31 d’agost del 2010

PROBABILITATS

El retorn a casa després de les vacances comporta habitualment alguna que altra sorpresa desagradable –quan no moltes- en forma de desastre casolà inesperat. Això, que està matemàticament demostrat pel prof. Ross en la seua tesi Habitual behavior and home cataclysms, pot presentar-se de moltes formes. Citem-ne algunes:

1. Canonades d’aigua amb escapament i la consegüent inundació de la casa, amb probable filtració al pis de sota

2. Curtcircuit amb incendi inclós, porta trencada pels bombers en intentar apagar-lo i posterior robatori massiu a causa de la desaparició de la porta

3. Nevera amb gran volum d’aliments i líquids làctics en avançat estat de putrefacció, degut a la tempesta d’estiu que va fer saltar l’automàtic

4. L’esmentada tempesta d’estiu va provocar una pujada de la tensió elèctrica, deixant KO la televisió o el vídeo o la cadena hi-fi o l’ordinador, o tot alhora

5. Casa inundada per la famosa tempesta d’estiu, com a conseqüència de no haver tancat del tot les finestres

6. Les finestres mal tancades han permès a una família nombrosa de rates-pinyades fer del nostre dormitori el seu habitacle natural

7. Els escarabats corren amunt i avall pels passadissos de casa amb les restes de la bossa d’escombreries que ens vam descuidar de baixar; en alguns casos, als escarabats els acompanyen unes quantes rates de ciutat

8. Escletxa al sostre del dormitori que ha deixat anar un bon grapat de pols i runes, i que cal reparar ràpidament per evitar que la biga mestra s’enfonsi i tot l’edifici se’n vagi avall; evidentment, el dormitori quedarà inutilitzat durant els tres mesos que durin les reparacions

9. Error bancari en el cobrament de factures, que comporta el tall del subministrament elèctric o telefònic, o de tots dos alhora. Per reobrir-lo, cal pagar una factura de 35.000 €, probablement errònia, però que d’entrada cal abonar.

10. La policia va fer una batuda, confiscant gran part del contingut de la casa i deixant la porta segellada amb una bonica tira de plàstic de color groc on diu que no es pot passar. Els motius son inimaginables, però els veïns ens miren amb mala cara.

Si en tornar de les vacances sou dels afortunats que, com jo, no us ha passat res d’això sinó que només heu tingut un petit problema –en el meu cas, la bomba d’aigua s’havia espatllat, i necessitava reparació urgent- que heu pogut arreglar en pocs dies i sense que us hagi costat massa diners, podeu estar més que contents.

21 comentaris:

  1. si, a mi només se m'ha espatllat la cafetera elèctrica i ara tinc que torna a fer cafe de la manera antiga...vaig evitar l'anterior treient la llum, l'aigua, el gas i donantli una propina al veï jubilat perque em vigiles la casa.

    ResponElimina
  2. Per a tu, cap tan catastròfica com la número 6.

    ResponElimina
  3. huas Allau! he pensat el mateix :P Leb, anava llegint i estava a punt d'agafar el telèfon per si necessitaves ajut, finalment he vist que només estaves transcrivint probabilitats, no realitats. Fiu! El millor: deixar pares i fills de guàrdia quan ets fora. És clar que comporta que la resta de l'any també els has de tenir a casa, però res és perfecte ;)

    ResponElimina
  4. Calla, que jo encara he de tornar a casa i ja començo a patir pel que hi trobaré!

    ResponElimina
  5. De repent la meva depre post-vacacional, s'ha esvaït!

    Ara, alegrement puc afirmar que cap de les desgràcies abans citades ha tingut lloc a casa, (jo ja vaig tenir la meva ració per Setmana Santa amb una avaria diabòlica a causa de la rotura d'un termo elèctric).

    El meu recompte es salda amb: un Crisantem difunt, un Kalanchoe sec, i una Bugambilia amb evidents senyals de deshidratació.

    Em sento afortunadíssima!
    :0)

    ResponElimina
  6. A mi m'ha passat que m'he espatllat jo mateixa i, com que ja no estic en garantia, m'he costat una pasta!

    ResponElimina
  7. Benvingut però aquestes són unes de les pors que tinc quan arribo a casa després d'uns dies d'absència!

    Malgrat tot, aquests desastres et poden afectar en un moment que ets fora...

    ResponElimina
  8. Com que he estat tot el mes d'agost treballant i no he marxat enlloc, no he tingut cap d'aquests problemes. Algun avantatge havia de tenir!

    ResponElimina
  9. Aris, és bona idea això de deixar com a vigilant a un vei.

    ResponElimina
  10. Allau, encara se'm posen els péls de punta quan recordo el terrorífic episodi del rat penat.

    ResponElimina
  11. Clídice, això de marxar de vances tu sola i deixar a tothom a casa, ems embla la òstia de modern, però no acabo de tenir clar que la resta de la família ho accepti, haw, haw!

    ResponElimina
  12. SM, pensa que resulta pràcticament impossible trobar-ho tot bé. Per tant, has de veure com una bona cosa els petits problemes amb que us trobareu a la tornada; mentre la policia no us hagi segellat la porta, podeu estar més que satisfets.

    ResponElimina
  13. Carme de la maleta, realement has de sentir-te afortunada! Tornar i només trobar-se amb un parell de plantes marcides, això segons el prof Ross només els hi passa a una petita part de la població mundial inferior a l'1%. El seguent pas és que et toqui la loteria... i si és així, pensa en el pobrissó Leblansky, tan necessitat ell d'una desinteressada ajuda econòmica, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Llum, coneixent-te, tinc clar que el que has fet és millorar el que ja era bo. Per cert, t'esperem diumenge, val?

    ResponElimina
  15. Quanta raó tens, Galderich! Les probabilitats d'un cataclisme casolà són tan altes -segons el prof Ross- que has de donar per fet que alguna cosa et trobaras malament, però amb sort, serà poc. O sigui que quan trobis un electrodomestic espatllat o algun menjar caducat, pensa en tot el que et podria haver passat, i posat content!

    ResponElimina
  16. Albert, estic convençut que el pitjor període de vancaces és l'estiu. En canvi, si et quedes a treballar, com que hi ha menys gent i els locals solen tenir aire condicionat, s'està de conya. Després, quan tothom torna, tu te'n vas de vacances la mar de fresc!

    ResponElimina
  17. Deu ser bona idea deixar vigilant a un veí, perquè si és veïna, pot vigilar massa coses, no?

    Un altre exemple podria ser, haver deixat les claus a la portera de confiança i ufanosa amb necessitat de netejar-ho tot, sempre en fi de bé per fer-te un favor, faci ascles col·leccions que tu valoraves com a tresors.

    Sabent que no existeix la possibilitat que entengui que no ha de tocar res!
    Cal resignar-te i començar de nou les col·leccions?
    Si optes per prendre-li les claus, pots acabar amb una relació d'altra banda positiva i profitosa.
    Què fer, Prof. Ross?

    ResponElimina
  18. Carme, és tot un problema el que em proposes, però n'estic convençut que l'esmentat prof Ross té la resposta a les teues preguntes. Vaig a repassar el seu llibre, a veure que diu.

    ResponElimina
  19. UFF!!!Com a Clídice,ens has fet petir;ben-tornats.
    Si tens mancances de destrosses,et lloguem els nostres nebots...

    ResponElimina
  20. Esther i Toni, els nebots són una de les altres plagues de la humanitat. Jo també en tinc i puc donar fe... tot i són una passada de macos; m'encanta ser tiet, com suposo que a vosaltres també :)

    ResponElimina
  21. Si,es veritat;compartir la seva alegria es fantastic,la seva inocencia no te preu...però a vgades,els fariem sortir al blog.

    ResponElimina