!: LES FOTOS


Pocs dels assistents a l'exposició Hem fet els 1000! van perdre l'ocasió de fer fotos, ja sigui del material exposat, dels exposadors o del company o companya que allà hi erem.
Aquesta és una petita selecció de les que m'han passat en Girbén (fotos 2, 3, 4, 5, 7 i 9)i en Carles Hernando (fotos 1, 6 i 8).
Gràcies, guapes i guapos!
















Aquest post d'Hem fet els 1000! es complementa amb la crònica que l'Allau ha penjat a The Daily Avalanche, els dos vídeos amb música que hi trobareu al Santa Tecla, i els ecos de societat d'en Miquel a Tot Barcelona.

4 de juny del 2014

DESVIRTUALITZACIÓ: AQUEST COP SÍ!


Va, que no plogui, que no plogui...
Aquest dijous 5 ho tornem a intentar, i si el temps no ho torna a impedir ens desvirtualitzarem. 
Ens veiem!

29 de maig del 2014

EXPOSICIÓ AJORNADA


Snif... l'expo d'aquesta tarda l'hem hagut d'ajornar degut a la forta pluja que va caure ahir en algunes zones de Barcelona, que ens ha deixat el Jardí de l'Heura força enfangat, tal i com ens ha avisat el propietari avui.
Així que hem decidit ajornar la desvirtualització una setmaneta, fins dijous vinent dia 5, a la mateixa hora. Per compensar, hem decidit incrementar el sorteig de joies galeristes.
Disculpeu, i ens veiem en una setmana. 
La festa la farem encara més grossa!

28 de maig del 2014

GALERIA 1000


El món és tot el que s’esdevé, que deia el gran Ludwig, i esdeveniment és la desvirtualització de la Galeria d’imatges aprofitant que ja té més de 1000 posts.
Ho volem celebrar amb tots els que ens heu seguit, puntual o assíduament, i hem preparat una expo amb alguns dels llibres, tebeos i andròmines que més apreciem, per compartir, ni que sigui una estona, mentre berenem –el berenar el posem els galeristes- a la fresca –que no, que no plourà- i es fa de nit.
També farem alguns sorteigs de llibres repetits que corren per casa. Potser alguna llagrimeta ens caurà, com a bons fetitxistes que som, però sabrem desprendre’ns d’ells quan arribi el moment.

Quedem aquest dijous a partir de les 7 del vespre a la casa de l’heura, al 39 de la Rambla Volart de Barcelona, val?