Ja li queda bé el títol, al darrer disc de King Creosote i Jon –sense H- Hopkins, Diamond Mine: els temes que conté són autentiques i delicades joies per ser escoltades amb calma, acompanyades del silenci més pur o en tot cas, del crepitar de la llenya a la llar de foc, del plicploc de la pluja a les finestres o del suau frec dels peus descalços caminant per una platja de sorra.
Trio la cançó Bubble, de la que hi ha un bonic vídeo, i penjo a més el making off -també amb música de Creosote & Hopkins- del clip realitzat per Elliot Dear, que permet fer-se una lleugera –només lleugera- idea de com es fa aquest tipus d’animacions.
Aquest King té algun parentiu amb aquell mític King Creole? O és una cita culta?
ResponEliminaTinc poc a dir de la descoberta d'aquesta mina de diamants, només que m'agrada, potser més que escoltar-la, sentir-la.
ResponElimina(També volia comentar per a qui pugui agradar-li la idea, que el proper dimecres 16 de novembre a les 21h. en la Sala Biquini, faran un concert de Fanfarlo. Us adjunto el Merrie melodies corresponent.
No m'agradaria perdre-me'l i procuraré assegurar-me l'entrada, però seria maco coincidir uns quants de nosaltres de nou!
http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2009/12/merrie-melodies-15-fanfarlo.html )
Bon cap de setmana a tots!!!
Carme J
Bé, sniff, se m'ha escapat. . . .és Sala Bikini. . . .són les presses !!!
ResponEliminaCarme J
No crec que ningú, ni els més perepunyetes, et posi un però a la proposta d'avui. Un món de diamantines refraccions o el gos que volia ser peix.
ResponEliminaHome Leb, jo tant la lletra com els vidioclips els trobo un xic exagerats. Això d'un món de brillants...
ResponEliminaOstres, Leb, crec que estàs enamorat...on està aquell Leb de Kraftwerk y del tecno màquina tan agresiu? ultimament només vens amb xxxxxxxxxxx(politicament incorrecte)
ResponEliminaPotser massa ensucrat, no? M'ha sonat a conegut.
ResponEliminaLluís, res a veure, i musicalment menys encara. Però els dos són molt bons.
ResponEliminaCarme J, es poden fer les dues coses :)
ResponEliminaI afegeixo informació sobre els Fanfarlo: la gira que fan és per promocionar el seu nou disc, a punt de sortir. De moment han tret un parell de temes -Deconstruction i Replicate- que es poden escoltar al seu web oficial,
http://www.fanfarlo.com/
Girbén, plenament d'acord
ResponEliminaEduard, la lletra no parla per a res de diamants, però la música és uan joia :)
ResponEliminaEl vídeo no és res de l'altre món, però es deixa veure.
Aris, em sembla que no vas estar atent al merrie melodies de la setmana passada: els Handsome Furs, tot i ser canadencs, són uns acceptables hereus del techno germànic.
ResponEliminaAllau, el vídeo potser sí que té un excés de sucre. La cançó jo crec que gens ni mica, però és qúestió de gustos, i respecto el teu: sé de primera mà que tens un paladar musicalment exquisit :)
ResponEliminaGalderich, esperava a veure si acceptaves el repte d'en Girbén. A veure si demà...
ResponEliminaLeb,
ResponEliminaArribo tard, vaig massa atavalat i poc actualitzat. Estic més amb l'Allau que amb en Girben. Una música de fil musical... poca cosa més.
Fins i tot m'ha agradat més el making off perquè no em pot provocar tanta diabetis...
he escoltat els temes i sí......... són veritables diamans! m'agrada sobretot Bubble!
ResponEliminaei... que potser estem de meditació..??:)
Lolita, m'agrada que t'agradi :)
ResponEliminaI no estic meditant,no -ja m'agradaria-, però el motiu de no publicar ni entrar als altres blocs és que vaig megaagobiadíssim, i la setmana que ve encara més, argggggggl!
Espero amb impaciència la setmana de la constitució!