11 de maig del 2011

PRIMERA COLLITA DE FAVES

Doncs tenien raó els meus experts veïns, que a Dosrius les faves arriben molt tard, però arriben. Aquest cap de setmana passat la Carme i jo hem fet la primera collita: ha donat just per un plat, però les hem trobat boníssimes! Ara, a esperar que acaben de fer-se grans les que queden, que en són bastants.

I aprofito per explicar l’amanida de faves que ens hem inventat:
-Primer es cuinen les faves: es passen una mica per la paella –poc, molt poc- on prèviament hem sofregit una ceba a tires, després s’afegeix aigua sense que les cobreixi, i es deixen bullir a foc lent.
-Mentre, posem en un plat ample enciam trocadero, tomàquet a daus i carlota ratllada.
-Per sobre, posem una emulsió a base d’oli d’oliva, mostassa de Dijon, llimona i sal.
-I per acabar, afegim pernil del país tallat molt finet i les faves, que van al centre.

Ens ha agradat tant que hem pensat repetir menú a la propera collita, canviant el pernil per daus de salmó marinat. Pot quedar bo.

20 comentaris:

  1. Tenen motl bona pinta i la recepta també!

    ResponElimina
  2. Ha estat llegir faves i recordar aquelles platerades que ma mare em posava a taula amb la seva botifarra negra, ceba i talls de cansalada. Una recepta molt més contundent que la que presentes.

    Ara ... la becaina posterior era de les que marcava època.

    ResponElimina
  3. Jo no canviaria el pernil pel salmó, tal i com l'has fet ja està perfecta. Felicitats senyor pagès :)

    ResponElimina
  4. Estàs fet un autèntic pagés! a mi les maduixes no m'han tornat a sortir...snif...

    ResponElimina
  5. mentre no tinguin la cella negra...són boníssimes.
    Mentrestant vaig pensant amb arrós sec.....

    ResponElimina
  6. Quan llegeixo les teves històries agrícoles et veig com el Gran Autarca que ens alliberarà a tots de les ineficiències i injustícies del mercat global: la solució és l'autoabastiment. Integració vertical del procés alimentari.

    Leb, aka Joan Palom! ;-)

    ResponElimina
  7. No vegis com us cuideu. Ha de fer il·lu cuinar i menjar-se aliments de collita pròpia. A mi m'abasteix el caprabo, no dono per a més!

    ResponElimina
  8. No són bones, són boníssimes, però el que més bon gust té és l'orgull i la il·lusió !
    Ha faltat la foto del plat montat, és molt atractiu, acolorit, espectacular, bla, bla, bla....
    Som com Júpiter que ens encruspim les nostres criatures.

    ResponElimina
  9. Eulàlia, aquesta amanida és senzilla, i a més admet tota classe de variants. Em penso que si s'animeu a fer-la us agradarà a totes :)

    ResponElimina
  10. Òscar, les faves de ta mare deuen estar boníssimes. Ara que caldrà vigilar amb el colesterol!

    ResponElimina
  11. Clídice, dir-me pagès a mi és un insult per als pagesos de veritat, ai :)

    ResponElimina
  12. Aris, doncs jo em pensava que això de les maduixes no tenia massa dificultat. Caldrà afegir-les a la llista de vegetals que no plantaré mai :)

    ResponElimina
  13. Garbí, de moment no hi ha cella negra a la vista :)

    ResponElimina
  14. Tirant, em sembla que d'autàrquic i autosuficient només tinc la lletra "a" del meu nom. Simplement, pretenc viure al camp sense fer massa destrosses... i de vegades ho aconsegueixo :)

    ResponElimina
  15. XeXu, tampoc et pensis, el que passa és que jo tinc tan poca idea de vegetals que, a la que me'n surt algun, em sento el rei de l'univers, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Carme J, necessites una correcció! A més de les faves, t'has menjat un planeta sencer com Saturn, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Quina vergonya. Si Pitàgores aixequés el cap...

    ResponElimina
  18. Aings, demano perdó humilment! M'he fet un embolic amb planetes, déus, fills.. . .i faves. Ës que eren tan bones que fan embogir!!

    ResponElimina
  19. jo també em quedo amb la recepta amb pernil...

    ResponElimina
  20. Hola! Arribo al teu bloc rebotada des de qualsevol altre punt de la catosfera... Molt de gust!
    Carai amb les faves! El resultat de l'amanida sona la mar de bé. I quina gràcia, Dosrius! Hi he viscut algunes petites aventures, en aquest poblet perdut entre el Vallès Oriental i el Maresme...
    Seguiré per aquí, si tot va bé!

    ResponElimina