6 d’octubre del 2010

FIGUES DE FIGUERA ALIENA

Les darreres neus van desarrelar un dels pins dels veïns, i això ha permès que la seua figuera, que llinda amb ma casa, creixi més ufana que mai i envaeixi amb les seues branques un petit reducte del meu jardí.
Fa unes setmanes, la Carme i jo ens varem adonar del cas i de la gran quantitat de figues que estava fent, moltes de les quals només es podien collir des de ma casa. Vam cridar als veïns –el Pedro i l’Anna Maria, una parella encantadora que fa poc que acaben de tenir un bebè- per dir-los que nosaltres ens encarregaríem de collir-les i que els hi passaríem, però per a sorpresa nostra, ens varem comentar que a cap dels dos els agraden les figues, i que en collíssim tantes com ens vingués de gust, que ells les deixaven perdre cada any!
Així que ara, a més de les figues que ens regalen altres veïns que tenen també figuera, nosaltres ens dediquem a robar-ne –amb permís dels amos-, que això és el que els hi dona aquell gust tan especial.


[anotació a peu de post: els caps de setmana, la Carme i jo ens fem per esmorzar unes torrades amb formatge fresc i figues acabades de robar, i puc ben assegurar que és una manera ben dolça de començar el dia]

42 comentaris:

  1. No hi ha com tenir bones relacions amb els veïns, i que aquests tinguin alguna possessió de la que no volen gaudir!

    ResponElimina
  2. ai! les figues! a vegades em regalen mermelada de figues casolana, boníssima!!! els meus esmorzars milloren i molt!

    ResponElimina
  3. la bona relació amb els veins es primordial, salut amb que vagi de gust la figa

    ResponElimina
  4. Mmmmmmmmm, quins caps de setmana tan bons i saborosos!
    Llàstima que només sigui esmorçar de cap de setmana i amb data de caducitat. . .
    Robant amb permís s'experimenta una sensació agradablement intensa!
    Visca el veins generosos! Tooooooots!

    ResponElimina
  5. Que bé que esmorzeu, punyeteros. Ja ho diu la dita, millor un bon veí que un parent a Mallorca. Es pressuposa que no sou a Mallorca. Haw, Haw.

    ResponElimina
  6. i heu provat de sortir al matí amb la fresca, collir unes quantes figues i, al pati (això és obligatori) mateix, sucar-ne el pa com si fos pa amb tomàquet? t'ho menges tranquil·lament, observant l'horitzó, com si tinguessis pensaments profunds ... :D

    (ei, robar amb permís no val per a un bon currículum en el món del delicte eh!)

    ResponElimina
  7. Si el formatge, a més fos de cabra, el gust seria brutal.
    I estic amb la Clidi, robar amb permís no val per a la carrera delictiva. Bones figues (d'un altre paner?)

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt l'efecte visual de l'apunt: m'ha fet somriure.

    ResponElimina
  9. Afortunats vosaltres! Jo no tinc on anar-ne a collir, i la petita figuera que viu al meu pati, malgrat uns esforços enormes per donar-ne, fa unes figues la mar de sosses!
    Prenc nota de la recomanació de la Clídice...deu ser boníssissim!

    Cuideu-los aquests veïns, cuideu-los!

    ResponElimina
  10. Ep, que això no és robar. Ja des de l’època dels romans, els fruits que pengen a casa de l’arbre del veí, són usdefruit del que “pateix”la invasió de les branques. L’acceptació del veí, sempre estalviarà problemes, però.
    Salut i bon profit!

    ResponElimina
  11. Però, quina bona vida que et dons, Leb! I amb la Carme!. M'alegro molt. Jo les figues les he de comprar i no es el mateix. Clar que la meva cunayada també te un hort al maresme i de quan en quan em don de tot. Al balcó tinc una tomaquera amb un tomàquet. (1!).

    ResponElimina
  12. Ostres què xulo! Doncs aquest diumenge vaig anar a un restaruant i a la carta hi havia foie amb figues. A part de ser una bomba potser pot ser boníssim per sopar! Petonets i dolços esmorzars

    ResponElimina
  13. Totes les coses robades tenen un gust especial. Potser és el gust específic de la cosa robada, ja sigui una figa, una col-i-flor o una carxofa. Després hi ha les coses trobades, que també tenen el gust diferent de les comprades.

    ResponElimina
  14. Menjar figues amb pa i formatge és un dels meus àpats predilectes de la tardor. Un menjar típicament mediterrani. M'encanta robar figues... sobretot si són verdes.

    ResponElimina
  15. Ei, ara he recordat un plat boníssim que vaig menjar fa poc...una fulla de figuera, amb una generosa llesca de formatge Provolone (pot ser qualsevol altre), es fa escalfar en una planxa de ferro, a poc foc, i tapat. Quan el formatge s'estova prou, s'espolvoreja amb sal gruixuda, cebollí tallat a juliana, i un raig d'oli d'oliva verge.
    L'aroma de la fulla...és impressionant, encara que només serveixi de plat!
    S'acompanya, obviament de figues del temps (per a mi les millors són les de coll de dama, però les dels veïns siguin quines siguin aniran perfecte!)
    Voilà!

    ResponElimina
  16. XeXu, sí, incomprensiblement, ni a ell ni a ella els agraden les figues. Quan ens ho van dir, ens pensavem que feien conya; ara pensem que és bona cosa, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Kika, ja m'agradaria a mi saber fer melmelada de figues. Tot i que ara seria un bon moment per aprendre'n :)

    ResponElimina
  18. Garbi24, quanta raó tens amb la frase que dius. I no només pel tema de les figues: els mal rollos amb el veïnat són una mala cosa, i per desgràcia, són quasi inevitables :(

    ResponElimina
  19. Carme J, que visquin els veins generosos... i les veïnes simpàtiques i amables!

    ResponElimina
  20. Alyebard, ni la Carme ni jo som de Mallorca, però no em faira res: així quan s'acabin les figues sempre tindriem una excusa per empassar-nos una ensaïmada o una torrada amb sobrasada per esmorzar, mmm :)

    ResponElimina
  21. Clídice, així és com ens les mengem: aixafades en la torrada de pa, tot i que la cara que posem no és de tenir cap pensament profund, sinó d'acabats de despertar, haw, haw!

    ResponElimina
  22. Eulàlia, ja he apuntat "comprar formatge de cabra" a la llista per la propera compra :)

    ResponElimina
  23. Allau, doncs jo que me'n alegro i molt que hagis somrigut amb les fulles de figuera :)

    ResponElimina
  24. Galderich, ja fas bé dirigint-te també a la Carme, que darrerament és quien parte y reparte en la qüestió de les figues, haw, haw!

    ResponElimina
  25. Carme de la maleta, la vostra figuera igual deu ser encara massa petita. Normalment, les figueres van soles i a la seua bola, o sigui que tard o d'hora acabarà donant bones figues :)

    ResponElimina
  26. Alberich, tens molta raó, que això sempre s'ha dit i a més és ben legal; però com bé dius, també sempre és millor demanar permís, per la qüestió de les bones relacions entre veïns :)

    ResponElimina
  27. Aris, això que dius de la teua tomaquera d'un tomàquet únic m'ha fet pensar en els meus cirerers i el meu codonyer, que com són molt joves, donen bon fruit, però un només, un!

    ResponElimina
  28. Marta voladora, això del foie amb figues em sona la mar d'exòtic; Tot serà qüestió de provar-ho, però per sopar em sembla una mica bomba, com tu dius :)

    ResponElimina
  29. Lluís, tens raó, que les coses trobades també són especials, siguin de menjar o del que sigui: jo encara conservo un parell de figuretes de plàstic mig fetes pols que em vaig trobar, i els hi dono un valor enorme, mentre que si no hagués estat així no els hi trobaria cap gràcia.

    ResponElimina
  30. Maite, a mi em passa com a tu, que a diferència de la majoria de gent, m'agraden més le figues verdes. Les trobo més bones de gust i no tan empalagoses.

    ResponElimina
  31. Carme de la maleta, el plat que expliques deu ser una cossa sibarítica! Em sembla que m'atreviré a fer-lo, encara que serà dificil que a un negat com jo no se li acabin cremant les fulles!

    ResponElimina
  32. És veritat que les coses collides directament de la natura, robades o no, tenen un atractiu especial. No t'enfilis a l'arbre, però, que diuen que la caiguda de figuera és mortal.

    ResponElimina
  33. A mi de les figues el que més m'agrada és la gran varietat que pots trobar.

    ResponElimina
  34. Number one: Sí...aquesta és una menja sibarítica. Probeu-la!
    Number two: Negat tú? Doncs he llegit crítiques culinàries per aquí, que et deixen dalt d'un pedestal! Si ets capaç de fer un bon arròs, això et semblarà un joc de nens!
    ;-)

    ResponElimina
  35. Gràcies per la benvinguda.El que deiem ahir ,viure en pecat i començar el dia pecant.I després una cigarreta.Per cert i perdona l' atreviment,¿conserves encara les bambes del teu avatar?i¿el terra hidràulic?

    ResponElimina
  36. Brian, gràcies pel consell, no m'enfilaré a l'arbre. Per altra part, diuen que les branques de la figuera no es trenquen mai, per molt que es forcin.

    ResponElimina
  37. Carles, jo en la meua ignorància em pensava que només n'hi havia dues clases de figues. Parlem en sentit literal, oi?

    ResponElimina
  38. Carme de la maleta, m'has convençut: m'hi llençaré a cuinar aquest plat tan especial aquest cap de setmana!

    ResponElimina
  39. Misteral, atreveix-te, atreveix-te :)
    Sí, soc un bambero total, en tinc moltes i es pot dir que només les abandono a l'estiu, per posar-me xancletes, i en algunes comptades -comptadíssimes- ocasions més; i aquestes bambes de l'avatar -que no són de la marca Converse- són de les meues preferides.
    I el terra és una passada, eh? Ja veig que et persona que t'hi fixes en els detalls.

    ResponElimina
  40. Per a robar figues cal una canya llarga, partida i enforcada per un extrem.
    I el Pla deia que, les figues, sempre collides abans que els hi hagi tocat el sol; i, sempre, amb una copeta d'aiguardent.

    ResponElimina
  41. Ummm... jo també robo (amb permís)unes figues boníssimes d'un camp on vaig a passeig amb la meva gossa.

    ResponElimina