![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPwMfwuuAwz_Wh8q1q9DagovNuXRhItYjdFjiHJLl5vu_WnoYlGqjXZLDG2nutB0Xx_bxLMP9IM2jujgGXh0hIgt_22MwR8GpNzKYEqwn2Y01qqgRNsxKglW9tF8o2q7kzcy9bKKmtkgxE/s400/TELEKINESIS.jpg)
Un disc poc habitual en els esquemes de la editora indie Morr Music: el cantant i únic membre de Telekinesis –Michael Benjamín Lerner- no és nòrdic, ni fa indietrònica ni res similar, sinó un agradable i fresc pop-rock. La cançó Tokyo té vídeo propi gentilesa de la cas, i dirigit per la Diana Potter.
la música ta bé, pero el vídeo ... bé, m'ha agradat el godzilla que volia atrapar l'avió :)
ResponEliminaAl contrari de la Clídice, m'ha agradat el vídeo però la música... En fi, considero que són músiques per escoltar en directe i no enllaunades. Em posen molt nerviós!
ResponEliminaJa ho saps, des de Bach que no s'ha fet res de bo!
El que més m'agrada és l'efecte de mascareta antigas de la torre a l'inrevés! La música i el video els preferiria per separat.
ResponEliminaHola Leb. Després de penes i suors tinc un nou bloc mig embastat (no vaig ser capaç de desencallar el vell). Cal canviar el blogroll, però. (Sento les molèsties).
ResponElimina