27 d’octubre del 2011

EXPECTACIÓ


Cadascú té la seua particular relació amb Tintin.
Començant pel primer contacte, que la majoria va tenir de ben petits, i continuant per l’irresistible bellesa de la línia clara i la més que discutible linealitat dels guions, centre de la major part de les crítiques a l’obra d’Hergé.
Podem tenir una llarga conversa sobre la genialitat de L’estel misteriós –la meua preferida-, l’aventura d’El ceptre d’Ottokar, la recerca de l’identitat perduda a Tintin al Tibet o l'humor de Les joies de la Castafiore sense arribar a posar-nos d’acord en quasi res, i acabar concloent que l’obra mestra indiscutible és El Lotus blau.
Em refereixo sempre a l’Edgar P. Jacobs com la persona que va donar el segell de qualitat, precisió i erudició a les aventures de Tintin, i a Bob de Moor com el responsable d’haver-li fet vestir pantalons acampanats, entre d’altres malifetes estètiques, i parlo de la tasca poc reconeguda i no obstant molt valuosa que va dur a terme Jacques Martin a nivell de fons i decorats. És clar que aquestes afirmacions resulten polèmiques, i sens dubte em trobaré sempre amb qui pensi el contrari.
Tintin és un món públic i personal, ètic i estètic, sentimental i reminiscent, i per això l’estrena de la peli desperta tanta expectació. I emoció. I fins i tot terror pànic. I no vull que m’ho expliquin, vull sentir-ho en primera persona. Ja tinc les entrades –numerades- per divendres, a primera hora de la tarda, a la fila 7, amb una colla de penjats com jo. 
Estic expectant!

26 comentaris:

  1. Ooooh! Al menjador de casa hi tinc un quadre penjat, tot lluent i ocupant un lloc ben cèntric, de la portada de l'Estel misteriós! Va ser el meu primer Tintín. El que em van regalar mons pares de ben menut quan jo no sabia ni què era allò del Tintín. Recordo la lectura d'aquell primer còmic... brutal, em va enganxar, em va atrapar (encara hi ha les taques de Nocilla de llegir-lo mentre esmorzava abans d'anar a l'escola). Des de llavors, van anar caient tota la resta de Tintins de la col·lecció (l'única col·lecció que he fet en la meva vida).

    Seré fora aquest cap de setmana, però crec que aprofitaré el dimarts de festa per anar-hi. La vull veure. Em fa por (sé que m'entens quan dic això).

    ResponElimina
  2. Em sembla que hi ha una munió de fans del reporter, no m'ho pensava. Jo em vaig quedar en la meva etapa infantil, els vaig llegir tots i aquí es va quedar la cosa. Crec que era més d'Atèrix... no em pegueu!

    ResponElimina
  3. Tot i no ser un fan incondicional, havia llegit molta cosa i m'agradava. Però ara tinc ganes d'anar a veure la pel·lícula sense pensar en el que havia llegit, per no portar patrons pre establerts. Encara no tinc dia, el que si tinc clar és amb 2D

    ResponElimina
  4. Comparteixo amb tu la preferència per L'estel misteriós, que em sembla l'aventura més rica de símbols i lectures. Però en canvi això de la pel·li em deixa indiferent. El tràiler em sembla molt poc atractiu (per als que vam ser lectors dels "àlbums"). Veig que el personatge és tridimensional, hiperactiu i que hi ha els tòpics habituals del cinema d'acció. En fi, cal entendre la pel·li com la lectura (i la traïció) que ha fet la indústria i res més. De manera que jo la veuré el dia que la passin a la TV.

    ResponElimina
  5. Leb, potser no en tinguis notícies per manca de connexió amb els equips de xoc d'alertes biològiques, i que, així, encara no en sàpigues res de l'extrema perillositat del fong Antitintinus bordurius que està atacant totes les còpies del film.
    Només volia avisar-te'n perquè moderessis les teves expectatives, no fos cas que al final tot quedés en res pel rellamp de maleït fong.

    ResponElimina
  6. Expectant, sí senyor! Fila 7, que és número màgic. I acasa dels avis, que és d'on venen totes les aventures que he somiat.

    ResponElimina
  7. Jo recordo que al principi em va costar enganxar-me a Tintín. No va ser fins als nou anys quan endut per una delia (ja passada) de col·leccionar coses vaig comprar -poc a poc- tota la sèrie de còmics. Aleshores, poc a poc, vaig començar a sentir afecte per en Tintín.

    ResponElimina
  8. Leb, ja saps com m'agradaria ser amb vosaltres demà. No dic que no m'escapi a una primera sessió barcelonina. Si no, segur que caurà el dissabte!

    ResponElimina
  9. Estava rumiant ara (i m'he quedat amb el dubte) si el Pedrín del Roberto Alcázar també duia els pantalons acampanats. Ho he anat a mirar a can Google images i resulta que tan aviat els duia curts com llargs com acampanats. ¿Potser depenia del fred que feia?

    ResponElimina
  10. Aris, aquest cop t'hauré guanyat, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Porquet, darrere de cada àlbum de Tintin cadascú de nosaltres té una història personal, i m'atreviria a dir que sempre és una bella història.

    ResponElimina
  12. XeXu, amb el Tintin passa que té fans de totes les edats, i així al final resulta tot plegat una bona colla.

    ResponElimina
  13. Garbi, a mi em pot sempre la novetat, i la veuré en 3D. L'espectacle -en cas que hi sigui- encara serà més apoteòsic!

    ResponElimina
  14. Garbí, on dic "hi sigui" volia dir "ho sigui".

    ResponElimina
  15. Lluís, jo prefereixo que l'hagin fet tridimensional: és un format que no afecta -ni per bé ni per mal- l'estètica original de l'obra, i així el sacrilegi no es podrà cometre, al menys en aquest àmbit.

    ResponElimina
  16. Girbén, no problemo: les ulleres 3D que em posaré per veure la peli estan fabricades a Syldavia, i són a prova de virus bordúrics, ja que porten un bany protector de greix de pelicà, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Enric, d'entrada m'has descol·locat amb això de la casa dels avis :)

    ResponElimina
  18. Eduard, és curiós que, tot i l'insistent propaganda anti-Hergé, aquesta no hagi aconseguit crear cap prejudici als seus lectors. Potser perquè s'ha accedit a la seua obra de petits... però de grans, l'afecte es manté.

    ResponElimina
  19. Allau, ja saps com m'agradaria que estiguessis amb nosaltres demà.

    ResponElimina
  20. Brian, he repassat els meus Robertos, i jo diria que el Pedrín sempre duia pantalons curts al començament de la sèrie.

    ResponElimina
  21. JUa, jua, jua...! Ara me n'adono! :-D

    ResponElimina
  22. A mi la pel·li em dona molt bones vibracions el propi Hergé va dir que Spieberg era el director idoni per portar a Tintín a la gran pantalla. Ah! i sento no ser-hi demà amb vosaltres, m'hauria agradat molt, però anava molt just d'horari.

    ResponElimina
  23. Jo esperaré a dissabte. Tinc una amiga a Brussel·les que ja l'ha vista. Allí se'ns han avançat una setmana, llamp de rellamp!

    ResponElimina
  24. Encara que les sorpreses no siguin agradables, compensen la meva necessitat de sortir de dubtes... Anem-hi doncs !!!

    ResponElimina
  25. Potser m'hi faran anar les nenes, encara no ho tenen clar, però no seré com tu, dels primers, nosaltres esperarem que hagi passat una mica el BOOM...

    ResponElimina