“Ma premier visite à Tartarin de Tarascon est restée dans ma vie comme une date inoubliable. Il y a douze ou quinze ans de cela, mais je m’en souviens mieux que d’hier.”
Va ser l’any passat, durant un viatge a la Provença francesa -de la qual puc dir moltes coses i la majoria molt bones-, quan vaig conèixer el poble de Tarascon.
Més que per visitar, aquest és un lloc per passejar: sense presses, en companyia o sol, el viatger s’ha de deixar portar pel tarannà d’aquesta vila occitana, aturant-se ara en aquell carreró, una mica més tard en aquest cafè, aquí per escopir al riu, més endavant per visitar el castell o el museu imaginari de Tartarin, i després seure tranquil·lament en un banc del carrer o en la terrassa d’un bar, i llegir i de tant en tant aixecar el cap i respirar pausadament, i contemplar la llum del capvespre o del migdia o del matí, i potser treure un bloc i dibuixar o pintar o escriure.
Al quiosc del poble vaig comprar la trilogia de les aventures prodigieuses de Tartarin, i a la llibreria de vell una edició de 1930 de només 330 exemplars –el meu és el 108- il·lustrada -15 aquarel·les i 30 dibuixos a una tinta- per André Collot, i em vaig quedar amb ganes de comprar alguna altra de les obres de Daudet: n’hi havia moltes edicions i cada qual més espectacular... i més cara.
Vull tornar a Tarascon i prendre un pastís de Marsella mentre contemplo a la Carme asseguda davant meu, contant-me alguna història de la vida quotidiana. La dibuixaré amb el llapis o amb la ment, tan se val: la dibuixaré.
Vull tornar a Tarascon i fer-me amb una bonica edició de les Lettres de mon moulin, a ser possible il·lustrada, i a ser possible que no sigui massa cara, i passejar pel poble i seure i llegir-la, i potser cantar en veu baixa.
Serà un viatge de plaer, diferent dels que es fan habitualment amb tot d’horaris predeterminats i llocs per visitar i quilòmetres i quilòmetres per fer cada dia.
Vull tornar-hi aviat.
Jo el Tarascon que conec és el del Pirineu, de fet sempre havia pensat que aquest era l'autèntic, un motiu més per viatjar a la Provença.
ResponEliminaCarles, jo fins fa poc no en coneixia cap dels dos, però el de la Provença bé val un viatge.
EliminaLa tardor passada vaig encarregar-li a un amic que feia estada a París que visités la Librairie des Alpes (el temple de la bibliofília muntanyenca) i em comprés un "Tartarin sur les Alpes" il·lustrat pel gran Samivel.
ResponEliminaTot i que al catàleg on-line figuraven 28€, va resultar que eren uns impossibles 350€ (amb litografia original inclosa).
I qui no és un Tartarin, un aventurer de pa-sucat!
Jordi, 350 euros refreden a qualsevol! El meu em va costar 65, i em van doldre al moment de pagar-los. Ara no me'n penedeixo gens ni mica.
EliminaLa lectura del Tartarin de Tarascon la vaig fer jo diria que pels volts dels quinze o setze anys, i recordo (a mitges) que em feia riure i que em deixava perplexe. Fins més tard no vaig comprendre que d'allò se'n deia literatura d'humor, i què és aquesta mena de broma irònica, sarcàstica i alhora tendra. El personatge costa d'oblidar, i la meva idea llavors era que Tarascon havia de ser un lloc imaginari, sorgit d'un pur joc fonètic entre el personatge i el poble. Però no. Certament que és real.
ResponEliminaDurant la segona guerra, per cert, la Luftwafe hi tenia una curiosa base amagada dintre una cova.
Lluís, jo el primer Tartarin que vaig llegir va ser una versió abreujada -i probablement censurada o retallada a sac. Quan vaig l'ocasió de llegir-lo sencer em va passar com a tu, que no em va semblar tan banal o ximple com l'havia vist en un principi.
EliminaI del poble de Trascon, ja veus que canto excel·lències, com de tota la Provença: és per passar-hi dies i dies, però sense presses.
Així m'agrada viatjar, camuflat entre la gent i respirant els llocs on ja he estat sense haver-hi anat mai.
ResponEliminaMolt boniques les il·lustracions de Collot.
Enric, doncs no t'ho pensis i passeu-vos per allà.
EliminaI les il·lustracions de Collot m'agraden especialment per que són força diferents a les altres que s'han fet per al Tartarin: són força fosques, i el color apareix molt poc, capbussat entre els grissos. De fet, segons em va explicar el venedor, aquest és un dels Tartarin generalment menys apreciats, precisament per això.
Un més a la llista de viatges pendents. Cada dia és més llarga!
ResponEliminaAlyebard, a mi em passa el mateix: la llista cada cop és més llarga, i jo cada cop tinc menys peles :(
EliminaEncantador tot, Tartarín, La Provence, Tarascon, la llibreria de vell i ... TU !!!
ResponEliminaCarme, si enlloc de les bambes poguessis veure la meua cara en llegir-te, contemplaries els dos petits tomàquets rosats que se m'han posat a les galtes!
EliminaLluís, disculpa que t'esmeni la plana: de Tarascons n'hi ha un parell. El "a seques" provençal de les ribes del Roïna -el genuí del Tartarin-, i el pirinenc Tarascon-sur-Ariège -el santa santorum de l'art rupestre paleolític. Aquí és on s'obre l'esbatanada bocassa de la Bedeilhac, on la nazi fàbrica d'avions.
ResponEliminaMira per on jo hi vaig ser-hi fa poc més d'un any, encara que no amb tanta coneixen-ça del Tartarín, si que varem fer un petit tast
ResponEliminaGarbí, ets un gran viatger. Si no recordo malament, va ser aquell viatge on també vareu passar per la bambuseria, oi?
EliminaUna bona descripció d'un petit gran plaer.
ResponEliminaTirant, crec que a tu t'agradaria especialment, així com tota la Provença. I ves amb companyia :)
EliminaDoncs mira que m'ha agradat fer la passejada amb tu :) Tartarin és un dels meus personatges preferits :)
ResponEliminaClídice, ara l'has de fer la de veritat :)
EliminaTartarin és, curiosament, força desconegut entre els lectors actuals, quina llàstima que se'l perdin, oi?
No conec Tarascon, ni el de Porvença ni el del Pirineu que diu en Carles Hernando. D'altra sempre és molt macu visitar un lloc del que has llegit.
ResponEliminaEduard, veure el que s'ha llegit és un dels plaers del viatger, encara que no sempre resulta com un s'esperava. És el que em va passar a mi amb Cassis ( http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2011/12/chaland-cassis-i-jo.html )
ResponEliminaAfortunadament, no és el cas de Tarascon :)
Vaig estar menys d'una setmana per aquelles contrades el setembre passat. Varem establir el quarter general (un hotelet molt modest) a Arles i varem vagarejar per la Camarga, Avinyò, Aix i algun llogarret més, però no se'ns va ocórrer entrar a Tarascon.
ResponEliminaBrian, suposo que s'ho va passar bé i us va agradar :)
EliminaTarascon és poqueta cosa en comparació amb Avinyó, per exemple, però és un lloc més que per visitar -que també- per passejar, ja et dic.