28 de gener del 2011

FANTASMAGORIES

L’hivern és un bon moment per llegir relats de fantasmes. Els cors perduts de M. R. James, La porta oberta de la Margaret Oliphant, o El santuari, d’E. F. Benson, per exemple.
La música de The Five Ghosts, el darrer cedé dels Stars, pot servir com a melodia de fons per no deixar-se portar per l’endormiscament vaporós dels relats, i en acabar la lectura, per continuar fruint del pop elegant d’aquests canadencs: una prova és aquest Dead Hearts amb que comença el disc.


12 comentaris:

  1. Està tot molt bé, indroducció i presentació.

    La música és xula i es podria aprofitar per una banda sonora pel·liculera d'adolescents. oi?

    ResponElimina
  2. Exacte: elegant és l'adjectiu :-)
    Happy weekend!

    ResponElimina
  3. Leb, gràcies per aquesta proposta!

    M'agrada que m'acompanyi en aquest divendres!

    Bon fred!

    ResponElimina
  4. aquesta musica enllaça amb la meva entrada d'espiritisme!.
    M'he copiat el temps a la meva web, a BCN tenim una mica més de calor...

    ResponElimina
  5. Vero, m'alegro sincerament que t'hagi agradat la música que he penjat avui. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. Carme J, jo més aviat la veig adient per un musical a la british. Ara mateix m'imagino als adolescents vampírics de Crepúsculo cantant aquest Dead Hearts i no ho acabo de veure clar :)

    ResponElimina
  7. Carme de la maleta, bon i feliç cap de setmana!

    ResponElimina
  8. Tirant, ara ja començo a veure per on van els teus gustos musicals. Tot i això, el teu post d'avui m'ha deixat descolocat, sincerament :)
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Aris, si pot servir com a banda sonora al teu post d'avui, és boan cosa!
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. Galderiiiiiiiiiiich!!! On eeeeeets? Trobo a faltar els teus comentaris irònics i demolidors de cada divendres, no pot ser que em deixis sense la dosi habitual de crítica negativa!

    ResponElimina
  11. No sona malament, però tampoc no ho posaria com a banda sonora de relats o pel·lícules de por. Ara mateix he de dir que no he prestat atenció a la lletra, només sentia la música i les veus, així que potser la cagaré molt, però jo ho posaria com a sintonia d'una pel·lícula d'aquelles de superació personal, m'ho he imaginat i tot.

    Per cert, mai havia vist que algú respongués el comentari d'algú que no havia comentat!! M'ha semblat genial, i m'has donat idees. A veure si les duc a terme.

    ResponElimina