L'HORT JA ÉS A PUNT

Pràcticament des del primer dia que els vaig llegir, Wittgenstein i Epicur em van inculcar, a més d’idees, pensaments, passions i valors, un especial amor per l’agricultura i l’horticultura.

Cert és que, sense la posterior gran ajuda del meu veí Agustín, expert en aquests temes per haver-los mamat de ben petit a l’Alpujarra granadina on va néixer i va passar l’adolescència abans d’emigrar a Barcelona per treballar a una fàbrica d’automòbils, jo no hauria tirat endavant l’hort, o potser sí però amb mancances tan grans que l’ús del propi concepte que el designa hauria estat, com a mínim, herètic.

Determinant ha estat també l’impuls del quart element, determinat en forma i matèria de Carme, dona i esperit terrestre alhora.

I així, en feliç conjunció filosòfica-vegetariana, el meu hort ja és a punt, variat, acolorit, divertit, arriscat i naïf.