19 de gener de 2011

LES ESTRAFOLÀRIES TEORIES DEL PROFESSOR LLUÍS BOSCH (2)


La primera fotografia és testimoni d'una visita al Papa Pius XII en que participaren un grup de científics cristians. Al centre hi ha el Papa i l'astrònom Harlow Shapley, mentre que Lluís Bosch és el primer per l'esquerre.
La següent imatge és posterior, i mostra a Bosch -ja amb ulleres- i a mossèn Lemaître quan encara mantenien vincles amistosos.
Totes dues fotografies estan fetes abans que Bosch fes pública la seua teoria de la Multimortalitat.

II. LA TEORIA DE LA MULTIMORTALITAT I LA LLEI DE L’EQUIVALÈNCIA VITAL
La idea que l’univers era el perfecte Perpetuum Mobile li obrí al professor Bosch diverses portes filosòfiques que començà a explorar deixant cada cop més de banda la ciència i abraçant la pura especulació metafísica.
Els seus ferms principis cristians aviat trontollaren. De poc li van servir les advertències que un dels seus col·legues més apreciats, el cosmòleg i sacerdot belga Georges Lemaître, li va fer pregant-li que deixés les darreres recerques escomeses.
No queda clar si fou Bosch qui progressivament es va anar allunyant de la comunitat científica o, per contra, foren els mateixos científics qui, escandalitzats per les estranyes tesis que Bosch començava a explicar-los, van acabar fent-li el buit. Però el cert és que ell no s’aturà i, pagant-s’ho de la seua pròpia butxaca, va editar l’opuscle El cicle còsmic de la vida.
Intentaré explicar, encara que no he acabar d’entendre-les del tot, les tesis que el professor Bosch va exposar en aquesta obra:
El punt de partida es la negació de la immortalitat, i també de la reencarnació. La mort és inevitable, doncs no som més que matèria en permanent estat de transformació.
Però donat que l’Univers es destrueix i es recrea contínuament seguint unes pautes infinitament idèntiques, la vida humana està condemnada a desaparèixer i reaparèixer eternament, i d’aquesta manera, cada cent mil milions d’anys –que és el període que el professor Bosch considerava que durava un cicle Big Bang-Big Crunch complet- tots nosaltres tornarem a la vida.
Però serem realment nosaltres? Seguint el camí marcat pels protofilòsofs i, en especial, les reflexions d’Heràclit d’Efes, Bosch arriba a la seua Llei de l’equivalència vital, on recolzant-se en fórmules matemàtiques recupera la idea que Ningú no es pot banyar dos cops al mateix riu, doncs som i no som: som els mateixos que fa cent mil milions d’anys, però no ho som, ja que prèviament hem mort i no hi ha hagut reencarnació ni resurrecció. No hem de parlar per tant de vida eterna, sinó més aviat de multimortalitat.
[demà: la trista fi d’un home savi]

25 comentaris:

  1. Tot un incomprès! Sembla que llavors i ara també! -jo com a mínim, tinc importants dificultats-.

    Seria xulo retrobar-nos d'aqui a cent milions d'anys, però m'estimo més que fem la paella abans.

    ResponSuprimeix
  2. Ostres, Leb, dir molt bo és una mica patètic, ja ho sé, per això m'he esforçat una mica més: uala!!.
    Plasplasplas.

    ResponSuprimeix
  3. Un home tan savi mereix una fi com la de Giordano Bruno, com a mínim.

    ResponSuprimeix
  4. Li he de dir a la Carme que musclos i escamarlans estan sotmesos a la mateixa llei de la multimortalitat, i que d'aquí a cent milions d'anys seran igual de gustosos. No cal patir.

    ResponSuprimeix
  5. Al Papa se li veu cara de preocupació davant les teories del Dr. Bosch...

    ResponSuprimeix
  6. Reconec les meves limitacions. Tot i els intents que fas LEb de posar-ho en paraules intel·ligibles la veritat és que em costa de seguir una toria com aquesta. Ens calen més estudiosos com tu, que difonguin en llenguatge planer explicacions com aquesta.

    Carme estic amb tu. Per allò de "más vale pájaro en mano que ciento volando" (que ves a saber si la teoria és certa o no), jo prefereixo menjar-me els escamarlans una mica abans de cent milions d'anys, la veritat.Jo encara diri amés, preferiria menjar-los en un periode màxim de 3 mesos, per dir una data... Fa? o no fa?

    ResponSuprimeix
  7. Segur que devia perdre l'amistat amb Lemaître però es devia fer gran amic de Teilhard i el seu punt Omega.

    ResponSuprimeix
  8. Home Leb... jo fa anys que et conec. Et veig gran, però no sé si han passat tants anys...

    Creus que hem passat un cicle de Big Bang - Big Crunch des que m'explicaves les batalles dels atenesos amb els espartans?

    ResponSuprimeix
  9. Ja ho vaig dir ahir...un geni incomprès. O incomprensible?
    A veure si el cafè, m'alleuja la meva multiconfusió...

    ResponSuprimeix
  10. No he entés res, com quan escolto els Merrie-melodies que tampoc entenc res, però es molt divertit, sobretot les fotos!...

    ResponSuprimeix
  11. Leblansky, t'ha sortit un competidor que també explica explica episodis fulletinescos del professor Bosch, quan era jove. Quin home!
    http://elmercatdesantantoni.blogspot.com/

    ResponSuprimeix
  12. Carme J, la paella t'asseguro que la farem abans, haw, haw!
    Per cert, tothom ja dona per suposat que a la paella en qüestió està convidat tothom, quan en realitat era una juguesca entre Galderich i jo. És clar, davant d'això, no em queda cap més opció que convocar una altra trobada blocaire, o més ben dit, paellaire. I serà un plaer :)

    ResponSuprimeix
  13. Matilde, em fas posar virtualment vermell. Gràcies! La veritat és que m'ho he passat genial fent la conya aquesta, i pel que sé, en Lluís -l'autèntic, vull dir- també :)

    ResponSuprimeix
  14. Puigmalet, quan llegeixis el post de demà, ja em diras si la mort de l'insigne professor va estar a l'alçada. Jo crec, sincerament, que si.

    ResponSuprimeix
  15. Lluís, has pensat en explotar la idea de la multipaella? Ai, no, millor no, que segur que acabariem espifiant-ho tot...

    ResponSuprimeix
  16. Galderich, en aquest cas, i sense que serveixi de precedent, entenc molt bé al Papa i li dono la raó. En Bosch és cosa dura!

    ResponSuprimeix
  17. Eulàlia, ja veig que caldrà posar data per a la paella. Què tal a partir de l'abril, que ja no fa tant de fred a Dosrius? Caldrà però contactar amb el Macip, que s'ha compromés a portar les gambes. Mmm...

    ResponSuprimeix
  18. Alyebard, estic convençut que en Teilhard i en Bosch van passar junts més d'una tarda filosofant mentre buidaven una ampolla de rouge.

    ResponSuprimeix
  19. Allau, no se m'havia acudit, però tens raó: és Zelig!

    ResponSuprimeix
  20. Tirant, un cicle no: uns quants com a mínim, haw, haw!

    ResponSuprimeix
  21. Carme de la maleta, jo diria que les dues coses: incomprés i incomprensible, al menys per la majoria dels mortals (sic)

    ResponSuprimeix
  22. Aris, doncs mentre ens divertim, això és el que importa!

    ResponSuprimeix
  23. Jomateixa, es veu que era una eminència, com diuen ara, haw, haw!

    ResponSuprimeix