Amb els blocs, almenys pel que fa als meus, passa com en
aquella genial cançó de Peret: no estan morts per molt que ho sembli, i en
qualsevol moment poden posar-se a funcionar de nou.
Recomenço demà amb la crítica de les darreres lectures de
ciència-ficció que he fet –m’ho havia promès a mi mateix- i continuaré amb la
saga de Doscaps, el meu Brigadoon particular.
Els que encara estem de guàrdia agrairem una mica d'aire fresc, ni que sigui de tant en tant.
ResponEliminaXeXu, el que és d'agraïr, i molt, és que tu i altres blocaries es mantingueu encara en actiu. És un plaer llegir-vos!
EliminaOleee!
ResponEliminaAllau, ara per acompanyar-te, estic fent el ventilador amb la meua guitarra virtual.
ResponEliminaet tenim controlat, i sabem quan tornes a publicar.
ResponEliminaFrancesc, mentre sigueu els vells coneguts blocaires qui em controleu, cap problema ;)
ResponEliminaEsperem les novetats-zombi atentament!!
ResponEliminaA veure quan em dura la revifada, Salva! Encara recordo la recomanació que em vas fer quan vaig iniciar el bloc: el més difícil no és començar sinó continuar.
EliminaVisca les resurreccions, ni que siguin intermitents!!!
ResponEliminaVisca les resurreccions, ni que siguin intermitents!!!
ResponEliminaCarme, tot i que encara és prompte per dir-ho, però si que probablement aquesta revifada sigui intermitent. Però més val això que res, oi?
ResponEliminaAnirem seguint aquestes cròniques estiuenques, sempre benvingudes.
ResponEliminaEnric, ho has definit molt bé: la idea és que al menys el bloc rutlli tot l'estiu. Després... Er... Uh... Ja veurem!
ResponElimina