A les revistes s’acostuma a publicar algun acudit gràfic, ni que sigui per emplenar l’espai sobrant, i com que ja se sap que una imatge val més que mil paraules, en alguna ocasió l’acudit va acompanyat d’un senzill Sense paraules.
És el que jo posaria als vídeos del que va passar a València que aquests dies corren per l’hiperespai: “sense paraules”, que no en calen. Però si hem d'afegir una banda sonora, que siga la Garrotada en Swing de l’Ovidi Montllor. Eres gran, Ovidi!
Un dels grans... i no callarem mentre ells tinguin la tralla!!!
ResponEliminaNo callarem! I cal aprofitar ara que al menys la web encara és lliure...
EliminaQue les garrotades només les cantem i no les rebem!!
ResponEliminaLa vida es tan preciosa!!!......Justicia justa (Frases joia)
M'agrada aquesta vena reivindicativa d'avui
Carme, l'Ovidi sabia cantar i reivindicar. Altres, només una cosa o l'altra; i encara uns altres, ni una ni l'altra.
Eliminaavui m'has inspirat l'entrada meva i t'he fet un enllaç. L'Ovidi s'ho mereix
ResponEliminaAris, l'Ovidi és mereix tants posts com calgui per reivindicar-lo coma persona i com a artista.
EliminaJo, ¡qué pena!, me encanta Ovidi.
ResponEliminaPombolita, però ens va deixar una gran obra.
EliminaMolt gran l'Ovidi. En necessitem més com ell en aquest país que se'ns desfà a les mans.
ResponEliminaTirant, era un gran cantant, reivindicatiu i d'esquerres, poc més es pot demanar. Ah, i a més, valencià d'Alcoi.
EliminaLa vida..., pot ser deliciosa per aquests del garrot que ens tracten d'enemics? Ben segur que no.
ResponEliminaA la fina ironia de l'Ovidi la podríem complementar amb aquella sextina sui-generis del Pi de la Serra: la de "la policia està al servei dels ciutadans".
Girbén, no recordava la del Pi de la Serra. Eren temps on els bons músics havien de ser, a més, fins en el camuflatge: d'aquí ve probablement la ironia.
EliminaPer a mi no n'hi ha cap altre com Ovidi; i no només com a cantant.
ResponEliminaEnric, gran cantant i gran persona: què més cal?
EliminaSóc al Merrie Melodies? Què ha passat avui que finalment hi ha una música com els déus manen? La primavera valenciana s'escampa per arreu del món i t'inclou també a tu?
ResponEliminaEn fi, escolto l'Ovidi i callo, que són paraules majors!
Galderich, cada música té el seu moment, i cada moment té moltes músiques. Cal ser eclèctic i no tancar les portes a res. Però evidentment, en el cas de l'Ovidi, les portes sempre les tinc obertes de bat a bat.
EliminaTinc quatre valencianes a la meva facultat (totes quatre de Castelló, per cert) els demanaré a veure si els sonen. Una concretament és una veritable fan de la música velenciana.
ResponElimina