22 d’octubre de 2010

PASSAT RECENT

Un Elvis Costello més acústic i country que mai va gravar Secret, Profane & Sugarcane, on amb l’ajuda de T Bone Burnett, Lou Reed, Jim Lauderdale i altres grans de la música, ens parla de camps de cotó, tràfic d’esclaus, vaixells a vapor navegant pel Mississipi i altres temes que repassen el dia d’ahir de la història nord-americana.
El primer clip és un vídeo promocional amb una deliciosa animació.




El clip promocional és un bon aperitiu de cara al segon vídeo, que és la interpretació en directe de Suphur to Sugarcane. Quin gran músic és l’Elvis Costello!

La il·lustració que encapçala aquest post és una de les moltes que hi ha al cedé, i és del genial Tony Millionaire: un altre motiu per tenir aquest disc.

12 comentaris:

  1. Estic a "Enceneu els llums" un divendres? Em sembla que m'he equivocat de bloc perquè coses bones no se solen veure per aquests verals.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs mira que jo aquest Costello l'he provat i no hi ha manera, no m'entra ni amb bonics video-clips. Què ho fa, que tinguem aquest feeling (o no-feeling) impossible de canviar?

    ResponSuprimeix
  3. M'agradava molt en Costello, però no sé perquè darrerament em comença a cansar.

    Coincideixo amb en Galderich que és una elecció que no fa per tu, almenys sorprèn.

    ResponSuprimeix
  4. Galderich, definitivament et deu estar passant alguna cosa: intento penjar sempre bona música, que tu habitualment et carregues per principi. Però el fet que alguns dels darrers posts musicals t'hagin agradat, em fa pensar que hi ha quelcom que no rutlla: igual és que jo estic perdent olfacte musical, haw, haw!

    ResponSuprimeix
  5. Aris, Kraftwerk són déu, és clar. Però soc ampli de mires i d'oida, i estic obert a tot allò que soni bé, o simplement que soni diferent :)

    ResponSuprimeix
  6. Lluís, a mi em passa com a tu amb determinats músics que estic convençuts que són bons, però no hi ha manera que m'entrin. Un cas: Mazzoni. No puc amb ell, i això que vaig arribar a anar a un concert seu amb una colla de bons amics, però en sentir-lo, se'm va tallar el rotllo.
    Misteris de la música...

    ResponSuprimeix
  7. Allau, com a persona molt observadora que eres, suposo que deus haver captat que quasibé tota la música que poso porta tecles, per dir-ho d'una manera divertida. Però el country i l'americana -com li diuen ara- també m'agrada molt, encara que les "tecles" no hi siguin, i en canvi hi hagi guitarres a dojo.
    Ara bé, espero que la teua coincidència amb en Galderich sigui purament casual ;)

    ResponSuprimeix
  8. Doncs a mi sí que m'agrada, sobretot aquest punt country.
    Bon capde i petons!

    ResponSuprimeix
  9. Es molt bò,es veritat.El primer video no l'havíem vist,gràcies.

    ResponSuprimeix