La meua amiga Anna em reenvia un email que porta per títol Lo último de los rumanos. Normalment, aquests correus ni me’ls miro: solen ser powerpoints cutres –quan no fatxes- dignes d’aparèixer a La Atalaya o al Muy interesante.Però aquest em va captar l’atenció pel títol. En llegir-lo, em vaig enrabiar, no pel contingut, sinó per la identificació que fa entre romanès i lladre, i que continua amb l’ètnia gitana.
Copio el fragment inicial i el final del missatge –una arenga al més pur estil populista i pèssimament redactada-, mantenint la tipografia i el color:
“Estos rumanos, les van a abrir los ojos a los gitanos... Se las inventan todas..... si aún no se les había ocurrido, ahora ya le han dado la idea a los "artistas".....(De aplicacióna todos los centros comerciales y supermercados)
No se os ocurra dejar nada en las taquillas que hay en las entradas a Eroski, Carrefour, Mercadona, Consum etc. Hay varios "artistas" que se dedican a meter una moneda en la taquilla, cerrarla y llevarse la llave.
Hacen una copia volviendo otra vez a la taquilla, dejando la original en la cerradura para recoger su moneda y se dedican a esperar. Cuando alguien deposita bolsas de otra tienda o cualquier otra cosa que lleven en la misma taquilla y se meten al Centro a comprar........ ya os imagináis lo que pasa después....
¡¡¡MUCHO cuidado, que al ser una practica tan fácil lo harán en cualquier taquilla pública!!!
DIFÚNDELO. NOS INTERESA A TODOS.”
Deia el segon Wittgenstein –el de les Investigacions filosòfiques- que no hem de preguntar-nos pel significat, sinó per l’ús. Així, quan cerquem al diccionari la paraula Romanès trobarem Ciutadà de Romania, però l’ús que en aquell email se li dona és el de lladre. I això en començar a llegir el text passa desapercebut, i a mesura que avancem en la lectura, s’acaba normalitzant, preocupats com ens sentim per la possibilitat que ens robin quan anem al super.
És el que li va passar a la meua amiga Anna: quan li vaig comentar la pudor xenòfoba que feia el missatge, ella es va lamentar, però em va dir que ni se’n havia adonat, perquè el que li havia captat l’atenció era el tema dels robatoris.
És el que pretenia l’artífex del text: amb l’excusa del robatori, colar un missatge de clar contingut xenòfob, en aquest cas contra els romanesos i els gitanos.
És el que li va passar a la meua amiga Anna: quan li vaig comentar la pudor xenòfoba que feia el missatge, ella es va lamentar, però em va dir que ni se’n havia adonat, perquè el que li havia captat l’atenció era el tema dels robatoris.
És el que pretenia l’artífex del text: amb l’excusa del robatori, colar un missatge de clar contingut xenòfob, en aquest cas contra els romanesos i els gitanos.
Tremolo en imaginar-me un email de títol similar a aquest, però amb petits canvis:
-Lo último de los franceses
-Lo último de los moros
-Lo último de los sudacas
-Lo último de los negros
-Lo último de los catalanes
-Lo último de...
-Lo último de los franceses
-Lo último de los moros
-Lo último de los sudacas
-Lo último de los negros
-Lo último de los catalanes
-Lo último de...
Com a antídot, res millor que aquesta enganxina virtual que corre pel ciberespai, i que li dedico a l'autor del missatge:














Mentre, la influència romàntica de la ciutat es deixava notar. La meua ombra cada cop s’acostava més a la de la Carme, i la d’ella es deixava fer. Nosaltres ens començàvem a fer una idea del que podia acabar passant, i així va ser.
















-En Pix? Jo no hi veig res! I a més, això és impossible, què ha de fer un peix virtual com ell tan lluny de Dosrius?
I la Carme que s’ho torna a mirar. Força la vista. Dubta. Entreobre la boca.
-Apa, Pix, que tu pots: un, dos i...





Com a cosa curiosa, només arribar a Louvain-la-Neuve, on està ubicat el museu, varem trobar un munt de nens i nenes amb pantalons curts –tot i que el termòmetre marcava sota zero-, la majoria escoltes. Quick, Flupke, Jo, Zette i Totor ens esperaven?
1. Al museu Hergé em vaig fer amb tres versions que no tenia de L’estel misteriós, el meu àlbum fetitxe: en flamenc, en suec i en picardès del sud, un dialecte que es parla a la regió francesa de la Picardia!




