MIGRACIÓ

Dibuix primerenc -i espectacular- d'Hergé

Es veu que el meu cos no és capaç de suportar la pressió. Es veu: el meu ull dret ha patit quatre “derrames” (no sé si en català es diu “vessament”) en menys d’un mes, i com que no es qüestió d’anar tot el dia amb ulleres de sol, crido l’atenció amb aquest vermell intens al voltant de la pupil·la, i amics i coneguts em pregunten, cada cop que em veuen, què m’ha passat i conclouen que “t’has de cuidar, home”; al super la caixera es queda mirant-me amb cara de pena; i els nens petits m’assenyalen i li pregunten als pares “què li passa a aquest senyor”.

I el metge, que tinc un quadre clínic d’ansietat, i que em prengui aquest medicament com a mínim un cop al dia, i ja veuré. A veure, em dic jo, a veure.

Els meus problemes amb la pressió tenen el seu origen en tot el que està succeint aquests mesos. I com no ho sé pair, doncs el meu cor pateix: hipertensió.

A mena de preservatiu he decidit desconnectar de facebook i grups de whatsapp, o entrar-hi el mínim possible. Em sap greu no fruir del debat, però em cal fugir quan aquests degeneren en diarrea verbal.

Arribo a sentir-me ridícul quan em passa pel cap penjar al facebook les fotos de la darrera collita de codonys, o quan em ve de gust iniciar al whatsapp un debat sobre el nou Blade Runner: amb tot el que està passant, ara tot això semblen foteses.

Em queda, però, el meu bloc. Necessito expressar-me sobre altres coses, parlar de música, de tebeos... I també de política, sí, però sense que ens acabem escopint ni fent proclames.

-->

PS: al moment de publicar aquest post, ja vaig pel setè derrame ocular. Ai ai ai!