19 de setembre del 2011

ELS TOMÀQUETS DE LA CARME


Fa més d’un any que vam anar junts per primer cop a Ceret, la Carme i jo. Allà varem comprar, entre altres verdures, tomàquets cor de bou, i a ella se li va acudir guardar algunes de les llavors.
Aquest mes de juny les va plantar en macetes petites, a veure què passava. Quan m’ho va dir, jo la vaig mirar com es mira a un nen que vol arribar a l’horitzó, és a dir, amb un somriure beatífic i amb la convicció que el pobre desgraciat no té ni idea del que diu ni del que vol fer.
Però les llavors van esclatar i es van convertir en setze bonics planters, que la Carme, tota emoció, em va ensenyar orgullosament. Me’ls vaig estudiar amb menyspreu contingut i li vaig dir que bé, que els plantaríem al jardí, però que allò mai no donaria fruits.
I ho vaig deixar córrer, i els planters que s’anaven fent malbé, i la Carme que insistia preguntant-me quan em decidiria a posar-los al jardí, i jo donant-li llargues, que no tenia ganes d’embrutar-me per una cosa que jo estava convençut       que mai no arribaria a funcionar.
Cap a mitjans de juliol ens va visitar l’Agustín -un veí que ha estat per a mi una mena de mestre Follet Tortuga dels horts- i, en veure els planters de la Carme, que ja estaven mig pansits i rossegats pels llimacs, em va instar a plantar-los, que potser encara els salvaríem. De mala gana, i ajudat per l’Agustín, ho vaig fer.
Inesperadament, van créixer, i els vaig haver de posar canyes. En poc temps, ja tenien flors, i vaig fer cavallons com calia, regant-los força sovint.
A principis d’agost, els tomàquets van sortir amb força.
I ara hem fet la primera collita: els quatre primers d’entre més de dues dotzenes que estan quasi a punt.
Er... uh... diuen que equivocar-se és humà...

33 comentaris:

  1. I més si l'equivocació té premi, imagina't que fores tu el que estigués encertat, no tindries tomaques XD.

    ResponElimina
  2. Santa inocència!. . . .no la meva, sinó d'en Leb.

    Ha estat tota una experiència amb resultats favorables, que algú només tindrà dret a olorar i fer un post.
    Ehem, ehem...

    Home de poca fe! Aviat celebrarem "la tomatina" a Dosrius

    ResponElimina
  3. ...és tan cert que als homes no se'ns pot fer ni cas... Beneïda tossuderia femenina!

    ResponElimina
  4. Pà amb tomàquet per a tots a la salut del Follet tortuga i la tossuda de la Carme!

    ResponElimina
  5. Em sembla que la Carme tenia raó, tot i que jo diria que els va plantar una mica massa tard...
    No hi ha tomàquets, com els de collita pròpia !

    ResponElimina
  6. Doncs va valer molt la pena entossudir-se!

    Deu ser una delicatessen això de fer una amanida de tomàquets de Ceret...perquè encara que nascuts a Dosrius, aquests tenen arbre genealògic! :-)

    ResponElimina
  7. Semblen terriblement mengívols! Leb, espero que ja t'hagis disculpat i humiliat degudament amb la Carme. Hòmens! :P

    ResponElimina
  8. Es que aquest Leb, es així, però també es savi i sap rectificar...
    Carme, tu no li facis cas i planta força...

    ResponElimina
  9. Home de poca fe! Que no saps que les dones sempre tenen raó? Se'ls ha de fer cas, home, ja veus, uns resultats de pebrots... o de tomàquets!

    ResponElimina
  10. home.. els tomàquets CarmeJ són dels més preuats del mercat.. mira que posar-ho en dubte!

    ResponElimina
  11. ¡Quins tomaquets! Realment les plantes donen moltes sorpreses. A mi, per exemple, cada any em torne a brotar els ciclamens que a l'estiu s'han esmarsit fins a desapareixer literalment.

    ResponElimina
  12. JO crec que plantant-los QUANT T'HO VAREN DIR!!!!! la collita hauria estat encara més generosa....ara ja saps que et toca....a creure sempre.

    ResponElimina
  13. Els cor de bou són boníssims. Ara ho hauries de provar amb el tomàquet pebrot, que potser encara és millor.

    ResponElimina
  14. Alyebard, encara no em puc creure que aquells planters mig fets pols acabessin donant tomàquets... i dels bons! O sigui que realment ha valgut la pena el meu error :)

    ResponElimina
  15. Carme J, si vols sempre pots acabar llençant-me tomàquets... però avisa, que prepari el salabre per pescar-los, que estan boníssims :)

    ResponElimina
  16. Allau, són exquisits, dono fe (la Carme és bondadosa i tot i les seues amenaces, acaba compartint els tomàquets amb mi)

    ResponElimina
  17. SM, gràcies per recordar-te'n en el teu brindis tomaquero del meu particular follet tortuga :)

    ResponElimina
  18. Eulàlia, no sé on he llegit que els tomàquets cor de bou són els més tardans. Això sona a excusa (i una mica sí que ho és), però comparat amb al resta són els que més tard han sortit.

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, tens raó: són tomàquets amb pedigrí, haw, haw!

    ResponElimina
  20. Clídice, et sembla poca disculpa i pública humiliació el fet d'haver fet aquest post? I pensa que el vaig escriure virtualment de genolls!

    ResponElimina
  21. Apa, Aris, tu ves posant llenya al foc, ves...

    ResponElimina
  22. XeXu, doncs ara que parles de pebrots, aquests són el proper projecte de la Carme: l'any que ve vol fer una plantació de totes les varietats, ai, ai, ai...

    ResponElimina
  23. Lolita, ja veig que hauré de fer una nova denominació d'origen per aquests tomàquets. Potser "cor de Carme" :)

    ResponElimina
  24. Rita, és un plaer retrobar-te per aquí :)
    Li passo les felicitacions a la Carmeta, tot i que segur que ella ja es deu haver llegit totes les respostes :)

    ResponElimina
  25. Eduard, doncs tens molta sort (i bona mà per a les plantes!) perquè a mi els ciclamens no m'han acabat de funcionar mai, ai...

    ResponElimina
  26. Garbí, probablement tens raó, però com he comentat en una resposta anterior, em serveix d'excusa que es veu que, segons els experts, els cor de bou són els més tardans ;)

    ResponElimina
  27. Mmm, tens raó, Lluís. He provat un parell de cops aquests tomàquets pebrot, i estan boníssims, i molt carnosos! A veure si de cara a l'any vinent em puc fer amb alguna llavor, perquè planter d'aquesta varietat no n'he trobat enlloc.

    ResponElimina
  28. Moltíssimes gràcies a tots pel vostre recolzament. Això m'engresca per a fer proves de laboratori amb totes les variants de tomaqueres.
    Si els resultats segueixen sent bons, caldrà convidar-vos a una degustació de tomàquets en totes les seves presentacions.

    Ah! i compto totalment amb en Leb, després de l'experiència i els vostres comentaris, estarà totalment conciensciat i espero em faci cas en tot !

    Gràcies de nou colla blogaire ! Fins aviat.

    ResponElimina
  29. El cor de bou és un dels millors tomàquets que he tastat mai! En fi, a veure si passes llavors amb el llibre d'instruccions escrit per la Carme i l'any que ve en puc menjar jo també!

    ResponElimina
  30. Quina bona cara! Res a veure amb els del súper... en puc prendre un per l'amanida de demà?

    ResponElimina