GO WEST!

Ni de petit ni d’adolescent el gènere western va ser sant de la meua devoció, encisat –abduït?- com estava per la ciència-ficció i avorrit per les infinites pelis d’indis i cowboys  que passaven al cinema de Xàbia i a la tele. Ara encara em costa d’empassar, però crec que entre el llunyà oest i jo hi ha hagut un apropament, sobretot perquè l’oferta s’ha anat ampliant i això permet fer una tria al gust del consumidor.

Aprofitant l’empenta d’un dels últims llibres que he llegit, inicio tirallonga de posts  precisament amb el western: Butcher’s Crossing el vaig comprar a València, a punt de començar les vacances de Nadal, de camí cap a Xàbia i amb la idea de submergir-me en una aventura on els cavalls, els rifles, les caravanes i els saloons em preservessin de les tradicions nadalenques que tant detesto, submergint-me en el farwest.

Tenia poques esperances que la novel·la m’agradés, però em va apassionar des de les primeres pàgines. A l’estil del que fa Melville a Moby Dick, l’escriptor texà John Williams introdueix el lector en el món on es desenvolupa el relat, en aquest cas els indrets on es practicava la cacera de búfals, i ho fa a fons, de manera meticulosa i amb tot luxe de detalls, com si hagués viscut allà tota la vida i s’hagués dedicat a l’ofici ja de ben petit.

La lentitud i parsimònia amb que es desenvolupen els esdeveniments narrats és en el cas de Butcher’s Crossing un valor afegit. L’aventura és permanent, però no treu espai literari a l’aprofundiment en l’anàlisi de la personalitat dels protagonistes, que es compten amb els dits de la mà si exceptuem als búfals, pobladors a desenes de milers del llibre, i que són l’element clau juntament amb els humans. El coneixement dels búfals que demostra tenir John Williams deixa al lector bocabadat, i posats a destacar, em quedaria amb el capítol on descriu de manera tan minuciosa, didàctica i macabrament bella com se’ls arrenca la pell a aquests animals; ni un escorxador poeta ho hauria pogut millorar.

Butcher’s Crossing gira al voltant del ritual d’entrada a la maduresa –a l’estil de John Dos Passos en el seu Iniciació d’un home:1917- per part d’un jove que, atret per l’aventura i la poesia dels espais oberts, abandona la gran ciutat i sucumbeix a la inesperada rudesa de la vida dels caçadors de búfals.

El llibre s’inicia amb dues cites, una d’elles de Herman Melville, de la que transcric un fragment:

(...) los poetas sostienen que tanto para corazones como para pulmones doloridos, la naturaleza es el gran remedio. Pero entonces ¿quién dejó que mi cochero muriese congelado allá en la pradera? ¿Y quién tuvo la culpa de que Peter el Salvaje se volviera idiota?

Vaig acabar Butcher’s Crossing abans del dia de reis, i malgrat els darrers capítols, que probablement siguin més del gust d’un lector amant dels westerns crepusculars que d’un cor amb ínfules romàntiques com el meu –algun dia maduraré-, m’atreveixo a recomanar aquesta novel·la com a revulsiu de Zane Grey, el Cherif King i Marcial Lafuente Estefania, però també com a obra de gran nivell literari.

Ah! I el més important: a Butcher’s Crossing no apareix ni un sol indi!

La banda sonora d'aquest post estarà disponible dimecres vinent al bloc Santa Tecla