Dissortadament, el darrer àlbum de Pan Sonic és també el final, si s’ha de fer cas a les declaracions dels components d’aquest grup –duet en aquest cedé- finlandès.
Ah, però el comiat és d’aquells que deixen marca: Gravitoni té peces –com aquesta Corona que hi ha penjada al youtube- d’una bellesa absoluta i freda, minimal, tribal, industrial, experimental i més adjectius que només serveixen per presentar una obra mestra, que ve acompanyada d’una portada que encaixa a la perfecció amb els adjectius citats.
[Un consell: per tal de no perdre’s cap detall sonor, val la pena carregar del tot el vídeo abans d’escoltar-lo]
[Un detall: la única gràcia del vídeo que acompanya a la música és que reprodueix la portada i que, al minut 3:05, surt una foto dels Pan Sonic on queda clar que a Finlàndia fa fred]
Ah, però el comiat és d’aquells que deixen marca: Gravitoni té peces –com aquesta Corona que hi ha penjada al youtube- d’una bellesa absoluta i freda, minimal, tribal, industrial, experimental i més adjectius que només serveixen per presentar una obra mestra, que ve acompanyada d’una portada que encaixa a la perfecció amb els adjectius citats.
[Un consell: per tal de no perdre’s cap detall sonor, val la pena carregar del tot el vídeo abans d’escoltar-lo]
[Un detall: la única gràcia del vídeo que acompanya a la música és que reprodueix la portada i que, al minut 3:05, surt una foto dels Pan Sonic on queda clar que a Finlàndia fa fred]
Buuuuff, aquesta música m'ha deixat prou "freda" i amb mal de cap!
ResponEliminaEncara que sigui divendres no ha començat gaire bé el dia.
En canvi la imatge dels claus de la capçalera m'ha robat el cor,. . . .(4)!!!
Gràcies! m'has fet recordar que li havia d'enviar un balanç al Marcos, el ferrer del meu poble! :D Bon cap de setmana maettro!
ResponEliminaLeblansky, Leblansky, mira que anàvem ve amb les islandeses en pijama, eh? Però això no, home, això no.
ResponEliminaOstres, davant d'aquests comentaris em veig obligat a fer-ne un d'elogiós!
ResponEliminaAra mateix me'n vaig al dentista que tingui una televisió mal sincronitzada a la sala d'espera amb un veí al costat penjant tots els seus quadres.
Serà una digne continuació a tant esplèndid concert.
Una pregunta, com és que es dissolen amb un disc com aquest que deu ser un gran èxit entre els lapons?
Company... estic amb el XeXu... sóc més d'islandeses en pijama!!!
ResponEliminaNo pillo el missatge en clau, dels claus...encara que la imatge em sembla...bonica i...incisiva?
ResponEliminaCalla, que potser anava per aquí...
Vaig a glopejar una mica de música d'acordió...a veure si em trec el gust de d'alumini i zenc de la boca :-)
ostres, impressionant! he quedat fora d'òrbita... és una barreja del cromatisme de Mahler a Das Lied von der Erde amb el Silenci de Cage de fons tot amanit amb el repicaolles de la cuina... chapeau!
ResponEliminaLeb, avui no estic per musiquetes. Fes el favor de passar per casa meva per veure que ha fet el teu Pix...
ResponEliminael començament sembla la banda sonora de "La matança de texes" després les obres del Mercat de Sant Antoni, vols dir que no és el pix fent de les seves?
ResponEliminaNo hi ha manera, cada cop que intento escoltar-el em surten una mena de interferències... He comprovat els altaveus amb l'spotify i funcionen. En fi, no sé (?).
ResponEliminaUauh! Quina troballa.Es tot com molt.....PIXELAT......i...no havies perdut el teu PIX.Doncs menjar una sopa de PIX dona expressions artístiques semblants a PAN SONIC.
ResponEliminaMolt bó.
Carme J, ja t'havia advertit que avui no comencessis el dia amb el Merrie melodies habitual dels divendres, que el d'avui era com descric en el post: industrial, fred i demés.
ResponEliminaAixí i tot, proposo com a cura que intentis escoltar-lo amb més calma. Estic convençut que, com que ets una dona amb pocs prejudicis, t'acabarà agradant, o en tot cas, no desagradant.
A mi m'apassiona.
Clídice, al menys en el teu cas ha servit per quelcom positiu, i no em llences tomàquets com ho està fent la majoria. Incomprés, que sóc un incomprés.
ResponEliminaXeXu, francament: jo també prefereixo les islandeses en pijama :)
ResponEliminaperò en qüestió de música, aquests finlandesos brutotes de Pan Sonic són genials.
Tot i això, prenc nota ;)
Galderich, el grup es disol perquè la música que fan la troben excessivament comercial, i a partir d'ara gravaran per separat. De fet, en Mika Vainio -un dels pansonics- acaba de treure el seu primer disc en solitari. Si aquest Gravitoni et sembla poc comestible, no cal que intentis escoltar el d'en Vainio.
ResponEliminaTirant, com ja li he respost a XeXu, a mi les islandeses en pijama `m'agraden molt, i més encara sense pijama. Però musicalment, es troben a anys llum de la qualitat i la creativitat d'aquest Gravitoni.
ResponEliminaPerò ja dic: prenc nota :)
Carme de la maleta, ho has captat perfectament bé.
ResponEliminaI estic d'acord amb tu: davant d'un acordió, cal treure's el barret.
Lolita, tu si que m'entens!
ResponEliminaAllau, et presento les meues excuses i... Allau, et puc ser sincer? M'agrada molt el retoc estètic de PIX ;)
ResponEliminaAris, tu quoque? Confiava en la teua apertura de mires musicals, però ja veig que no...
ResponEliminaBrian, això és com l'anunci de la tònica: és qüestió de provar-ho més :)
ResponEliminaMisteral, has dit "molt bo"? De veritat? Bravo, quina emoció em fa trobar a algú més que sigui capaç d'escoltar aquesta música i valorar-la com cal :)
ResponEliminaCalla, calla, em sembla que m'hauré de passar tot el cap de setmana amb el fregall i el Vim.
ResponEliminaEt seré sincer: encara m'agrada més la Bjork tot i els seus excessos. Posats a mirar (escoltar) els lapons, de moment em quedo amb la noia de "Dancing in the dark".
ResponEliminaHola! ha passat una setmana i no sabem res de tu. Aquest divendres no has penjat el video musical. Ha sigut el Pix?
ResponEliminaTens raó, Aris. He fet una setmana de guaret al bloc, que vaig bastant de cul amb la feina, però tornaré aviat "si el tiempo no lo impide y las autoridades lo permiten" :)
ResponEliminaHola hola! Si el tiempo lo impide..no diem rés....però "las autoridades??
ResponEliminaPel que calgui aquí ens tens company!!!
Misteral, és bo saber que compto amb tu, en especial per enfrontar-me a las autoridades -no em diguis que, en el fons, no seria tot un plaer, haw, haw!
ResponEliminaval, leblansky, es que em tenies preocupat. Ara que et volia fer la competència amb el meu divendres musical, fins i tot l'allau li agrada.
ResponEliminaMés trànquil que els black and décker? Vull dir els Pan sonic,però per mirar d'omplir aquestes merrie melodies, miraré d'escoltar als Kruder & Dorfmeister ,un joc de nens comparat amb aquests.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Estimat Leblanski: necessite contactar amb tú, per ací acabem de fer-nos blogaires i he penjat un text al barcadebou.blogspot.com que és de la teua incumbència. Quan pugues pega una ullada per allà. Besadetes a la Carme i l'Helena.
ResponEliminal'Amadeu.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmadeu, ara mateix vaig a fer-te una visita al bloc!
ResponElimina