No va ser per casualitat que la Carme i jo ens vam assabentar, a
principis d’Octubre, de l’expo al CIP
(Centre International du Photo-journalisme) de Perpinyà sobre la revolució
soviètica: qui es passa el dia escanejant selectivament tot allò que se li posa
a la vista, per força acaba descobrint allò que li interessa.
Ergo vam veure el cartell anunci -1917, images d’une revolution - vam anar
al Couvent des Minimes, que és el lloc on hi ha el CIP - ens vam quedar amb un
pam de nassos - l’expo no començava fins mitjans de mes.
Aquest passat cap de setmana hem tornat a
Perpinyà i ara si, hem vist l’expo, i dono fe que val la pena. Molt.
Mentre fruíem d’imatges i textos –perfectament
acompassats uns i altres- ens preguntàvem si hi hauria catàleg, i front a la
més que possible negativa, vam fer tantes fotos com vam poder amb el mòbil. No
calia: hi havia catàleg. I pòster! Demanem per comprar-lo, i aleshores la
recepcionista ens respon amb una de les expressions que més detesto de la
llengua francesa:
-Je suis desolée.
Ens explica que el catàleg només es pot
comprar a la botiga adjacent, i ja està tancada. Tot i això, la dona s’esforça
en atendre’ns quan veu que nosaltres també estem desolés, fins i tot va a
comprovar si hi ha algú a la botiga, i torna dient que hi ha algú a l’interior,
el vigilant potser, i que preguem, que igual ens obren.
-Allez-y!, ens commina. Et nous allons, i piquem
el vidre i ens presentem al senyor de la botiga i li expliquem que venim
expressament de Dosrius –le cul du monde!- per comprar el catàleg.
-Je suis desolé, respon ell.
Ens explica que és un oficinista que treballa
allà fora de l’horari d’atenció al públic. No pot vendre. Però li seguim
pregant, i finalment l’home accedeix, amb la condició que li paguem en efectiu:
35 € el catàleg, 5 € el pòster. Li fem l’onada.
Ens rasquem les butxaques i entre la Carme i
jo aconseguim reunir –rien ne va plus!- 45 €, que ens permeten comprar un
catàleg i dos pòsters.
Marxem escurats però contents. Ha valgut la
pena l’expo, el catàleg –una delícia d’edició!-, l’aventura dels desolés. De
tornada cap a Dosrius, cantem fragments de la imprescindible Moscú està helado. A casa, rebusco el
cedé que fa anys vaig comprar, amb deu versions del tema. La cançó és del 1980,
la recopilació en cedé és del 2004. El trobo.
Penso en fer un vídeo acoblant expo i música.
Penso en regalar-li a la Carme el llibre que
del meu admirat China Miéville s’acaba
de publicar en castellà: Octubre, la
historia de la revolución rusa. Un consagrat a la ci-fi, escrivint un
assaig? M’informo: Miéville es declara trotskista.
Penso en recomanar l’expo a tothom.
Ho faig!
оставил меня замороженным
ResponEliminaEm pensava que havies escrit a la babalà, i resulta que hi ha missatge! Bravo, tovaritx!
EliminaNo dic que l’exposició no estigui bé però.... no fa per mi. De totes maneres m’alegro que hagis acabat feliç amb el teu catàleg.
ResponEliminaPons, ni t'imagines les ganes que li tenia a aquest catàleg!
EliminaJe ne suis pas désolée!
ResponEliminaJe suis trés heureuse pour avoir vu cette exposition avec toi!
Em va agradar molt l'experiència i és recomenable de debò fins i tot als no propers al tema.
El muntatge musical sobre les imatges....GENIAL!!!
I el meu llibre OCTUBRE promet molt
Carme, el millor de tot és que som capaços de des-desolarnos junts ;)
Eliminaboníssim el video
ResponEliminaPretèn ser un tast de l'expo però des del punt de vista leblanskià ;)
ResponElimina