L’Annie Clark, que publica els seus treballs
més personals sota el nom de St Vincent, és una bona cantant i una excel·lent
guitarrista, però a mi sovint m’acaben agobiant les seues composicions, en
especial quan la guitarra elèctrica passa a primera fila i es converteix en el
so dominant.
No és el cas de Cruel, una de les millors
cançons dels seu darrer cedé, Strange Mercy, on cada instrument ocupa el seu
lloc, i la veu de l’Annie domina de principi a fi.
Eeeecs!!!... quina família més repel·lent . És realment cruel ser enterrada en vida...però n'hi ha tantes dones que no se n'adonen i...............ah, ehem!
ResponEliminaLa música m'agrada, està prou bé!
Carme J, afortunadament, tot i que ets una gran despistada, tu estàs ben viva :)
EliminaLa noia és guapa... (m'explico, oi?)
ResponEliminaTirant, les darreres estadístiques de les teues valoracions del Merrie Melodies apuntaven avui molt alt. Lamentablement, no ha estat així; deu ser que has trobat l'antivirus?
EliminaMolt bé, tant la cançó com el clip. Bèstia, com a mi m'agrada.
ResponEliminaAllau, ídem, ídem i ídem :)
EliminaEstà molt bé aquesta proposta, Lablansky. El vídeo, tan real com simbòlic, ens porta a una explícita poética cruel de la quotidianidad. La "banda sonora" està prou bé; però sense les imatges perdria, per a mi, la suggerència que la fa atractiva.
ResponEliminaÁbradas, el poder de les imatges és gran, molt gran: són capaces de tirar per terra una bona cançó o fer-la més atractiva, com afortunadament és el cas d'aquest Cruel. També de vegades passa al contrari, com en el cinema: una bona banda sonora pot millorar molt un film, tot i que no es massa freqüent que l'enfonsi. El millor és quan els dos elements van agafats de la mà.
EliminaM'ha encantat!!! Déu meu! Això mereix estar entre les set coses més rares que he vist aquesta setmana. Un videoclip genial, Leblansky, gracies per penjar-lo.
ResponEliminaGràcies, Eduard! Em costa de veure'l tan estrany com tu dius, però celebro que t'hagi agradat. Bon i llarg cap de setmana :)
EliminaProposo que a partir d'ara els cantants, músics i altres perpretadors de sorolls "musicals" puguin rebre el just càstic de la St. Vicent...
ResponEliminaOsti, el que si que és "CRUEL", és entrar a l'enceneu els llums i trobar-te sempre el mateix des el 27 d'abril..........Quanta feina i distraccions prioritàries....
ResponEliminaEncara sort que alguns dies, en formo una petita part d'elles!!! Muacks!
Tens tota la raó!
EliminaQuina crueltat més cruel.
Llum(l'altra), sort que tu em comprens !!!
EliminaAquesta crueltat ja està arribant al límit, no sé si serè capaç de resistir massa més temps aixi! Crec que NO !!!
EliminaCoi de nena i de tenir només un ordinador !!!
ResponEliminaOooh!.... Bé, comprensió i conformació, potser portin a la redenció...!!! És el que n'hi ha!
ResponEliminaCarai, avui repassava els blogs enllaçats i m'he adonat de la teva llarga sessió sabàtica. Espero que no sigui res greu, i que aquest títol no sigui cap mal auguri. Coses de la feina? Segurament que sí. En fi, ja posats et deixo una petita mostra dels posts que he penjat i que m'agradaria que haguessis vist,
ResponEliminasalut!
http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/06/busco-trabajo.html
http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/06/senoritos-de-mierda.html
Lluís, l'encertes de ple quan dius que són coses de la feina: alguns estem fins al cul de feina, i altres van bojos cercant-ne una. La Carme i jo, sense anar més lluny, ens trobem ara en aquesta situació, i tots dos fets pols.
EliminaTot i això, em costa encara més tancar el bloc que mantenir-lo, o sigui, que m'hi poso ja novament. Gràcies per passar-te per aquí, una abraçada i seguim en contacte.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina